Com un mur de les lamentacions


Diumenge. 19.20h. Estadi de Montilivi. Mitja partit del partit entre el Girona i l'Alcalá de la fase d'ascens a segona divisió B. Cues d'aficionats davant d'una lona que tapa les vergonyes d'un estadi municipal històric i que està en decadència. Tant parlar del model de l'Akasvayu de bàsquet a Girona, que un club de futbol veu com les seves localitats de preferent no existeixen. La peregrinació va ser durant el descans i en l'últim partit de la temporada. La lona serveix per tapar el deshonor d'un club que està perseguit per un desideràtum: no poder brillar en el futur més que en la seva història.
Música / Lord Raise Me Up # Matisyahu

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja hauries de saber que el camp del Girona acabarà a terra per ampliar la politècnica. Ja seria hora. No m'estranya que parlis del Girona però se'm fa ddifícil d'entendre que no parlis de la lliga que ha guanyat el Real Madrid, el teu equip de tota la vida. Per cert, d'en Matisyahu és molt millor Jerusalem

Anònim ha dit...

Visca el Barça

Anònim ha dit...

L'Eduard va ser del Barça fins la final a Sevilla (amb l'Steaua). Després es va fer del Madrid. Ara ja fa uns anys que és del Barça. Tothom torna als seus orígens.
El Girona necessita un nou estadi, més petitet i a Fontajau. Qui va a aquest estadi de la pulmonia en ple hivern? Per cert... per què hi ha tant de soci periquito a la tribuna del Girona?