Frankfurt, la fira de mai acabar


La Fira del llibre de Frankfurt té de convidada d'honor la cultura catalana en l'edició d'enguany. És un gran honor per a Catalunya, ja que és la primera vegada que la invitació es fa a una cultura i una llengua sense estat propi. Per tant, la responsabilitat és doble i el pressupost també, prop de 12 milions d'euros que se'n van en exposicions, invitacions, trobades, rodes de premsa, regals i publicitat dels llibres que s'editen a Catalunya. Perquè aquesta fira és d'editors.
Dit això, què és el que s'està fent malament perquè aquesta invitació excepcional i única i aquest pressupost importantíssim només donin notícies negatives als diaris, com l'article del Frankfurter Allgemaine? Doncs ben bé no s'acaba d'entendre si no pensem que algú està fent una utilització política de tot plegat.

La discussió originària era: Què entenem per cultura catalana? La que s'escriu en català o tota la que es fa a Catalunya, sigui en català o castellà? La discussió no tindria sentit en qualsevol context normalitzat: la cultura és la que es genera en la llengua del lloc, però aquí hi ha dues llengües i s'escriu en totes dues. I el que no hauria de ser un problema, ho és. Però... per a qui?

L'aparador que significa Frankfurt és tan preciós per promocionar la nostra llengua i la nostra cultura que ens hem perdut en banalitats, i els escriptors ara ja no volen saber res de qui va convidat i qui no. Com pot ser que un escriptor com Sergi Pàmies no hi vulgui anar? Com pot ser que Quim Monzó hi sigui? Quina diferència hi ha entre tots dos, que els han fet situar-se en llocs oposats? La raó podria ser que els responsables polítics n'han fet un bumerang de la fira i que, ara, fins el més sensat vulgui desfer-se'n. Mala peça al teler. Bargalló ha volgut posar tothom al mateix sac, quan ja és tard i quan no tothom pot estar a dins. Una altra ocasió perduda per fer visible Catalunya i el català al món? Potser que ens ho fem mirar.

Música/ Knocking'on heavens door # Bob Dylan

*Al meu parèixer, el millor govern és el que deixa a la gent més temps en pau *

PD: Climate savers Computing Initiative.Ordinadors més ecològics. La novetat de les grans empreses informàtiques i WWF .

PD2: Mateo Valero, director del Centre de Supercomputació de Barcelona obté el premi Eckert-Mauchly.

PD3: La Documenta de Kassel té com a convidat estrella d'enguany a Ferran Adrià, i serà a El Bulli on hi haurà el Pavelló G d'aquesta fira de l'art mundial.


PD4: Molts records de l'adolescència són del Cafè L'Arc de Girona, que demà divendres celebra els 50 anys. Van ser emocions a peu de catedral.

PD5: L'amic Toti Negre ha dit prou a la política. Llegit el testament final respecto que tiri la tovallola. Jo el trobaré a faltar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No són cultura catalana els llibres de Juan Marsé? I que són doncs, cultura andalusa?
Algú pot dir que La Vanguardia no forma part de la cultura catalana? Ens mirem tant el melic que ens convertim en una petita regió barretinaire.

Anònim ha dit...

Edu, l'has clavat!