Bloc de l'Eduard Batlle

Quatre anys després, torna la pugna entre dos partits per convèncer els electors de l'Estat. Són dos models cada vegada menys ideològics sinó tenen un contrapès perquè el màrqueting es basa en transmetre la venda de la socialdemocràcia i el conservadurisme. Amb l'objectiu que no hi hagi alternatives. Com si fossim als Estats Units, entre democràtes i republicans. O sigui que la democràcia en aquest inici de segle passa a l'Estat espanyol per acceptar aquests dos models o optar, per sort, per les alternatives que tenim a Catalunya. Perquè la puresa de la democràcia hauria de ser això, no? Tenir l'oportunitat de fugir del vermell o el blau, més enllà de les possibles simpaties. I la revolta dels joves contra l'statuo quo només és la independència, quan ja s'ha mort el comunisme i l'ecologisme no convenç.

I tota maquinària entre el PSOE i el PP després es trasllada en tots els àmbits de la societat: especialment en l'econòmic i el periodístic. És un guerra freda plena d'interessos i que amb el pas dels anys cada cop tenen més influència sobre els partits. La mateixa sensació que vaig tenir anit després de veure el debat entre Solbes i Pizarro (ara cada pool mediàtic donarà el seu guanyador i vendrà la seva veritat). Tanta expectació, tanta inversió audiovisual i tants preparatius per acabar preguntant-me un eslògan invisible: qui mou les marionetes? I és que els muntatges audiovisuals tan espectaculars dels nous temps ja superen els propis protagonistes.

Música / Window In The Skyes # U2

PD: La Guerra de Charlie Wilson. Inevitable.

PD2: U2 ja prepara un nou treball discogràfic.

PD3: Microsoft canvia d'estratègia i obre al món part dels codis dels programes.

PD4: The Oscars. La festa de la fastuositat.