Vitòria s'ha transformat en la línia de les ciutats modernes que volen ser competitives. A nivell estatal té força indicadors similars a Girona. Agraden. Som al cèntric hotel Ciudad de Vitòria i em trobo al hall i l'ascensor el mític Emiliano, una glòria del bàsquet. Mentrestant juga la Penya i espero que guanyi al Pamesa. Anem al pavelló a veure el final de la tercera semifinal. Després l'Akasvayu. Abans hauré desitjat a l'amic Antoni Maceiras, el crack del club fora la pista.
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Home Eduard, ja era hora que sortíssis de l'armari: «abans hauré desitjat a l'amic Antoni Maceiras». T'ha correspós al desig, el tal Maceiras? Compartireu habitació?
Publica un comentari a l'entrada