Cafè Eurobusiness. Tarda plujosa a la Plaça d'Europa. Cafè llarg sense sucre i aigua amb gas per partida doble. Vaig conèixer aquest consultor en gestió empresarial durant una conferència a Girona, en la qual vaig lloar la seva capacitat oratòria. "Son massa anys ja", va dir-me amb to irònic. Domina el tema de l'excel·lència perquè té una llarga experiència en la recerca empresarial a nivell europeu i, com era d'imaginar, els països capdavanters de la UE encara són una referència, tot i que ell és optimista per com s'estan fent les coses en els darrers anys a Catalunya.
Es conserva bé i em diu que just acaba de fer els 50 anys. El felicito mentre comprovo que té un aspecte impecable i veig que el cuida. De fet, l'intenta forjar cada dia. "Estic immillorable i no em cal cap tunning", somriu. Ara es cuida, i molt, i s'autoaplica l'excel·lència que recomana als seus clients perquè "ja tinc una edat per saber què vull en aquesta vida". I entrem en un estadi sublim de temptacions que tenim a l'abast de la mà i que, per desgràcia, només són permeses a unes elits.
"Hi he estat molts anys en la política", comença explicant aquest militant del PSC a Santa Coloma de Farners. Recorda quan va miliar al PSUC i "era suquero", i tot i que eren altres temps evoca amb il·lusió "el que realment era política i no com ara". Surten noms com Xavier Corominas i Miquel Sitjar. "Encara recordo un míting il·legal d'en Camacho a la Bisbal", quan tenia uns 16-17 anys. Són els anys 1975-76, en l'epoca dels sindicats verticals, i era l'època que vaig aprendre a parlar amb públic i un temps que m'ha servit molt per a la vida. Va fer el canvi d'ICV al PSC perquè es va cansar de ser tant d'extrema-esquerra i es va anar tornant més social-demòcrata, sobretot pels viatges a Finlàndia i un "viatge ideològic a Rússia en l'any del Naranjito". El Mundial de 1982. "Allà vaig abandonar de cop la teoria comunista".
Es considera un "animal polític" per com li agrada aquest món, tot i que ara no passa per un bon moment. No li convenç com actuen els aparells del partit pels peatges que tenen acumulats i, per això, prefereix el món de l'empresa, la gestió, on es dedica a fer de "confident" d'empresaris que volen millorar les seves companyies. "Avui són més democràtics, oberts i més lliures les relacions laborals que no pas el funcionament dels partits, que no respecten les opinions crítiques". Conclusió: hi poden haver visions crítiques respecte el líder i el poder o tan sols formular una opinió diferent. És una visió més que extrec d'aquestes trobades.
Ara que ja ha vist com funcionen els aparells i la política, té més ganes dedicar-se a la feina, la família i de valorar molt més la llibertat personal. No té una visió positiva de la política i no entenc com des de fa anys el PSC no pot tenir polítics destacats que provinguin del teixit empresarial. "Tot són mestres i, ara, alguns advocats, que han perdut la por". No anirà a llistes perquè no ha trobat la motivació per renunciar a massa coses. Especialment, un fill discapacitat, l'Adrià de 17 anys, que "me l'estimo una bogeria. És un miracle científic". El seu clam coincideix amb el de tants que demanem"que els nens i joves especials poguessin estar a l'escola pública normal".
Música / Have you ever seen the rain? # Creedence Clearwater Revival
Etiquetes de comentaris: Interactuar, Municipals, Política
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada