Bloc de l'Eduard Batlle

Abans del dinar privat amb Àngel Colom a Girona, Carles Puigdemont em va mostrar la seva satisfacció perquè la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya acabava d'aprovar que instarà el govern de la Generalitat perquè plantegi a l'executiu espanyol que, els organismes i empreses de caràcter públic, adoptin el domini '.cat' en "la versió en català de les planes web i portals d'Internet que siguin actius i que s'activin en el futur". El mateix Puigdemont és qui ha impulsat aquesta iniciativa parlamentària amb l'objectiu que els usuaris catalans, quan ens connectem a webs com les de Renfe, el Congrés, el Senat o la Moncloa, tinguem l'oportunitat de fer-ho a través del ".cat". Un petit gran pas més, cap a la normalitat a la xarxa i que no hauria de ser cap obstacle per a un govern autonomista com el de Zapatero.

Música / Love Is Just a World # Tanita Tikaram

PD: L'adéu de Sebastià Salellas és la pèrdua d'un altre referent de la ciutat. El seu compromís és insubstituïble.

PD2: Ibarretxe manté el seu full de ruta i proposa per al 25 d'octubre un referèndum d'autodeterminació que el govern espanyol durà al Constitucional. La convicció contra les lleis.

PD3: Brillant iniciativa a Figueres de joves com en Pau Canaleta amb el Marca Ciutat. Dimarts vaig comprovar com disfruta organitzant un congrés sobre el citymarqueting i sobre com repensar les ciutats del futur.

PD4: El Dia de l'Emprenedor ha reunit a Barcelona més de 5.000 visitants.

El PP passa per un estat de shock a causa del gir centrista que vol imposar el seu líder, el tan qüestionat Mariano Rajoy. Aquest viatge al centre està provocant més tensió de la que es podia esperar i l'ala dura ja ha abandonat el vaixell (l'oposició és dura), mentre que d'altres han preferit quedar-se immòbils a veure què passa. Però des de la distància, dedueixo que molt malament deuen estar les coses a Génova perquè la blanenca Alicia Sánchez Camacho tingui el seu rol de protagonisme mediàtic. I després de dues derrotes electorals, el problema estructural del PP és que Esperanza Aguirre té massa afany de protagonisme i fa temps que anhela la caiguda del dirigent gallec.

I a banda d'aquesta pugna pel poder, entren altres factors en joc que provoquen encara més desestabilització al partit. Són els mitjans que s'utilitzaven com a altaveu, la Cope i El Mundo, i l'Església espanyola. Per això, ara la crisi encara té més divisions i alhora genera més tensions. I tens la sensació que la trencadissa només ha començat. I el nom d'Aznar comença a ser cada vegada més invocat i apareix la seva guàrdia pretoriana alertant sobre la necessitat d'un canvi de rumb, mentre Gallardón es queda a l'expectativa racional. En el fons, és la por de la dreta més rància a voler acostar-se al PSOE.

Música / Eres tonto # El canto del loco

Els dos clubs més representatius de Girona, el de futbol i bàsquet, travessen un dels moments esportius més importants de la història. L'Akasvayu ha arribat a forçar un tercer partit a la Penya, en els quarts de final de l'ACB, i ha culminat una temporada brillant, tot i els greus problemes econòmics que s'acumulen. Un projecte de present, amb una plantilla definida, però que no té perspectiva de futur a causa de la gran despesa que suposa mantenir aquesta estructura a la màxima categoria. I aquest projecte de continuïtat també és una mostra més de com es posa a prova la categoria de la pròpia ciutat. I el mateix repte passa amb el futbol, just ara que el Girona FC acaba d'empatar a zero al camp del Barakaldo, en l'anada del primer enfrontament de la promoció d'ascens a segona A. I, per cert, quina enveja d'estadi el Lasessarre si es compara amb Montilivi.

Per tant, l'Akasvayu i el Girona pugnen per ambicionar més i pujar a una categoria superior, just quan a la ciutat sempre s'ha viscut l'esport amb més fredor que passió. Potser hi ha empresaris però no volen invertir. Potser el Barça és massa gran. Potser l'Ajuntament, la Diputació i Caixa de Girona no hi donen tot el suport. Però mentre sovint hi ha grans dosi de victimisme, hi ha clubs com ara el Vila-real i el Tau Vitòria que en el seu dia van començar projectes amb aspiracions i ara recullen els fruits. El Vila-real ha quedat segon a la lliga i jugarà la Champions, mentre que el Tau ja és finalista a l'ACB. Així doncs, tenim dues grans realitats per esvair dubtes i decidir, entre tots, a quin estadi volem arribar més enllà del pessimisme. Vitòria i Girona fa temps que van començar amb una aposta similar però ens superen de molt. I el Vila-real va pujar a Segona A el mateix any 1992, en el qual va superar el Girona a la lliga d'ascens. Dues realitats contra el rol de la nostra inèrcia.

Música / To Build A Home # Cinematic Orchestra

Agraeixo el suport que ens ha donat avui Jordi Bosch al projecte de l'Associació STIC.CAT i els reptes que pretén iniciar amb l'impuls dels Premis Blocs Catalunya. Serà el 10 d'octubre i des de Girona. Un projecte "transversal", tal com ho ha qualificat, i que ha lloat per "la necessitat d'enfortir el territori". És la primera iniciativa que ens posa a prova a tots i totes qui en formem part d'aquesta associació, però que tenim ganes de potenciar encara més a través de reptes que englobin la societat i les TIC amb vincles amb l'educació, la cooperació, la innovació i el coneixement. Amb la xarxa com nexe. Bosch ha mostrat una predisposició i unes ganes de potenciar aquestes inèrcies que és d'agrair per als qui, per primera vegada, seuen a una taula per dialogar amb els representants del seu govern. En el fons, per parlar amb el seu país i tenir ganes de fer més coses per dinamitzar-lo. Un pas endavant amb els preus i les crítiques que això provoca. Però pesen més les il·lusions.

Sempre recordaré la primera conversa a Girona amb Cristina Alsina i l'empenta inicial que ens va donar. Després tot ha estat intentar avançar per fer realitat el que pensem que ens engrandeix a tots i totes. Noms com Cristina Alsina, Miquel Poch, Anna Pagans, David Plana, Montse Palma, Jordi Martinoy, Carles Mundó, Joan Manuel Tresserras, Lluïsa Faxedes, Jordi Bosch... a persones com Quim Curbet, Dídac Lee, José Antonio Donaire, Àlex Sáez, Miquel Duran, Carles Puigdemont, David Mascort, Camil Ros, Saül Gordillo, Àlex Hernández...

Música / What's Going On # MTV All Stars

PD: Una vegada més... El món a RAC1. I van...

O el grup Prisa o Jaume Roures. Aquest sembla que serà el destí d'El Periódico, si finalment es confirma quin dels dos grups de mitjans l'acaba comprant. El més ben situat és, des de fa dies, l'empresari extremeny Alfonso Gallardo, que seria el pont que utilitzaria el grup Prisa, abans de decidir quins productes es queda entre el diari i les revistes. Mal presagi si finalment és un empresari andalús qui, finalment, compri una gran aventura periodística nascuda a Catalunya. Però també és un mal indicador que siguin Prisa o Roures els nous mandataris degut a l'acumulació de mitjans que es crearà tant a Catalunya com l'Estat. Ja sabem que els grans empresaris són els que es dediquen a comprar i no invertir des de zero, però en temes relacionats amb la informació i la llibertat d'expressió és molt perillós que, fins i tot, es quedin la pròpia competència per així no tenir rivals en el mercat.

Música / No Woman, No Cry # Fugges

PD: La relació de Google i Marco Polo segons Bernard Girard.

PD2: Més esperances: el català avança a l'Estat francès.

D'ençà que es va crear el bloc de la Mireia, aquest ha estat un fenomen a la xarxa durant més d'un any (Vilaweb i Avui). Una idea d'un matrimoni de la Franja que ha sabut jugar amb encert entre l'anonimat i la barreja de l'erotisme i el patriotisme catalanista. Una dosi que li ha permès connectar amb els internautes i blocaires fins a sortir, al final, de l'armari, tal i com els va succeir a partir de l'entrevista a COM Ràdio, el 3 de maig passat. El seu bloc ha tingut milers de visites i constants seguidors que han esperat fins saber qui s'amagava rere la Mireia. Després de molt temps de rumors, al final la parella ha donat la cara i avui presenten el llibre a Barcelona. Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) ha acabat editat per la curiositat que ha generat a la xarxa, quan en realitat el que ells feien era observar-nos a través de dosis d'imaginació, sexe i política. Sort Mir i Manel!

Música / Falling Down # Scarlett Johansson

PD: Coldplay actuarà de franc a Barcelona el 17 de juny. Londres, Nova York... i ara Barcelona.

PD2: Brillant final de trajecte de l'Akasvayu a Badalona. L'orgull d'una estructura de club que ara ha provocat un debat sobre la seva continuïtat degut als deutes acumulats amb Hisenda. El nou repte econòmic també posa a prova un projecte de 20 anys de bàsquet a l'ACB.

PD3: Reacció al·lògica al BDigital Global Congress: Mozilla acusa Microsoft de tenir greus problemes de seguretat.

PD4: Final anglesa de la Champions a Moscou: Manchester-Chelsea, a Sky Sports i BBC Sports.

PD5: De Repsol a Pestol, by Baimorali.

Ahir al matí vaig anar a veure el que potser serà el darrer partit de l'Akasvayu a l'ACB. La majoria de veus, en la distància curta, són molt pessimistes. El president de l'entitat, Josep Amat, està disposat a continuar, però el problema és trobar un patrocinador que doni garanties al projecte i que sigui capaç de fer front al fort deute històric amb hisenda. Però tot i això, els jugadors van fer un partidàs per superar el millor equip de la lliga i van aïllar-se dels problemes. Un reconeixement a tots ells: jugadors, tècnics, directius i treballadors del club. I demà els espera Badalona.

Ara que hi ha projecte esportiu, quan es compleixen els vint anys del club a l'ACB, s'ha arribat al límit de la bombolla econòmica i com si fos un paral·lelisme amb la construcció, l'entitat es desinfla. Però, aquesta crisi també posa en evidència l'esperit de la ciutat per liderar aquest repte ja que, en altres moments, sempre va sorgir la figura de l'alcalde Joaquim Nadal per apostar fort. Palau-sacosta, Fontajau i ara, el futur seria anar a Vilablareix i construir un pavelló amb complex comercial. "Però el llistó es troba massa alt i els deutes són massa grans", diuen. I tenen raó. Però ja m'agradaria veure si això hagués passat deu o quinze anys enrere, amb Nadal a la Plaça del Vi i un empresari gironí com Joaquim Vidal. És cert que el club pot caure, però aquesta derrota esportiva també posa en joc la moral d'una ciutat i el seu esperit emprenedor per ser més competitiva. Perquè sinó, així, què hem fet fins ara a Girona? Als gironins sempre ens ha de quedar el Barça? O podem ser capaços de tenir un club tan competitiu com el Perpinyà de rugbi a França?

El presagi del bàsquet va tenir continuïtat, a la nit, amb l'entrevista a Laporta al TV3. El president del Barça va demostrar, una vegada més, el seu encant com a orador però ha perdut credibilitat. I ho sap, per això va admetre errors. Ara ja té detractors i el model futbolístic i la trajectòria de les seccions no juguen al seu favor. A més, ell mateix es va posar la soga al coll quan tots sabem que el seu projecte s'acaba en aquest segon mandat. Però té ganes de lluitar i presumir, perquè anit, va voler camuflar les seves ànsies tot i que ha perdut l'àurea d'aquell president que sempre es volia comparar al Manchester United en tot. El Barça desgasta i, la veritat, malgrat el seu encant i la sort que li desitjo, anit va recordar a una versió més que nuñista, quan anava a TV3 en els mals moments.

I, per cert, lamento que l'entrevistador Xavi Torres, que té categoria per tirar amb bala, no aprofundís en els dos grans temes de futur: el cas Sandro i el seu possible salt a la política. Tot la resta, ja entrava tot dins dels plans d'uns i altres.

Música / Aicha # Outlandish

Sóc parcial en aquest tema, ho reconec d'entrada. Però encara no entenc com poden haver diferents punts de vista entre les valoracions del Síndic i les del conseller d'Educació sobre l'informe de la segregació escolar a Catalunya. Un mèrit, si es té en compte l'esforç que fan cada anys els mestres per intentar fer front a la immigració a l'aula. I un desmèrit si es valora que Salt és el municipi de Catalunya on hi ha més alumnat estranger als centres de primària públics. O sigui, del 12,9% del 2001 s'ha passat al 47,1% del 2006. És evident que aquest percentatge ha anat en augment en relació amb l'increment de la natalitat entre els immigrants residents al municipi, però si aquesta dada creix, significa que hi ha un desmèrit en relació a la tasca que ha fet Educació per corregir aquesta xifra. I la dada és espectacular! Gairebé el 50% dels nens són immigrants quan hi ha escoles, a només quatre quilòmetres de distància, que estic convençut que no arriben ni al 5%.

Per tant, es demostra que en el nostre sistema hi ha guetos escolars i aquest era uns dels grans reptes de l'educació del nostre país i que sempre es proclamava que es volia evitar. Sempre amb el referent sempre de l'Estat francès en relació a aquest tema i posat com a mirall de futur el sistema d'ensenyament nòrdic. I em sap greu, especialment pels mestres (sacrificats a l'ombra), Salt (molt sol en aquesta lluita) i que després d'un canvi de govern, ara progressista i d'esquerres, no hagi canviat com s'esperava, quan l'ensenyament ha de ser una de les grans prioritats del país. I hem de reconèixer que CiU va cometre errors, però Mas l'ha va encertar durant l'entrevista amb Terribas, quan va declarar que “cal que es prenguin decisions serioses, que els directors tinguin autonomies reals i més recursos”. I si tenim una llei d'Educació que navega i som a la cua d'Europa en inversions i resultats, el pla de xoc és indubtable: més recursos i més autonomies pels centres.

Música / Saving My Face # KT Tunstall

PD: Bona iniciativa a la xarxa: la Generalitat és el primer govern de l'Estat amb un canal propi a Youtube.

PD2: Dimarts arriba el BDigital Global Congress a Barcelona. Deu anys ja d'un bon projecte.

PD3: Steve Jobs a la revista Esquire d'aquest mes.

El PP i CiU necessiten saber quin és el full de ruta que han d'aplicar en aquest període d'oposició, tant a l'Estat com a Catalunya. Els populars afronten una remodelació, amb un clar gir al centre que s'ha demostrat amb un acord amb el PSOE en aquest atemptat mortal d'ETA. Mesos enrere hagués semblat impensable, però després de la segona derrota electoral de Rajoy, l'ala dura del partit no accepta aquesta aposta més neutre i pateixen greus saccejades internes com la recent de María San Gil. I les que vindran...

Per la seva part, Convergència també necessita enfocar quin és el perfil que vol tenir després del Congrés d'aquest estiu: si marca una clara línia política, amb una aposta decidida pel sobiranisme, o bé espera una crisi al segon tripartit. Peix al cove o arriscar amb valentia. En globlal, la situació no és gaire esperançadora per als dos partits i la causa és que no han aconseguit governar. Tenim la dreta real a l'oposició. La lluita pel poder provoca victòries o derrotes i, quan no s'obté el triomf, és molt possible que es pateixin crisis internes que apareguin als mitjans de comunicació. Les mateixes diferències i pugnes "a la cuina" les poden tenir els partits que governen, com ara el PSC i el PSOE, però és més fàcil que quedin lluny de l'escenari mediàtic.

Música / No estés triste # Manolo García

PD: Cristina Alsina ja és a Twitter, com també Esquerra independentista. Més comunicació!

PD2: Els Premis Blocs Catalunya ja tenen més de cent inscrits. Més motius d'esperança amb vista el 10 d'octubre.

PD3: El president del Parlament, Ernest Benach, també és a Facebook. Les xarxes socials 2.0 cada vegada estan més esteses en el nostre país.

El president de la Generalitat ha fet una mostra mediàtica aquest cap de setmana de l'aspiració de Catalunya en temes de finançament. Una reivindicació necessària, pendent i històrica, encara que sigui en temps de desacceleració econòmica. Vostè President té tot el dret a exigir, només faltaria!, i té el suport moral dels catalans que sempre tenim més aspiracions respecte el que donem i després rebem de l'Estat. De raó no li'n falta i té bones credencials: el PSC va contribuir molt el 9-M a la victòria de Zapatero i això sempre s'ha de pagar en política. I a més, hauria de tenir l'avantatge de negociar amb el mateix partit que governa Catalunya.

Però per contra, que a l'Estat se li reivindiqui poder i diners sempre és una qüestió que posa en dubte el sistema de governabilitat. I posar en evidència el nucli del poder, per retornar més a Catalunya, ja sabem que després genera desaquilibris i s'ha de compensar la balança. La mentalitat de la post-transició encara és la del "café para todos". I per això, governi qui governi, ningú està disposat a què es doni més a Catalunya, ja que després és la resta que rep menys.

Música / You Go To My Head # Diana Krall

M'han agradat molt els nomenaments de Salvador Alemany, com a president del Cercle d'Economia, i Mònica Terribas, com a nova directora de TV3 (l'enllaç de la recent entrevista a La Nit al Dia). Perfils professionals necessaris al nostre país per fer-lo avançar en temps que hauria de ser una exigència la millora, l'esforç i el sacrifici però quan, per contra, la majoria de programes de televisió ens inunden de triomfadors que volen saltar a la fama a través d'un programa concurs. Són els estereotips que reben els nostres fills i que ens produeixen un xoc als pares que els volen educar amb l'esperit de lluitar per a un futur millor. Per a ells, per al conjunt de la societat, i per al país. Perquè a vegades penso que són els nouvinguts els qui traslladen molt millor que nosaltres els valors als seus fills perquè lluitin per integrar-se i sàpiguen que cal esforçar-se per ser competitius.

I quan els adults ens sentim recompensats amb empresaris del nivell d'Alemany i comunicadores tan preparades com Terribas, encara penses que val la pena continuar lluitant. I pensant en Catalunya, el nostre país, que necessita impulsos en temps de descrèdit de la política i una desacceleració econòmica.

Música / It's Raining Again # Moby

PD: M'agrada que el Parlament obri les seves portes durant tot l'any.

PD2: Les jornades iCites a Villa Candelaria. Un bon referent.

Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre.

A més, STIC.CAT ha obert el web http://www.premisblocs.cat/ en el qual pot fer-se les inscripcions seguint la normativa de les bases. D’aquestes, en destaquem que el Premis Blocs Catalunya 2008 són oberts a tothom que tingui un o més blocs en llengua catalana, independentment del lloc de residència física. Això síi, no s’acceptaran els blocs anònims.

Tot visitant el web hi trobareu els primers inscrits en alguna de les onze categories definides en els Premis Blocs Catalunya: Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, Gastronomia i TIC, mentre que l’onzè premi serà pel bloc de l’any.

Més enllà del lliurament dels guardons, l’organització STIC.CAT vol aprofitar les sinergies generades per difondre i per promocionar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat. És per això que els Premis Blocs Catalunya són la punta de llança de tot un seguit d’activitats orientades a aquestes finalitats.

El lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2008 tindrà lloc el divendres 10 d’octubre d’enguany, a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona.

Blocs de Miquel Serrabassa i Jesús Badenes.

» Veure web premisblocs.cat

» Descarregar nota de premsa en PDF

És a partir d'avui quan signarem a Madrid, no oblidem el lloc, el conveni que permetrà el minitransvasament d'aigua de Tarragona a Barcelona a través del riu Ebre. Una obra necessària per les mancances que té el conjunt de Catalunya ara que hem d'afrontar el debat de quin tipus de país volem a nivell sostenible i fins a quin punt posen en joc el nostre entorn natural. És l'àigua, però també el dilema fa referència a la línia d'alta tensió, l'energia nuclear i les infraestructures viàries. En aquesta cruïlla de governar i executar, amb les dificultats que això representa per a un executiu en coalició, es prenen mesures també artificials per intentar mentalitzar la societat. Així, amb el cas de l'aigua, tots ens hem de sentir una mica culpables sinó som conscients de quan hem obert l'aixeta més del compte. Fins i tot, denunciar els nostres veïns quan la malgasten. Està bé que així sigui, però resulta que, amb dades a la mà, nosaltres, aquest tots, només suposem el total del 8% del consum de l'aigua. Per tant, més enllà dels organismes públics, que també es dediqui un missatge a totes aquelles grans empreses que malbaraten l'aigua i que ho continuaran fent vingui d'on vingui i costi el que costi.

Música / This Is The Sea # The Waterboys

PD: Patètica la imatge d'Etoo i Deco amb el cas de la cinquena targeta groga per no jugar contra el Madrid.

PD2: Encara no entenc com el Barça ha deixat escapar un gran entrenador com Ettore Messina.

PD3: S'acaba el termini per a les primàries presidencials d'ERC. La cursa comença dijous i acabarà el 7 de juny.

Reflexionant sobre la mor de Calvo Sotelo m'agradaria que el respecte institucional que tenen els presidents i expresidents del govern espanyol també passés el mateix en el meu país. A Madrid, pot haver-hi aquesta guerra freda global, amb mitjans inclosos, però quan hi ha temes d'estat sempre hi ha com una mena d'acord que fa prevaldre la institució de país. A Catalunya, sense aquest reconeixement legal, és evident que mai poden tenir ni sentir aquestes qüestions d'estat que es basen en els principis del patriotisme. A Catalunya, un aspecte que sentim però que tenim limitat.

Música / Invisible & Ashlee Simpson

PD: Barcelona i Nova Yok, més a prop. Com hauria de ser.

PD2: A banda de Dani Pedrosa, sempre m'agrada que guanyi el 46 de Valentino a Moto GP.

La revista Empresarial Girona acaba de complir un any amb el seu cinquè número. Aquesta publicació trimestral que promou l'Associació de Joves Empresaris de Girona (AJEG) és una eina dinamitzadora de les joves inquietuts empresarials i alhora demostra com es pot fer un producte de qualitat i rendible. No és fàcil que els mateixos empresaris s'arrisquin amb aquests tipus de publicacions però qui va tenir aquesta visió mereix la recompensa de la bona acceptació que està tenint. La progressió en només cinc números ha estat brillant i m'agraden les sèries de Francesc Grau per promoure els diferents empresaris en la distància curta. Suposo que ara, després de temps de parlar-se'n, és la FOEG qui mourà fitxa i promourà una nova revista si és que la desaccelaració no els frena per a un temps més.

Música / Round Here # Counting Crows

PD: El president del Parlament, Ernest Benach, ja és a Twitter. Amb poques entrades ja ha admès aquest nou canal de comunicació.

PD2: Manel Mas ataca sense límits a Mònica Terribas. Després de tan criticar el poder de CiU a la Corpo, i amb raó, el socialisme es dedica a fer el mateix o pitjor.

PD3: La web dels Premis Blocs Catalunya ja admet inscripcions dels blocaires que vulguin participar en aquesta primera edició, abans de la seva promoció pública.