![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_tlWtE9WYZp15dKRR5t4hqjlrjx8VAvkcjQmkgRJn4e5ZipAmzv4W5AMb94wMGAVGal6uPcSnWPWrA_4EPjsAog4ASljIdU42y9fpIEyhA=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Zapatero va deixar clar d’ençà que va guanya de manera sorprenent les primàries del seu partit que estava disposat a fer grans canvis i assumia que per generació li tocava fer-ho. Doncs, de moment, ha complert com a president.
El primer repte era el procés de pau amb ETA, el més complicat, el de més transcendència però també el més històric. I ara comença a recollir que el que prèviament ha sembrat. Volia un altre to i un altre tarannà, doncs aquí estan els primers grans resultats.
El segon objectiu és el de l’Espanya plural i ens agradi més o menys –quedi clar que menys– s’aprovarà el text del Nou Estatut de Catalunya i d’altres de similars en d’altres comunitats que li permetran presumir de donar de més autonomia al seu projecte de l’Espanya federal. Avança també amb pas convincent.
El tercer apartat era el de les polítiques socials i en aquest sentit també va progressant amb nota alta. Hi ha mancances, però el seu estil l’enforteix i alhora potencia la vicepresidenta i portaveu Maria Teresa Fernández de la Vega, que sempre sap estar en el seu lloc. La seva tasca és anunciar quantes més mesures socials millor.
Per últim, queda l’etapa més interna: la de la renovació del partit. Un altre aspecte que el president ha aconseguit nota alta perquè ningú enyora ara les velles glòries i aquestes ja no poden influenciar en el si del partit ni posar pals a les rodes. Un factor que sembla intrascendent però que és vital, ja que les conspiracions internes fan tan mal com les externes.
Entrades
2 comentaris:
Per fi algú de Catalunya lloa la figura de ZP com es mereix. Jo en sóc un enamorat
Les persones són importants, els fets són uns, pe`ro no tenen sentit sense les persones. ZP és sensible a determinades situacions, se li nota que pensa en els altres, desprès els resultats seran els que seran, però pensar en l'altre és l'important, agrair-li el que fa, fer-li saber que hi ets...i així la política s'humanitza, almenys per uns moments, és un altre tarannà.
Publica un comentari a l'entrada