Amic A
Hem parlat i reflexionat moltes vegades sobre el futur del nostre país. I quan ho hem fet a pit descobert, és quan més m'ha agradat perquè hem fugit dels tòpics i els arguments periodístics de cara a l'electorat. Sovint, encara que tenim diferents punts de vista, hem retratat la realitat de manera similar i hem intentat anar més ellà de la lluita diària i buscant projectes que ens motivin i ens permetin tenir més esperances. De moment, aquesta etapa que t'ha tocat defensar i amb la qual he estat molt crític, ja s'acaba. Era necessari pel bé de Catalunya. El dia 1 de novembre hi haurà eleccions, però realment... tu creus que els ciutadans estem il·lusionats? Tu penses que ens heu transmès la convicció necessària per creure en el teu i en els altres projectes del país? No és moment de ser pessimistes, ni alarmistes... però una vegada més et demano que poseu primer el país per davant de qualsevol altre criteri partidista. Ja n'estem tips! Com que això és gairebé impossible és per això que em sento desil·lusionat, però alhora esperançat perquè almenys Catalunya sortirà d'aquesta frustració actual que ens té paralitzats. El futur no és motivador, ni engrescador..., però comença després de tres anys que han servit per ferir el nostre orgull com a nació.
PD: Amb afecte i admiració, i sabent que hi ha un futur llunyà.
Música / Killing Me Softly # Fugges

4 comentaris:

Anònim ha dit...

I alguna cosa més pel desencís, maniobres encobertes per arrapar-se bé a la cadira; concursos administratius per situar peons dels partits en llocs decissius de les conselleries...com era allò, mans netes? o d'esquerres, catalanista i de progrés? uiii que potser només canviant un accent diem una altra cosa...i és llavors quan ens equivoquem...

Anònim ha dit...

AMIC E, confiança!!!!. Som un país que sovint caiem en la melancolia. El futur inmediat es il.lusionant, segur amic E!: hem superat el debat identitari, tenim una bona eina amb l' estatut, una esperança de pau a Espanya... ho tenim tot per continuar construint la Catalunya social, la catalunya de tots... Espero que els partits polítics hi ajudem i estem a l' alçada del moment però tinc la convicció que amb partits o sense la gent ho tenim clar que hem superat vells debats del passat de bons i mals catalans i que treballem tots per crèixer en benestar i en justicia social. No se si es l' hora dels catalans, però el sí que es l' hora dels homes i dones que viuen i treballen a Catalunya i que construeixen dia a dia amb l' esforç del seu treball, de la seva empresa un millor futur.
Una abraçada!

Amic A.

Anònim ha dit...

This site is one of the best I have ever seen, wish I had one like this.
»

Anònim ha dit...

I find some information here.