Les convulsions del país


Després de més de dues dècades d'un establishment a Catalunya basat en els lideratges de Convergència a la política, "la Caixa" en el món econòmic, i el Barça en el terreny esportiu, ara el nostre país es troba en un estadi d'inestabilitat permanent que, en global, tens la sensació que ens acaba per debilitar com a societat. Deixant de banda el petit comerç i el turisme, CiU, el Barça i "la Caixa" ens han projectat a l'exterior com a grans marques. A nivell polític, potser era necessari canviar la dinàmica per regenerar el país, però a aquesta sèrie de turbulències constants -producte dels pactes- ens acaba perjudicant perquè ens impedeix tenir un horitzó. Fins ara, ha interessat tenir CiU a l'oposició per donar entrada a les esquerres. El present resolt... Però ara, per exemple, ERC afronta un procés important en vista els propers anys. És intern però extern, perquè també governa. El shock de futur: poder o catalanitat.

I en el Barça passa el mateix. Dubtes i més dubtes. Després del
Nuñisme, el club avança de sacsejada en sacsejada i posant cada vegada més en qüestió el lideratge de Laporta. El president ha projectat una entitat que s'ha renovat en funció del seu personalisme. Per això, se li passa factura tot i obtenir títols en pocs anys. I com que és una presidència que s'ambiciona, i molt!, ara encara s'ha afegit més pressió a l'entorn per la seva evident marxa després d'establir el càrrec en dos mandats.

I queda "la Caixa". És una entitat que va superant etapes sense trontollar i amb l'objectiu d'obtenir beneficis a qualsevol preu. Si Madrid és la clau del mercat espanyol, res millor que finançar la selecció espanyola i, a més, treure'n un bon rendiment. Progrés. En el panorama espanyol, els resultats són molt bons i, a més, els catalans no
toquem els nostres estalvis. I com més ve vagi l'Eurocopa per a la roja, més beneficis.

Música / Help Is Coming # Ayo

1 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Eduard,
molt interessant l'anàlisi que planteges. Estic totalment d'acord amb tu, l'únic que se'n salva és La Caixa i justament pel que dius, pel benefici net i pur. Ahir vaig estar en una conferència a la seu central de La Caixa i, deixant de banda el contingut,la gent que hi havia, la taula, l'ambient era justament el que esmentes: homes grans mirant-nos amb distància que es preguntaven què feien allà però fent-nos veure que sense ells no hi havia res a fer...el veritable poder era present i tots varem ser conscients...
una abraçada