És inevitable que cada vegada que accedeixo a la Meridiana de Barcelona, em torni el record de l'atemptat d'Hipercor. Ara són vint anys però el dolor del terrorisme és, precisament, aquest: que passin els anys un, cinc, dotze, vint... i el turment moral i mental de moltes persones continuï en la seva ment. A banda del dolor, el terrorisme s'aprofita del pànic dels humans i es reencarna en la por de les ments dèbils amb el dolor. Tenia una amiga que vivia prop del centre comercial i quan algunes vegades quedàvem al voltant de casa seva, tenia la sensació de voler esquivar la imatge d'un edifici aparentment normal però dimonitzat pel dolor. La tragèdia són víctimes i les víctimes són els records d'un edifici i d'un centre comercial inesborrable dels pensaments.
Música / My City Of Ruin # Bruce Springsteen
Música / My City Of Ruin # Bruce Springsteen
PD: Cúbica. Un bon referent sobre l'arquitectura.
PD2: Postcapital, un model de networking en estat pur.
PD3: Loftcube és un projecte de futur que cada vegada serà més present.
Etiquetes de comentaris: ETA, Terrorisme
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada