Bloc de l'Eduard Batlle

Em cita a l’Antiga, un local de Girona amb història, dels que ja no en queden. Sota les voltes no plou i veig com l’aigua pica amb força sobre unes pedres que esperen el pas dels manaies. Un tallat i dos cafès. Tenia ganes de veure’m amb un dels referents dels blocs del país i un dels polítics gironins (PSC) que em va aconsellar fa temps Saül Gordillo. La tasca innovadora queda avalada amb el sobrenom que ja se l’anomena: "don (pausa per fer el guió del bloc) aire". Amb majúscules, penso.

Generació dels 35 als 45, per tant, és fàcil que ens entenem. Parla i deixa parlar i ho fem sobre molts conceptes mentre les visions encaixen en el que qualifica 2.0. Comencem per la política 2.0 però és un concepte que anem aplicant a altres capes de la societat: educació, universitat, turisme, periodisme... I m’agrada que ell sigui un dels primers en creure en el canvi: "No li tinc por sinó tot el contrari. Estic expectant!". Valentia personal del qui se sent preparat i rebutja el desànim de l'1.0. És dels qui ha oblidat el televisor per aprendre "moltíssim d’un think thank" que troba en webs i blocs. És la gent beta que comunica, interactua i ell, a més, recerca idees i projectes en àmbits com la ciència i la tecnologia.

Lloa els blocs com a generació 2.0 i parla d’un concepte que "ho estat canviant tot gràcies a Déu". Quan li demano que destaqui blocs o webs que consulta, la llista és interminable: Microsiervos, Curioso pero inútil, Javier Naya, Poliblocs, Ségolène Royal, Barack Obama... "És una metàfora del que passarà", resumeix amb encert de manera global. Com que admet que està enganxat aprofito per extreure una visió més personal, que expressa amb la convicció que transmet al bloc. "Mai escric pensant en qui ho llegirà perquè m’ho escric a mi mateix. Sóc el meu editor". Una altra coincidència d’una dinàmica on diu el que pensa sense autocensurar-se. "És un exercici de moltes coses i un ordre mental que dóna forma al que penso", És quan evoco Hemingway i una frase lapidària traslladada al portàtil: "La màquina d’escriure és el meu psicoanalista".

Va enfeinat perquè prepara un llibre sobre turisme cultural que ha de tancar al juny i la Setmana Santa se la passarà a la biblioteca. Serà teòric perquè la novel·la que preparava probablement encara és al Japó, dins d'un portàtil que li van robar durant un viatge en l'anterior legislatura, quan era parlamentari. Ara, s'ha quedat a les portes de la cambra catalana, però no es lamenta. Si el 2001 va fer un parèntesi vital, el 2006-2007 podríem dir que, de moment, és polític. Ha guanyat temps i temps té com a resultant invertir en sentir-se "realitzat donant classes". Com que creu, confia, pensa, interactua... amb els universitaris a l'aula, agraeix que ells "confiïn amb mi". És la docència 2.0 i la transformació de l'1.0.

Fill de Salamanca, una ciutat necessària, amb vivències a Càceres i des del 1979, amb onze anys, a Sant Feliu de Guíxols. També va viure a Montreal i Tunis. En total té 34 banderetes posades al mapa del món que li donen una personalitat que no només el fa sentir geògraf, docent, polític i expert en turisme. És un ciutadà que se sent un "català del món" i que fa de la dimensió 2.0 la seva raó de ser.

Música / Haja o que Houver # Madredeus