Bloc de l'Eduard Batlle

De Girona als Països Catalans i dels Països Catalans al món. Eduard Díaz acaba de presentar Cercabloc, un directori de blocs específic per als Països Catalans, que incorpora un sistema de rànquings propis (Països Catalanas, provincial, comarcal i temàtic) que es podran incloure en els blocs respectius, a modus de gadget, per indicar els diferents rànquings generats. Conté un cercador de blocs, una fitxa complerta dels blocs enregistrats possibilitant l'enllaç a quantes xarxes socials els autors hi tinguin perfil d'alta, la situació de cada bloc al damunt de un google maps, etc.

Tot i que encara està en format Beta, cal fer l'extranet, i la confecció dels rànquings, m'agrada aquesta iniciativa innovadora i les ganes de l'Eduard d'apostar sempre per aquest tipus de comunicació (post al respecte de Camil Ros). Un pas 2.0 més, una progressió més per potenciar el català a la xarxa. Ànims i sort, Eduard!

Música / Don't Look Back # Lloyd Cole

PD: Una descoberta: Malgrat confidencial.

PD2: R.E.M. a Castelló d'Empúries el 6 de juliol amb el Doctor Loft.

PD3: El País, com sempre, compromés amb el socialisme espanyol. Entrevista especial a Zapatero.

PD4: Leonard Downie Jr. deixa la direcció del The Washington Post. Se'n va un dels grans.

PD5: Veure'm què passa amb la crisi i les rebaixes que ja són a punt.

Marcel Zamora ha tornat a guanyar l'Ironman de Niça per tercera vegada consecutiva. Un gran mèrit esportiu que al nostre país no hauria de passar desapercebut. Guanyar tres vegades aquesta prova tan competitiva per part d'un atleta català suposarà un abans i un després a Niça. Enhorabona Marcel pel gran sacrifici i l'esforç personal.

Cap de setmana de tres P seguides, que són la suma del setzè Congrés del PP a València i els famosos quarts de final de la selecció espanyola de futbol a l'Eurocopa, amb el crit de guerra Podemos! Mèdiaticament, els catalans rebem aquests imputs tan espanyolistes com una gran esperança que té un país pendent al darrere. Clar que la teràpia dels populars no és per fer pujar tant l'adrenalina com el partit que jugarà aquest vespre la selección contra Itàlia. I la veritat, no crec que ni el Congrés ni el partit pintin bé per als espanyolistes de dretes i els fans de la roja. Futbolísticament parlant, a cap dels dos els hi veig consistència al mig del camp per fer front a les dificultats: el PP perquè ja no pot fer més evident la divisió entre Rajoy i l'Aznarisme i la selección, perquè té un mig del camp massa tou per frenar els azzurri (La Gazzeta). A més, diria que Luca Toni en algun moment s'haurà d'acabar destapant, no?

I clixés per estimular les hormones per al cap de setmana encara no s'acaba aquí. Alonso és una testosterona més, que provoca que les motos quedin en un segon terme. De moment tercer al GP de França, però els Ferrari sortiran primers. I el gran Rossi sortirà segon a la graella de Moto GP a Donington Park. Un presagi?

Mentrestant, la bona notícia és que a Catalunya ha nascut un Cercle Català de Negocis amb esperit independentista. Passi el que passi avui, segur que tenim almenys una bona ocasió per fomar-nos un Toscano.

Música / Tutto è relativo # Dottor Livingstone

Intueixo que Esquerra té un problema seriós més enllà de si Carod o Puigcercós són els líders visibles del partit. Cervell o muscle, ideologia o acció, tal com se'ls ha classificat, no poden definir, gairebé a mig mandat, quin ha de ser l'acord de coalició en el govern de la Generalitat. No entenc com el partit no s'estructura més enllà del dirigent que pugui pilotar l'aparell perquè, indubtablement, aquesta incertesa dóna més poder als socialistes. Montilla governa i al mateix temps veu com els seus socis es fracturen. Per això governa amb la comunicació emocional a favor. I el tripartit hauria de ser tot un pacte, però com que rivalitzen per l'espai polític d'aquí venen les esquerdes i, com sempre, els dèbils són els qui tenen més a perdre. I el mateix li està passant al PP, que amb la derrota del 9 de març, està posant en qüestió tot el seu model d'alternativa quan deixa escapar una gran protagonisme a través de la crisi econòmica. És el desgast de quatre d'oposició, tot i tenir més de deu milions de vots.

En la mateixa línia es troba la Unió Europea, després de tantes entrebancades en els darrers temps: França, Holanda... i ara el "no" d'Irlanda! El problema de la UE no són els estats que puguin donar suport o no al nou full de ruta, sinó la manca de lideratges clars que puguin donar un nou rumb a l'aliança de països. Els estats tenen influències però, perquè els ciutadans aprovin o no quins han de ser els objectius principals, també es necessiten polítics de prestigi i renom per projectar-los. A grans objectius, grans perfils. Per tant, el missatge comunicatiu, encara que encertat, també necessita més que bones esperances de futur.

I el mateix ha passat en el Barça. La directiva ha canviat d'estratègia comunicativa perquè s'ha sentit molt pressionada més enllà dels mals resultats. Ha hagut de ser una moció de censura perquè la comunicació del club canviï i el president Laporta entengui que l'afició, de personalismes, ja en va tenir prou amb el de Núñez. Laporta ha complert els objectius que es va proposar però des de la victòria de la Champions, el club ha fallat en els missatges a l'afició. Especialment, en com gestionar l'estructura de la plantilla que, ara, tot quedarà en mans de Pep Guardiola perquè la junta ja no es vol cremar més. El cicle s'acaba i es vol sortir del club amb un cicle positiu.

Música / Déjame vivir # Jarabe de Palo

PD: L'amic Àlex Hernández, com a bon paracaigudista, començarà una nova etapa professional després del PSC. Li desitjo molta sort perquè se la mereix.

PD2: L'Àrtic en el moment actual.

PD3: La seu de l'Institut Europeu de Tecnologia que volia Sant Cugat es construirà a Budapest.

PD4: Gran mèrit de Digital Legends, que s'ha convertit en la primera desenvolupadora catalana que fa jocs per l'iPhone.

És curiós veure com els congressos alteren l'ordre natural del partits. Ara ha estat el d'ERC i aquest cap de setmana serà el del PP. Però després vindran el de CiU i el PSC. La pressió mediàtica és tan gran que cada vegada aquestes tan calculades reflexions públiques dels partits necessiten oferir novetats. Més enllà de la necessària regeneració, cada cop més els partits catalans i espanyols senten la pressió dels cicles de vuit anys. O sigui, dos mandats i deixar pas a una nova alternativa. Una idea que s'aplica a la presidència dels Estats Units i que, tot i les crítiques, cada vegada hi ha més perfils polítics que adopten aquest model. En aquest començament de segle, ja sembla impensable que els càrrecs amb més rellevància puguin eternitzar-se i puguin pensar en mandats de quatre i cinc cicles com va passar en el post-franquisme. Som en l'era mediàtica i les cúpules dels partits actuen en funció d'aquesta pressió.

Música / Le bon dieu est une femme # Corneille

PD: Guanyen els Celtics i s'emporten l'anell. Gran victòria.

PD2: Firefox i l'esclat de les descàrregues.

PD3: Plurk és la nova competència a Twitter i Twitpic, el nou competidor de Twitxer.

PD4: Xavier Trias ja s'ha apuntat als microblocs.

Segurament el govern espanyol del mandat de Zapatero ha comès molts errors en política internacional i és evident que no ha gestionat prou bé la relació diplomàtica amb els Estats Units. I és cert que Moratinos no és un ministre de perfil alt i és evident que Aznar va deixar el llistó molt alt per la relació directa amb Bush. I a més, va marcar una política econòmica que ara s'enyora en aquest cicle de desacceleració. Però també és lloable que Zapatero volgués passar pàgina a la guerra contra l'Iraq i a les imatges de les Açores.

I ara, en aquesta fase tan incòmoda per als empresaris, és fàcil culpar-ne el govern. Però en aquest feix de lamentacions i crítiques també estaria bé que es digués que el preu del barril de cru ha passat a valdre de 10 dòlars a més de 100 en només 10 anys. I amb això, no només en paguen les conseqüències Alemanya i França sinó tota Europa.

Música / Closer # Travis

PD: No sóc ningú per defensar Xavier Vendrell, ja que ser a la sala de màquines de qualsevol partit té un preu. Però tampoc mereixia aquesta sortida d'Esquerra.

Joan Puigcercós ha aconseguit el gran ascens que feia temps que anhelava.De moment, és el partit, però el seu entorn més proper sap que el seu somni no acaba aquí: el gran repte és la Generalitat.Allà és on hi ha el seu Sant Greal i ara el seu nucli dur s'ha preparat a la seva mida per intentar l'assalt final.

De moment, el bipartidisme amb el PSC, més PSOE que mai, no li ha donat prou futur al seu partit i ha provocat més crítiques i divisions internes de les esperades. Al final, han arribat les conseqüències i Puigcercós té el mèrit d'haver sortit victoriós. Però també té ara més enemics. I en aquest procés intern i extern es troba la "nova" Esquerra de Joan Puigcercós. L'arqueòleg que somia amb el Sant Grial i que ja té moltes ferides de guerra i perseguidors que volen que quedi encallat a mig camí.

Música / Perfect Day # Lou Reed & Luciano Pavarotti

PD1: El Girona FC obté un ascens històric a Segona A després de massa anys. Com ha canviat la dinàmica en molt poc temps! I ara el repte hauria de ser el de no caure en la mateixa trampa que el bàsquet. Un mèrit d'aquesta plantilla i la directiva, i un reconeixement a tots els qui van creure en el club quan jugava a tercera divisió, especialment a la família Roche.

PD2: Guanyen els Lakers. 3 a 2 pels Celtics i Boston decidirà.

PD3: Jazzpera. Música i records familiars.

Ponent: Jordi William Carnes

Conferència: Barcelona repensant el seu model

Lloc: Castell de Sant Ferran

- "Visc a Barcelona". La nova marca de la ciutat

- BCN té 7 milions de pernoctacions a l'any

- 22.000 persones arriben diàriament a BCN a través del port

- Impacte del turisme al Casc Antic: 45 milions de persones passen pel Portal de l'Àngel a BCN a l'any

- Reflexió actual: Ho fem bé? Ara el ciutadà és més exigent i més descregut i et diu "et votaré en funció del que m'ofereixis". És un canvi social important ("pago impostos, per tant, demano")

- 46 llengües és poden arribar a parlar ara mateix a les Rambles de BCN

- Adaptar-te als nous desafiaments

- Com em veig i com em veuen: Identitat local i identitat global

- Construir un nou paradigma econòmic. No podem ser una Venècia

- BCN ha ser un node a la xarxa de ciutats del món. Aquest és l'objectiu del 2020

- Crisi? Sí. Tenim ara un 5% menys de visitants, però els que venen gasten més

- La marca Barcelona no és la de només d'1,6 milions d'habitants

- Els executius nord-americans ens demanen camps de golf i si hi ha una bona interacció aquests poden ser a Sant Cugat

- Cal gestionar la marca amb els grans operadors

Música / Just The Way You Are # Diana Krall

Camioners, pescadors, taxistes, eros... La situació es va complicant a causa dels efectes de l'elevat preu del petroli, amb el benefici que això comporta per a les grans multinacionals. Amb l'evidència del mal moment econòmic dels Estats Units i les conseqüències que ha provocat a Europa, això fa que es tracti d'una crisi mundial del sistema que provoca aquesta desacceleració en cadena. I com més avanci aquesta situació, més en qüestió es posarà aquest govern i l'especulació interessada prèvia a les eleccions del 9 de març.

Ja no és només un mal moment derivat de la davallada de la construcció, sinó l'inici del cicle global. I aquest panorama, no convé a cap governant: ja no pel present, sinó per l'escenari de futur que es divisa. Per això, Rubalcaba i Solbes sols, per no cremar la imatge del president, ho tenen complicadíssim a nivell mediàtic. I si continua augmentant la incertesa (a l'Argentina ho tornen a passar malament), cada vegada tindrà més efectes de pressió contra el propi executiu socialista que, per sort seva, l'oposició ja té prou problemes interns com per pensar en fer d'oposició.

Música / I Feel It On # Feist

PD: Montserrat Nebrera torna a l'atac i avui estrena bloc. El mantindrà?

PD2: El 15è Congrés de Convergència convida els blocaires. Una experiència pionera a Catalunya i que Artur Mas ja va utilitzar en la presentació de la Casa Gran del Catalanisme.

PD3: L'hora del Marca Ciutat a Figueres, un mèrit de Pau Canaleta. Repensar les ciutats a través del marquèting 2.0.

PD4: Acord entre Yahoo! i Google sobre la publicitat en línia. La pugna pel money.

PD5: Tavèrnoles acull aquesta nit la primera trobada blocaire de l'Osonosfera. Miquel Serrabassa, actiu com sempre.

PD6: Els Celtics avancen a una victòria de la final de l'NBA. Ara, 3 a 1.

Ha arribat l'hora. Esquerra afronta el Congrés en clau interna i només la inèrcia del propi partit ha generat aquest final a la dinàmica que es va anar creant en els darrers anys. Puigcercós és qui sortirà victoriós, però s'enfronta a l'oposició del sector Carod i a l'esperit de renovació que representa Carretero. El poder, l'alternativa o la veu de la consciència. La gran rivalitat del tàndem Puigcercós-Carod era evident en el si del partit,i potser aquest cap de setmana suposarà el final d'un trajecte, que s'ha traduït en bons resultats electorals però, al mateix temps,ha desorientat la militància. I entre aquesta cúpula que defensa els acords amb el PSC per tenir un govern d'Esquerres a la Generalitat, hi ha la reivindicació de Carretero, que lidera els qui defensen la puresa d'un partit que ara sobreviu a la dinàmica d'un govern.

I serà el conjunt de la pròpia Esquerra que decidirà per quin marge de solidesa guanya Puigcercós, quin pes pot tenir l'ala Carod, quina importància pot tenir el deixeble Uriel i fins on pot arribar la sacsejada Carretero. I els rivals, tant el PSC com el CiU, a esperar. Per molt que ERC defensi la regeneració interna que suposa aquest Congrés, els rivals és evident que desitgen una trencadissa. Però en el fons, ERC no només posa a prova el futur del partit sinó la rellevància del catalanisme. I la seva significació entre unir o desunir ERC. De fet, una mostra més, de les fractures que pateix actualment.

Música / En un instant # Gossos

PD: Els Celtics comencen la sèrie amb 1-0.

PD2: El dilema d'Obama: Clinton de dos, si o no?

PD3: Sempre patint les males influències. No m'imagino que el cas d'Air Berlín pugui passar a la inversa amb els empresaris dels Països Catalans.

PD4: Tour de force entre l'Akasvayu i l'Ajuntament de Girona sobre la continuïtat del club a l'ACB.

De Catalunya al món, sempre! Si sempre pogués ser així... Lliures, sense obstacles i demostrant el nostre potencial més enllà del sistema que, tant per bé com per malament, ens té supeditats.

Música / Jersey Girl # Tom Waits

S'han complert els pronòstics i els qui donaven un any més de vida al projecte de l'Akasvayu al CB Girona, tenien raó. Les reunions d'ahir no van servir per trobar solucions de continuïtat al projecte i els dotze milions d'euros de dèficit de l'entitat pesen massa per donar garanties al club. Arribat a aquest estadi, amb la consolidació esportiva a l'ACB, es dóna la circumstància que és la financera la que no li permet consolidar-se. Els dirigents del club busquen una solució que vagi més enllà de la urgència del deute, però necessiten un ampli suport governamental per obtenir aquest projecte que pensa a deu anys vista. Ara, el més fàcil és criticar el projecte Akasvayu, quan fa poc tothom s'apuntava a la festa, però potser és l'entitat que està posant a prova la ciutat. I, al mateix temps, el seu col·lectiu i la seva potencialitat.

Si Girona perd l'ACB, no serà un fracàs sinó un mèrit, un gran mèrit, de tots els qui van creure en aquest projecte durant més de vint anys: des d'aquells inicis al pavelló de Sant Josep. Quan el més fàcil seria criticar i no invertir en un club que va més enllà del bàsquet, alguns directius van somiar en l'ACB a Girona. Com aquells que un dia van creure en l'Espai Gironès, ara a Salt. I com aquells que un dia van creure en el Circuit de Catalunya a la demarcació i ara és a Montmeló. I com aquells que van creure en Port Aventura i ara és a Vilaseca-Salou.

Música / Thank You For Loving Me # Bon Jovi

PD: Barack Obama ha fet realitat el seu gran somni. Quin mèrit!

PD2: El diari Washington Times no sortirà els dissabtes per projectar-se com a mitjà més multimèdia.

PD3: El Grup Zeta cau a mans extremenyes. Era d'esperar, tal com estaven les negociacions en les últimes setmanes. El futur és el Grupo Prisa?

PD4: I que sigui per molts més anys: ERC obliga el tripartit a posposar la tercera hora de castellà.

Després de més de dues dècades d'un establishment a Catalunya basat en els lideratges de Convergència a la política, "la Caixa" en el món econòmic, i el Barça en el terreny esportiu, ara el nostre país es troba en un estadi d'inestabilitat permanent que, en global, tens la sensació que ens acaba per debilitar com a societat. Deixant de banda el petit comerç i el turisme, CiU, el Barça i "la Caixa" ens han projectat a l'exterior com a grans marques. A nivell polític, potser era necessari canviar la dinàmica per regenerar el país, però a aquesta sèrie de turbulències constants -producte dels pactes- ens acaba perjudicant perquè ens impedeix tenir un horitzó. Fins ara, ha interessat tenir CiU a l'oposició per donar entrada a les esquerres. El present resolt... Però ara, per exemple, ERC afronta un procés important en vista els propers anys. És intern però extern, perquè també governa. El shock de futur: poder o catalanitat.

I en el Barça passa el mateix. Dubtes i més dubtes. Després del Nuñisme, el club avança de sacsejada en sacsejada i posant cada vegada més en qüestió el lideratge de Laporta. El president ha projectat una entitat que s'ha renovat en funció del seu personalisme. Per això, se li passa factura tot i obtenir títols en pocs anys. I com que és una presidència que s'ambiciona, i molt!, ara encara s'ha afegit més pressió a l'entorn per la seva evident marxa després d'establir el càrrec en dos mandats.

I queda "la Caixa". És una entitat que va superant etapes sense trontollar i amb l'objectiu d'obtenir beneficis a qualsevol preu. Si Madrid és la clau del mercat espanyol, res millor que finançar la selecció espanyola i, a més, treure'n un bon rendiment. Progrés. En el panorama espanyol, els resultats són molt bons i, a més, els catalans no toquem els nostres estalvis. I com més ve vagi l'Eurocopa per a la roja, més beneficis.

Música / Help Is Coming # Ayo