Jordi Hereu
M'agrada l'aposta de Jordi Hereu: és arriscada però valenta. Hereu, escollit dissabte pel Consell Nacional, arriba com a candidat de futur del PSC i amb el repte de continuar dominant l'alcaldia de Barcelona, després dels llegats de Pasqual Maragall i Joan Clos. Segons els seus detractors, Hereu és un desconegut per a l'opinió pública i en part és cert perquè el seu perfil no és, per exemple, el de Ferran Mascarell. Però té bones credencials i arriba a punt per a la cursa d'aquí a quatre mesos amb rivals que, encara que tinguin més experiència, el candidat socialista té l'avantatge ser l'alcalde des del 8 de setembre (Miquel Iceta va recuperar el seu discurs en la presa de possessió). A primer cop d'ull, a Xavier Trias sembla que li han posat fàcil però l'edifici de la Plaça Sant Jaume és un castell que històricament se li resisteix a CiU. Cullell, Roca, Molins, Mas... també es van quedar a mig camí.

Trias (CiU), Portabella (ERC) i Mayol (ICV) poden tenir ara més protagonisme després de desgastar en els darrers anys Joan Clos. Però intueixo que Hereu és un candidat que a mida que passin els dies demostrarà el per què de la seva elecció i que la política també pot ser una bona empresa per a una ment brillant. Ell n'està convençut.

Música / Down On My Knees # Ayo

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb el teu anàlisi, tot i qwue les formes són les de sempre dels socialistes: posar elnou alcalde abans de les eleccions perquè pugui ser conegut però les formes d'Hereu semblen prometre...

Anònim ha dit...

Ayo sensacional. Moltes gràcies per aquesta recomanació tan musical