Turments morals

Som a la platja i la Terra va girant i girant. I penses en les vacances, la desconnexió i el gra de sorra en què t'has convertit en un món cada vegada més convuls i equidistant entre els països més rics i els més pobres. Per molt que marxem, descansem o pensem que ens allunyem dels problemes, sabem que tenim la nostra ment, que ens empeny a no deixar de pensar en les injustícies que veiem. El conflicte bèl·lic de l'Orient Mitjà n'es un bon exemple. Com també la pobresa a Sud-amèrica, el convuls despertar de l'Índia, l'estancament de Cuba i la misèria inhumana que pateix l'Àfrica.

Mentretant, nosaltres, descansant. Conscients que cada vegada és més difícil superar obstacles reals, que no mentals. Tot estar en intentar fer un pas cada dia: recordar-te dels que marxen a l'Àfrica per una bona causa per animar-los, col·laborar amb alguna entitat sense ànim de lucre, participar en programes d'ajut humanitari... tot el que sigui perquè fem el nostre interior una mica millor en un món, el Primer és clar, cada vegada més individualista, comercial i material. Precisament, els valors que en el Tercer, la majoria dels qui són pobres, no tenen. Ells tenen però el que no tenim: l'humanisme de l'essència humana.

Mentretant, banyem-nos. Prenem el sol. Naveguem amb la barqueta, mengem, deixem el mòbil i el portàtil de banda, reduïm l'estres i ens relaxem, respirem més a fons, fem excursions, sortim de nit... Però... De què marxem i de qui fugim? Si la ment viatja amb nosaltres.

Música / Always On Your Side # Sheryl Crow & Sting

9 comentaris:

Anònim ha dit...

La ment sempre és amb nosaltres, encara que el cos no hi sigui, sort! Som humans però l'esperit és un...

Anònim ha dit...

Vistos els teus darrers articles, m'agrada molt més aquesta teva visió més humanista

Anònim ha dit...

La cançó és OK

Anònim ha dit...

jo solo se que no sé nada y no a estas alturas no quiero ni saberlo...

Olé, Amic!

L'organització fa la força y de la força alguns n'hi diuen Poder... o fins i tot politicaaaaaaah!

Viska NOSALTRES!

EMFÀTIC ha dit...

Estic d'acord, m'encanta la visió humanista que has pres Eduard... humanista i realista!

Anònim ha dit...

Salut i no deixis mai sola a la ment.

Dessmond ha dit...

Però de tant en tant, també cal fer vacances. Les desgràcies al·lienes no s'arreglan a base de no fer-ne. No m'ho facis, això!

Anònim ha dit...

Escrius fatal, Edu. No m´extranya que no tinguis gairebé visites, pallús.

Anònim ha dit...

Edu escrius com et surt del cor i això m'agrada de tu. Qui hagi escrit abans això és que no et coneix, a banda de ser un maleducat. Ànims estimat amic!