Cada vegada més tinc la sensació que la nostra societat, la catalana, està en mans de predicadors. I qui lidera aquest nou estil de fer política és el president espanyol, Rodríguez Zapatero, que ens condiciona més del que ens pensem a través de discursos molt mediàtics. De fet, això tampoc és cap sorpresa perquè ja ens passava abans amb Suárez, González i Aznar. Però a Catalunya, després del llegat de Pujol, s'ha entrat en un estadi d'una manca de lideratges molt evident i al mateix temps s'han creat moltes fractures polítiques que s'han anat consolidant. I en aquest ampli ventall de "parades", cada partit i els seus nous o vells crepuscles interns es dediquen a predicar, en gran part perquè saben que s'ho poden permetre. Perquè la lluita per les diferències és cada vegada més mínima sobre la catalanitat, però nosaltres continuem aquí preocupats per la crisi econòmica, la manca de l'aigua, la nostra identitat i per saber realment en quin punt quedarà el Nou Estatut després de tallar-li les ales.

I mentre continuem amb l'esperança de progressar, Barcelona, per exemple, cada vegada està més allunyada de Madrid a nivell de poder i riquesa. Estic convençut que ja tenim una societat preparada i volem ser més competitius, però aquest espiral de fractures sobre què i qui som no crec que ens faci més competitius. I el cas de l'aigua és el més evident.


Música / Don't Jump # Hotel Tokio

PD: CDC inclou per primera vegada la independència de Catalunya dins del dret a decidir i la Gent d'Esquerra ja té els vídeos de Bellmunt per promoure la seva candidatura. Tan i tan dividits estem els qui creiem en el nostre país?

PD2: El trailer de la nova pel·lícula de Woody Allen sobre Barcelona.

PD3: Una censura del Síndic que ja fa anys que dura: els guetos escolars.

PD4: Ja és a la venda La catosfera literària 08.