La gestió política de l'educació

Trobada a Madrid entre la ministra d'Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, i el conseller d'Educació, Ernest Maragall, per tractar la polèmica tercera hora de castellà a Primària. Una vegada més, s'embolica el sistema educatiu i no s'entreveu una sortida fàcil per a ningú en aquest procés de negociació. El ministeri ha aprovat quatre nous decrets que, segons la Generalitat, vulneren l'Estatut i podrien envair competències catalanes. Pobre Estatut... després de tantes promeses.

I és evident que després de l'atemptat inesperat d'ETA el govern socialista no està per a massa concessions i ja en vam tenir la prova amb la reunió de dilluns entre Zapatero i Montilla. Per tant, tot el protagonisme per a ETA i l'Estatut, novament de rebaixes, i s'utilitza com a una eina política. Madrid ja sabem que no ens regalarà mai res i encara menys si nosaltres no estem disposats a lluitar. I a vegades fer autocrítica també és positiu per progressar amb més força: Maragall, avui a Madrid, és el quart conseller d'Educació que tenim en tres anys després de Bargalló, Cid i Del Pozo.

Per tant, la gestió política de l'Educació no ens està aportant la qualitat que necessita un sistema per progressar. Després és quan els índexs, estudis i indicadors europeus parlen per si sols.

Música / Under My Skin # Diana Krall

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Això tenint en compte que el sistema educatiu estigui pensat per a educar els nens i joves...perquè si pensem que en realitat un dels objectius ocults és preparar per a obeïr potser sí que està acomplint objectius, el que passa és que no són els que ens interessen als ciutadans. Per tant, què més importa que el Conseller canvii cada sis mesos...