La vella i la nova Convergència

Publicat per Eduard Batlle a 9:28:00 a. m.


Convergència ha mediatitzat l'aposta de futur de l'era Mas. O ara o mai! Una transformació que aparta els vells fantasmes de sempre i arriba en el moment de decidir com vol ser el partit després del post-pojulisme. Perquè una figura de tanta categoria no s'enterra en només uns anys. Ara existeix el repte de saber caminar sol, deixant més de banda Unió, i l'eterna rivalitat amb ERC. Però és inevitable que Convergència sola no pot competir pel poder i derrotar les aliances de l'esquerra: amb Unió o no, queda massa estancada per tornar a la Generalitat. De moment, la Casa Gran del Catalanisme vol recuperar els fills dels comerciants que ara són a ERC. Aquells comerciants que amb Pujol se sentien representats i era el seu líder natural, però que van veure com la nissaga es decantava més cap al rebuig a la política o fer un canvi transversal cap a ERC.

En global, és un congrés que convida a l'optimisme, que situa Mas més que mai en la pell de l'opositor que sap que s'ho juga tot a una carta, i defineix un partit que comença assimilar que les lamentacions no serveixen per despertar les masses. Que toca fer oposició, vaja (missatge de La Vanguardia: avui obre el diari amb l'entrevista a Montilla). A més, les esquerdes del tripartit també li donen esperances i la caiugada de David Madí esperona les bases. És un cop de puny a sobre la taula contra el Confidencial.cat, que ja tocava. És hora de pensar en saber liderar i el futur passa inevitablement per la sociovergència o l'aliança amb Esquerra si es vol la presidència de Catalunya. Cap partit ho desitja, però les coalicions són inevitables perquè els resultats electorals ho generen.

Música / Thank You Too! # My Morning Jacket

 

Etiquetes de comentaris:

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)