Quan tinc la sensació que ja hem provat tots els partits polítics, totes les combinacions polítiques i tot tipus de representants possibles, espero que el 9 de març guanyi Catalunya. Em costa identificar-me amb aquestes eleccions i quan ho intento, em queda la sensació que acabaria votant per eliminació. Per anar descartants butlletes o per amistad i no per convicció, perquè els catalans ja tenim massa exemples com per demostrar que guanyi qui guanyi, governi qui governi, a Catalunya tampoc li ha anat massa bé.
Clar que a l'any 2008 i després de trenta anys anys, el pitjor seria el café para todos o la ignorància de la nostra identitat. Que la tenim. Per això, encara que alguns siguem l'oasi a Catalunya, o els gironins un reducte territorial, vull que guanyem el 9 de març. És la victòria de la influència, que és el màxim a què podem aspirar. I durant aquests divuit dies que queden, ni m'interessa la tensió, ni m'agraden els anticatalanistes.
Música / Extrem Ways # Moby Dick
* L'únic que es pot fer és el que un vol fer *
PD: Adoptem.net, el web personal sobre les adopcions de l'amic Carles Ferrer.
PD2: La política es transforma: diàleg ahir al matí al Twitter entre Carles Puigdemont i José Antonio Donaire des del Parlament.
PD3: Els vots també es subhasten a eBay. El descontrol de les futures multinacionals de la xarxa.
PD4: Xuclà i Campuzano, a l'última: fan vídeocampanya amb el mòbil.
PD5: Arriba la Marató del Sàhara. Vuit anys d'una cursa solidària amb el poble sahraui.
PD6: Wii Fit, el gimnàs personalitzat de Nintendo.
Etiquetes de comentaris: Política
3 comentaris:
Tu ets en Ricardo Planasdemunt del Club Saratoga?
Em nego a creure que un periodista com en Batlle estigui a darrere d'un bloc on s'esborren els comentaris crítics. No m'ho creuria ni que m'ho juressin
El títol d'aquest post sona molt a convergent. Tens un dinar pagat on vulguis.
Publica un comentari a l'entrada