Matí esplèdit que tan de bo llueixi per Sant Jordi. Quedem al cèntric Moma Six Cafè, un lloc adient per sentir-nos còmodes de bon matí. Camamilla, perquè "el cafè ja l'he pres abans i en faig un al dia", i un cafè. Comprovo que encara està en fase de descompressió després d'una de les curses més dures del món, la Marathon des Sables. Superats els onze dies de desgast físic i mental al Marroc converso amb el professional que encara pateix els efectes d'aquesta aventura humana: només arribar a la feina, tenia més de 400 e-mails per obrir. Combina la passió atlètica extrema amb Gas Natural i en ser jutge de pau a Santa Cristina d'Aro.
Després de córrer per mig món té clar, de fet com passa a molts viatgers, que "com a Catalunya enlloc" perquè combina "el mar, la muntanya, un clima i el menjar saludable". Precisament, l'arròs de la seva mare és el que més troba a faltar a les curses i m'avança que, de moment, les ha acabat totes. I mai pensa en abandonar. Costa molt estar "molt bé anímicament" i suposo que el secret es basa en sentir-se mentalment com una roca: immòbil a fred, calor, pluja, vent i dolor. Sobretot, el dolor físic.
Les aventures li han suposat un canvi de vida radical des de fa cinc anys. Va ser inspirar-se en la lectura d'un entrevista d'un amic, Gerard Bosch, que després va despertar l'instint més salvatge. Se sent orgullós d'haver fet el pas i està content del sacrifici que li comporta. Entrena a Calonge, amb les directrius de Josep Carballude, i superar reptes com el recent a l'Àfrica suposa tenir cada vegada més ganes de viure un ambient que el fascina per "la competitivitat que s'expressa contra un mateix, la pròpia cursa", però també per les amistats que ha fet "d'arreu del món". Com una addicció que t'atrau més i més, penso. I surten noms com els del seu company de cursa habitual, l'italià Fulvio Villano, i Dimitri Kieffer, que un bon dia va deixar l'staff de Bill Gates per dedicar-se a aquest món tan personal.
La política li interessa "com a tothom" i quan es fora del país intenta votar per correu. Evadir-se durant setmanes té un preu i per això, quan va tornar de La Ruta de los Conquistadores de Costa Rica, es va assabentar del resultat de les eleccions del novembre passat, a Londres, durant una escala, i gràcies a trobar-se amb Joan Gaspart. "A la política també hi ha els bons i els dolents, igual, ben igual com a les curses", considera. "El dopatge per desgràcia és el límit de moltes persones". I el paral·lisme és força eloqüent i inevitable. "El pitjor de la política és la corrupció i el pitjor de l'esport és el dopatge". Dos vincles sempre lligats a l'experiència humana. Però per sort, hi haurà sempre el sacrifici dels qui es preocupen per la comunitat, que poden ser més 700 atletes al mig de l'Àfrica o alcaldes i regidors des d'un poble petit a una gran ciutat.
A la part final de la conversa arriba Xavi Xargayó, propietari del Moma, i ara un atleta de maratons i triatlons, després de penjar les botes. Va jugar a futbol amb el Banyoles i el Girona, entre d'altres, que va ser quan ens vam conèixer. S'afegeix a la taula i dialoguen dels aspectes més íntims i amb més detalls sobre la seva segona vida. El silenci em comvida mentalment a divisar el seu món a l'Àfrica, Austràlia, Costa Rica, Alaska i les sèries Ironman... i pensar que les aventures humanes no tenen límits.
Música / Beautiful Day # U2
* Mentre podem trempar i riure... la resta ja ve sol * [Frase que dedica al seu avi]
PD: Agraeixo el senyor Pere, propietari del Cafè-Cafè de Figueres, pel cafè pausat que em va servir a mig matí. Cafè de la casa, amb una bona màquina, recent torrat "perquè ho fem a diari" i que la barreja es produeix gràcies als vaixells que arriben del Brasil, Colòmbia, Costa Rica i Kenya.
PD2: Cal lloar la iniciativa de les universitats catalanes amb el nou programa amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. Un cicle de concerts simfònics gratuïts i una idea pionera a Europa. Al vespre, l'auditori en va ser testimoni.
PD3: No pensava el ressò que tindria la convocatòria de Carles Ferrer, de Canal Seo, que ha impulsat el primer Beers&Blogs a Girona. De moment, ja s'ha apuntat dels qui més segueixo: Carles Puigdemont, Pia Bosch, Dídac Lee... però en falten més.
Etiquetes de comentaris: Interactuar, Municipals, Política
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada