Bloc de l'Eduard Batlle

El Barça està pagant massa car aquests dos últims anys després de l'èxit inicial amb l'arribada de la nova directiva, el tècnic Frank Rijkaard i emblemes com Ronaldinho. El famós cercle virtuós també es va trencar amb la marxa de Sandro Rosell i la divisió que es va produir a la directiva. A més, l'actual junta ha caigut en el divisme al president i s'ha perdut el feeling després de la llarga època Nuñista i la transició Gasparista. Per això, ara alguns invoquen el tarannà de Núñez o comparen els tics de Laporta amb els de Núñez o ja es decanten perquè l'alternativa de l'elefant Rosell prengui cada vegada més força en l'entorn (entrevista a Àlex Santos). Qüestió d'actituds a nivell global: des de la junta a la plantilla, amb el tècnic inclòs (per qui tinc una debilitat especial), i passant per les males planificacions com, per exemple, en la secció de bàsquet.

Gestionar aquest moment (trista lliga però semifinals de Champions) no hauria de ser titllat de crisi però les actituds han generat aquesta espiral de tensió, males vibracions i sentiment que Laporta ja ambiciona fer el salt a la política. I en limitar la presidència a dos mandats, ara ja sabem que el president té data de caducitat a Can Barça i això també li fa més mal que bé. Es crema ell i crema el seu successor, que evidentment serà del seu entorn. Arribats en aquesta cruïlla, el Déu Johan hi té molta influència i per això no s'ha fitxat un tècnic com volia l'afició, el cas de Mourinho, i vindrà Pep Guardiola. Marca de la casa, però amb una alta responsabilitat per a un gran repte: regenerar l'equip i conquerir algun títol després de dos anys de sequera. La sensació és que serà l'última oportunitat de l'era Laportista.

Música / Cruzando el paraíso # Loquillo

PD: Després diran els polítics, quan se'n va a les empreses privades, que la política no els deu res: cas Zaplana a Telefónica.

PD2: Milton Nascimiento & Jobim Trio, aquesta nit a l'Auditori de Girona.

PD3: L'última onada de l'EGM, una vegada més quan tothom escombra cap a casa. Comunicació21.

La UdG va organitzar ahir un petit homenatge a la figura de Raimon Panikkar amb la distinció de doctor honoris causa gràcies a l'impuls de Josep Maria Terricabras. Un bon reconeixement a una persona que té un significat internacional i que és únic al nostre país. La Mercè era plena i es va crear un silenci sepulcral per escoltar el discurs de mitja hora de Panikkar. A punt de fer 90 anys, Terricabras el va catalogar com "el pensador català més universal". I amb raó. En el seu missatge, Panikkar va apostar perquè les universitats siguin les seus del coneixement i s'allunyin d'una mentalitat més mercantilista. Una contradicció a les portes de la gran reforma del sistema universitari europeu però una idea que sacceja i que té la seva raó de ser perquè es basa en l'esperit de l'educació superior. Disfrutem el que ens queda de Panikkar i de la seva gran lucidesa intel·lectual i espiritual.

Música / Hero # Luciano Pavaroti & Mariah Carey

PD: Coldplay regalarà a Internet la cançó Violet Hill del seu nou treball Viva La Vida or Death And All His Friends.

... M'estreno a aquest microbloc d'imatges que acabo de descobrir. La imatge és la prèvia al concert de la Mirona feta amb la Blackberry a petició d'un d'ells. Vam quedar que repetirem! I ara... del Twitter al Twitxr!

Música / I'm gonna be somebody # Travis Tritt

Felicito als organitzadors del Black Music Festival de Salt pel punt i final que van posar a aquesta edició del 2008 amb uns dels grans dels jazz, el funk i el soul com és Maceo Parker. A més, em va agradar retrobar-me amb Jordi Martinoy i Àlex Sáez, que no es van voler perdre un dels millors saxos del moment. I el Carolina del Nord no va decebre: dues hores i mitja de música negra, molt vent i set músics i tres veus.

El públic va respondre i va omplir la Mirona, que demostra que amb actuacions com aquesta pot consagrar aquest festival i aquest recinte com un referent dins el circuit del nostre país. Més enllà dels auditoris tan plàstics i elitistes de cada estiu, com són Peralada i els Jardins de Cap Roig, Salt té un mèrit que va més enllà de criteris com el de convidar Julio Iglesias, com passarà en els properes mesos.

PD: M'hen alegro del nomenament de Rosa Cullell a la Corpo, que per fi ha desbloquejat unes tenses i llargues negociacions. S'han complert els pronòstics perquè era la més ben situada. Ara queda pendent el nom del nou director de TV3.

PD2: Lloable muntatge el del Gran Circ Nacional Xinès amb l'espectacle sobre els pirates. Per a tots els públics.

PD3: Un llarg camí, l'exposició de Miquel Ruiz al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.

És lògic que qui tingui poder el vulgui exercir en tots els àmbits de la nostra societat com l'economia, la cultura i el periodisme. Així doncs, no és d'estranyar que qui governi en ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat i Estat també vulgui imposar el seu poder, a través dels nomenaments, per difondre el seu criteri informatiu. Ara, és Albert Sáez qui lamenta la situació que s'ha creat a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per nomenar el director general. O sigui, tots els partits intenten imposar el seu criteri alhora de decidir qui ha de ser l'escollit i s'han encallat les negociacions. De moment, és el PSC qui té més possibilitats d'influir i decidir qui és la persona que ha d'ocupar aquest càrrec però també CiU vol equilibrar les forces i ser determinant en el nomenament del director de TV3. I ERC no es vol quedar en fora de joc... d'aquí les queixes.

No cal donar noms perquè fa setmanes que hi ha dues persones nomenades virtualment. Sáez se sent superat per aquest espiral de política fora de la política i per això ha demanat empara al president del Parlament. Però no ens enganyem: Sáez sap quines són les regles del joc i com funciona l'alta política. Dedueixo que tant ell com el conseller Tresserras voldrien escollir sense pressions a professionals del periodisme sense l'etiqueta de... Però això és impossible perquè el sistema falla quan els primers que els han de nomenar són professionals que ocupen un bon càrrec amb una etiqueta afegida.

Música / Somebody # Depeche Mode

He rebut uns quants correus on m'han criticat per l'escrit d'ahir i no m'ho esperava. Vaig fer una interpretació de la festa de Sant Jordi parlant de la quantitat de llibres prefabricats per a la Diada i no era per desprestigiar-los sinó per recordar que entre tanta maquinària oportunista també hi ha autors que mereixen la pena i que poden ser comprats avui o demà. O d'aquí un més. M'hen alegro de l'èxit de Ruiz Zafón i de molts altres autors i autores que han aprofitat Sant Jordi per vendre més. Feia un dia esplèndit i si la gent té ganes de sortir, remenar i comprar... doncs millor per a la literatura catalana. De fet, de roses tampoc se'n compren tantes durant l'any i és per la Diada que una simple flor pot arribar als 20 euros. Per tant, m'hen alegro dels qui tenen la sort d'escriure llibres i, a més, vendre'ls en un país petit i amb una llengua que resisteix.

Música / All The Way # Frank Sinatra & Celine Dione

PD: Bona descoberta: Joan Puigcercós i Anna Simó a Twitter. Els microblocs ja són imparables, com la xarxa social a Internet Facebook.

Sant Jordi és una diada especial per a Catalunya, però cada vegada més queda en evidència com n'és de prefabricada aquesta festivitat. Senyeres, sempre és un bon moment, llibres i roses per commemorar el nostre patró. El cavaller que va matar el drac ens aporta un sentit patriòtic un any més, tan sols un dia més dels 365, en una data que triomfaran més els llibres prefabricats per Sant Jordi que no els escriptors i escriptores que mereixen que es compri algun dels seus elaborats treballs. Per això ja sabem quins seran els més venuts entre els escollits, amb un pedestal ja reservat per a Carlos Ruiz Zafón. Si això ens passa, és evident pensar que és un símptoma més de la nostra societat, en general, consumidora i pràctica.

Però també hi ha homenatges merescuts en un dia com el d'avui, com el dedicat a Mercè Rodoreda. I entre els autors i autores que m'agradaria que tinguessin sort hi ha Virgina Woolf amb Londres, Reacciona Catalunya de Vicenç Villatoro, Incerta glòria de Joan Sales, Una lectora poc corrent d'Alan Bennett, Memòries I de Josep Benet i El meu ofici del mestre Espinàs. Tan de bo els llibreters els posin més a l'abast de les mans dels qui passegen.

* Tots els dracs de la nostra vida potser són princeses que esperen veure'ns bells i coratjosos. Totes les coses espaordidores no són res més que coses sense ajuda, que esperen que nosaltres les ajudem... *

Música / Roads # Portishead

Després de passar un mes i mig de les eleccions del 9 de març, el PP està igual que fa un any amb el debat intern entre Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre. El PP continua tenint un problema per molt que sigui la segona gran força política de l'Estat espanyol i hagi obtingut més de deu milions de vots. Rajoy no té el carisma necessari i el lideratge necessari per continuar una legislatura més, mentre que Aguirre no té el perfil adequat per obtenir els votants de centre que ambiciona el partit per tornar a guanyar el PSOE. I aquesta crisi que han d'afrontar ja ens va bé als catalans però també s'equilibra la balança i d'aquesta manera també hem d'encaixar el PSOE, amb tota la seva maquinària i tant amb el costat bo, que el té, com el costat dolent, que el té. I mentrestant, la dreta espanyola sagnant, tot i un gran resultat electoral. És gran part també, el preu d'un interessat bipartidisme: només hi pot haver un guanyador i un sol perdedor. Ara, a fer la travessa del desert i se l'han guanyada a pols, tant els protagonistes com el seu imperi mediàtic.

Música / L'Infinito # Raf

Escoltant aquest cap de setmana les declaracions creuades d'Antoni Castells i Celestino Corbacho ha quedat palès una vegada més les diferències entre la marca PSC i el PSOE dins d'una mateixa formació política. Una tendència ideològica que a Catalunya ja té un guanyador d'ençà que Maragall va deixar el partit orfe d'un lideratge catalanista. Amb Montilla, guanya el pes del Baix Llobregat, el Bajo, i el catalanisme que liderava la formació d'ençà les últimes dècades s'està convertint en un reducte. Ara toca socialdemocràcia i una Catalunya integrada a Espanya, amb una transició tranquil·la.

El gruix d'aquesta ara segona marca socialista és gairebé tot gironí i se salven poquets polítics de renom i alguns consellers com Castells i Montserrat Tura. La resta, sap que no és moment de jugar amb foc si vol tenir aspiracions de conservar la cadira i ser un dels escollits com el mateix Corbacho i la Chacón. Ara ministres, una demostració de què Montilla, per molt criticat que pugui ser com a President, dirigeix la marca PSOE dins el PSC. De servents a senyors durant el pas d'una generació.

Música / The Healer # John Lee Hooker & Santana

Després de La vida secreta de las palabras, la directora catalana estrena una altra pel·lícula de qualitat, amb una bona trama argumental que progressa de nivell a mida que avança la trama. M'ha agradat el repte que ha tingut per al llibre de Philip Roth The dying animal, que es va publicar el 2001 i una relació erotico-sentimental entre un professor i crític de cinema i la seva alumna d'origen cubà. I no és d'estranyar que Coixet volgués du aquesta novel·la a la gran pantalla només llegir-la. Penélope Cruz i els seus encants estan a l'alçada del fim però sort de Ben Kingsley, que encara dóna més vida al protagonista de la història. Molt recomanable.

Música /Trust Your Moth # Antony And The Johnsons

Zapatero està presidint el primer Consell de Ministres del nou mandat. Cares noves, més femenines i alguns que em sobren com Moratinos i Álvarez. I amb dues butaques de la marca Llobregat amb Chacón i Corbacho. És el tret de sortida de la nova legislatura i l'hora d'anunciar com és fa front al primer gran repte a base de mesures individuals i globals. La socialdemocràcia davant dels nous panorames del segle XXI producte de la globalització, la dependència europea, el consumisme, les TIC i els excessos de la construcció. Zapatero és qui té més a perdre, tot i les grans i necessàries reformes socials que vol dur a terme, tot i la pressió de l'Església. Però qualsevol política necessita bonança econòmica, que ara no hi és, perquè sigui més fàcil d'anunciar-la i executar-la.

Música / There Was a Time # Maceo Parker

Internet es va consolidant com a nou mitjà de comunicació entre la societat i la prova són els progrés de les xifres que indiquen el consum dels usuaris: com la publicitat. Fa només una dècada, la xarxa era utilitzada per a un perfil concret de la societat, però en els darrers anys el ventall de persones que utilitzen aquest mitjà ja es comparable als qui miren la televisió, escolten la ràdio i llegeixen el diari. I de fet, cada vegada em trobo més gent que a les nits tria navegar per internet que mirar la televisió. Aquest any, amb la desacceleració econòmica veure'm quins sóns els registres en publicitat (de moment, és un mal any global) i si Internet continua creixent, però com a mitjà ja és imparable i més amb l'entrada en servei als mòbils de les últimes generacions.

Música / I Belong To You # Lenny Kravitz

"Sóc la reina de les infusions", comença dient amb una veu pausada i gestos tranquils, mentre acaba de demanar una infusió de menta i marialluïsa. Quedem al Cafè Royal, a l'hora de dinar d'un dia amb pocs clients, i amb un cel tapat que delata un dia, per fi, plujós. De la generació del 68, diria que de les bones, i a mig camí de la vida. La seva, com la de la majoria, ha estat marcada per la família, la professió i l'entorn: el marit i dos adolescents de 15 i 13 anys, l'educació musical dels nens i el municipi de Banyoles, on resideix des dels sis anys després d'arribar de Martorell.

"Sóc professora de música sense ser mestre", explica mentre va detallant el seu dia a dia laboral a base de combinar les escoles on treballa. Tres són privades i una pública, a banda de l'Associació del Taller de Música de Banyoles, a l'Ateneu. Reconeix que l'apassiona la feina perquè creu en el que fa i la seva timidesa la du a parlar de la partitura que du al davant i que ha deixat damunt la taula. "És que una amiga es casa i vol que canti", diu mentre explica que aquesta amiga viu ara a Suïssa i es casarà a Sant Gregori perquè és on va néixer i viure. A més, el cant serà amb una persona de l'entorn del nuvi i amb qui es van posant d'acord sobre els temes a través d'internet. Veu i cant per intentar posar notes de sentiment a un dia especial.

Cada curs pot tenir uns 200 nens als quals, a través del seu mètode autodidacta, els ensenya que la música sigui una experiència. I estic d'acord amb ella quan parla, amb modèstia, que la música permet aconseguir despertar sentiments que "no aconsegueixes en altres àmbits". De seguida penso en la música que emociona, que potser és capaç de deixar quiets una trentena de nens dins d'una aula i que escoltin en silenci mentre preparen l'audició per a la seva llarga vida. Li agraden les classes afectives i cantar des del cor "perquè els nens vibrin". Res de notes, res d'estils acadèmics, amb la idea de no crear una classes avorrida perquè només s'ha especialitzat per a nens d'un a sis anys. Amb l'esperança que els nens vibrin i comencin a entendre que poden cantar des del cor a través de molta percussió.

I aquesta convicció tan personal de l'ensenyament personal, recorda que ha estudiat diferents mètodes però que no ha volgut especialitzar-se en cap en concret "sinó afagar el millor de tots" per acabar fent-se una barreja per tenir una visió més àmplia. I la missió és generar una sensibilització musical abans del sis anys "perquè els nens visquin la música" a través d'uns hàbits, tot i que també fa molts intents per despertar la creativitat dels nens. Va parlant i sembla que ho fa amb un timbre acústic sense aguts ni greus, amb tranquil·litat, i amb pauses que denota que respecte els silencis, "que també són necessaris dins la música". Coincidim en l'elevat soroll social i com que n'és conscient sovint acaba les classes en silenci, perquè els nens puguin prendre consciència del silenci.

I suposo que es fan llargs silencis interiors quan parlem de l'oncolliga i dels motius de la seva existència. Passem de relliscada per la seva vida i ara és feliç perquè ha superat el protocol perquè a partir de l'estiu pugui anar a veure els malalts terminals, "que serà quan no tingui ni classes ni alumnes". Se sent feliç de poder realitzar aquesta contribució a través de l'oncolliga Girona i de poder continuar amb l'esperança de necessitar la música per també donar sentit a la seva vida, que dedueixo que s'engrandeix quan valora el passat recent i mira el present amb l'esperança d'ajudar als qui més ho necessita. Cant i veu a la partitura d'una vida.

Música / Que tinguem sort # Lluís Llach

* El no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú *

* Conec un noi encantador, que es diu Josep Terrades, i du una vida apassionant. Li agrada la fotografia, viatja molt arreu del món, i sempre té coses per explicar de les seves experiències *

* Sèrie STIC: Xavier Amores, Pere Bugés, Iñaki Frade, Jordi Bellvehí, Núria Carreras, Jordi Pascual, Esther Ferrero i Montse Jaén *

Si algú representa aquest segon govern que ha planificat Zapatero per al nou mandat seria Carme Chacón. Dona, amb projecció, fidel al president, il·lusionada i disposada a acceptar un repte com el de ser la primera dona que dirigeix el ministeri de Defensa a l'Estat espanyol. A més, amb l'embolcall afegit que a dos mesos vista ha de tenir el seu primer fill. Per tant, tots aquests canvis pretenen demostrar un tarannà i una filosofia d'un govern, que tot i les possibles crítiques, només de pensar qui seria el ministre en cas d'haver guanyat el PP ja estic disposat a donar un marge ampli de confiança a Chacón. Llàstima que, d'entrada, em van agradar molt més els objectius del 2003, ja que ara de l'Espanya federal ni se'n parla amb el silenci dels 25 diputats del PSC que precisament representa la mateixa Chacón.

Música / Rockferry # Duffy

PD: Il cavalieri Berlusconi, com era d'esperar (tercera vegada!), mentre l'Italia rinvia al passato. La Stampa, La Repubblica, Corriere della Sera, Il Messaggero, Il Sole 24 Ore, il manifesto,

Els pronòstics ja ho deien i els resultats d'ahir ja ho confirmen: Walter Veltroni ho té difícil. Però m'agradaria que avui sortís escollit com a nou president de la república italiana davant d'un Silvio Berlusconi que és un mandatari més que polític que ha marcat el país transalpí en els dues últimes dècades. L'home del canvi contra la tendència política d'una dreta ostentosa. Si finalment el candidat de les esquerres dóna la sorpresa, encara que sigui per poc marge, es torna a qüestionar la governabilitat d'un país que viu en una espiral d'incertessa en aquests últims anys a causa de les disputes polítiques i que han provocat que s'hagin hagut d'avançar aquestes eleccions. Però crec que Itàlia encara no està preparada per tenir els canvis socials que anhela d'estats com l'espanyol. Tenir el Vaticà té un preu.

I la curiositat d'aquests comicis és que, per primera vegada, està prohibit entrar en els col·legis electorals amb telèfons mòbils o càmeres de fotos perquè es vol evitar la compra de vots, una tendència utilitzada per la màfia.

Música / Vento di Passione # Pino Daniele & Giorgia

L’Akasvayu acaba de guanyar al Dynamo de Moscou a Torí, en les semifinals de la copa ULEB, i el primer que em ve al cap és el nom de l'amic Antonio Maceiras. Un professional que no ha jugat a la pista però que admiro des que he tingut l'oportunitat de fer-hi amistat a través de David Aurich, primer, i després d'Àlex Sáez. Les llargues trobades m'han demostrat com, en silenci, un professional de les seves característiques pot ajudar a construir un club que tingui aspiracions de competir amb ciutats tan importants com Moscou, Vitòria, Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Alacant... I demà o ja gairebé avui, Badalona. L'Antonio no té dorsal, però també juga les finals perquè ajuda a engrandir la història d'aquest petit club que es vol fer gran. Com el president Josep Amat, que semblava que seria impossible que Girona pogués trobar un empresari d'aquestes característiques, i homes com Santi Sardà, que s'impliquen i ho viuen com els que més, tot i no ser de la ciutat.

Tots els qui tenim la sort de conéixer l'Antonio sabem que el club està en bones mans, ara que precisament es dóna per acabada una etapa tan important a l'entitat com és la del patrocinador. Però encara hi ha esperances que el futur de l’equip sigui igual de competitiu que les últimes temporades. I m'agrada que Maceiras parli de projectes i de progressió a base de reptes i sentiment de club, amb el mirall de la NBA i l'esperança de veure que si ciutats com Vitòria ho han aconseguit... Girona també! Una vegada més, sort i ànims en l’intent!

Música / Simply The Best # Tina Turner

Ahir a la tarda vespre va ser la versió digital d'El País qui va anunciar amb exclusiva la filtració dels possibles noms dels nous ministres del segon govern socialista de l'era Zapatero. Un mèrit del treball d'un diari però també es confima la tònica de l'alineació d'un partit amb un pool de comunicació, amb el qual s'han retroalimentat d'ençà l'inici de la democràcia espanyola, el PSOE i el grupo Prisa

Zapatero manté els homes forts (Blanco i Caldera no entreran), ha introduït cinc novetats i ha deixat quatre ministres sense cartera. En aquest executiu més feminitzat (per primera vegada hi ha més ministres), el PSC manté Carme Chacón (era d'esperar) i canvia una peça: Celestino Corbacho per Joan Clos. Qui serà ara el nou president de la Diputació de Barcelona?

Entre les sorpreses destaca el retorn emergent de Miguel Sebastián i m'agrada el nomenament de Cristina Garmendia. Per contra, Moratinos i Magdalena Álvarez, continuen. I m'hagués agradat que David Vegara hagués acabat tenint una cartera. Espero que sigui en la propera legislatura.

Música / Pastillas para no soñar # Joaquín Sabina

PD: El bloc de la nova ministra d'Igualtat, Bibiana Aido: Amanece en Cádiz.

Quan ets a Estats Units tens la sensació que tot pot tenir un preu i precisament això és el que li ha passat a aquesta fotografia del suís Michel Comte, que va retratar la primera dama de França ara fa quinze anys. La subhasta organitzada per Christie's a Nueva York ha superat tots els pronòstics i s'ha acabat venent per vint vegades més que el seu preu de sortida. La imatge del col·leccionista alemany Gert Elfering ha estat adquirida per un també col·leccionista xinès. La imatge de l'excantant i exmodel, i des del febrer esposa del president francès, va despertar un gran interès a Nova York.

Curiositat, ganés de posseir, seducció, erotisme, riquesa... la nuesa del poder. O l'eròtica del poder, que fa perdre tants caps en el món de la política local i global. I sempre les dones com a icona, però per allò de la quota d'igualtat en els cercles de poder les coses estan canviant. I és que el poder té una vessant anàrquica que no controlem i ja ens està bé que així sigui perquè així encara pot tenir més encant.

Música / My Favorite Mistake # Eric Clapton & Sheryl Crown

PD: Avui serà un dia històric al Congrés: Zapatero serà el primer president espanyol que arriba al càrrec amb majoria simple.

PD2: Construeixen a Catalunya el primer nanomotor tèrmic del món. Un gran mèrit.

PD3: Bon inici de la Penya a Torí i aquest vespre és el torn de l'Akasvayu. Sort!

Zapatero no va sortir escollit ahir president del govern espanyol al Congrés hi haurà d'esperar a demà. D'entrada, dóna la sensació de la debilitat que pot tenir aquest nou executiu en aquests propers quatre anys, però no crec que Zapatero es trobi excessivament preocupat per aquest fet. L'alternativa de buscar acords puntuals per dirigir el país en aquesta legislatura potser, fins i tot, una bona solució. D'entrada, Zapatero va obtenir una clara victòria el dia 9-M i té la possibilitat de pactar els grans acords de l'Estat amb el PP i els secundaris amb CiU i amb les forces minoritàries. És lògic que Rubalcaba no hagi parat de telefonar a Còrsega 333 però CiU, després de la històrica trobada a la Moncloa amb Mas, era impensable que pogués facilitar el suport a canvi de dos o tres ministeris.

Però la factura que ha de pagar Zapatero no és tenir un oponent molt debilitat i que ja té un incendi obert mentre Esperanza Aguirre aspiri a substituir-lo sinó la crisi econòmica que pateix l'Estat i que tindrà més efectes encara l'any vinent. Amb aquesta desacceleració, un govern que anhela els canvis socials comparables al nord d'Europa té les mans lligades. I l'FMI acabava de dir que hem de baixar a la terra després dels eslògans mediàtics interessats per a les eleccions perquè ha retallat de manera dràstica la previsió de creixement a Espanya.

Música / Fallen # Randy Crawford y Presuntos Implicados

PD: La revista Contagi, ideada per Quim Curbet, arriba al cinquè número en el seu primer any.

PD2: Serà qüestió de dones rebels al PP: Aguirre, a Madrid, i Nebrera, a Barcelona.

PD3: Una dècada d'acords de pau a Irlanda del Nord.

PD4: El nou desafiament de Microsoft: Yahoo! probarà el servei de publicitat de Google.

PD5: Nou anunci impactant de Sidaction.