Parlem?
Casualitats de la vida, un dinar recent em va servir per posar-me al dia de l'acord entre "la Caixa" i la selecció espanyola. Resulta que l'entitat d'estalvis cada vegada més espanyola que catalana estudiava la manera de guanyar quota de mercat a la resta de l'Estat. Com que a Catalunya ja la té assegurada calia trobar la fòrmula per obtenir més clients, en un moment en els qual els catalans no estem gaire ben vistos. Però "la Caixa" no necessita entendre les qüestions de sentiments i és lògic que en funció del seu tarannà l'únic que persegueixi sigui la rendibilitat. Doncs bé, el Mundial acaba de començar, la selecció espanyola debuta aquest migdia i "la Caixa" ja té estadístiques a la mà que ja li permeten valorar l'èxit de la jugada publicitària.
És evident que a banda del projecte, "la Caixa" va analitzar altres reptes similars, però es va decidir ràpidament per aquest perquè a banda de la inversió aquí hi entraven els valors del sentiment: target espanyolista al mil per cent. De fet, "la Caixa", l'entitat que sempre relacionaré amb en Samarach, ja presenta millors ofertes a la resta de l'Estat que a Catalunya perquè vol competir amb les entitats més grans i guanyar-les. O sigui, els espanyoles obtenen millors condicions que els catalans.
Per tant, abans que la pilota rodi a les 3 del migdia al Zentralstadion de Leipzig, m'importa què farà Espanya per saber si en Ricard Fornesa , l'Isidire Fainé i companyia es freguen les mans a les cinc de la tarda a la seu de l'Avinguda Diagonal. Oh, perdó! Potser seran al Paseo de la Castellana, amb la camiseta amb el número 12 a l'esquena, la bufanda regalada pel diario As al coll, amb la Cruzcampo a la mà i cantant: "Opá, yo viazé un corrá...".

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord Eduard, és més, recordo una anècdota, al començament de l'entrada dels Mossos d'Esquadra a les nostres vides que algú em va dir: Són els nostres; jo vaig respondre: Sí, però porten porra i pistola igual. Haurem de deixar de ser innocents algun dia...