![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_u7MaXYM7UEFr4uQvTt-Snba9tGSRmFBS9ekImVfOQk9dnKrZwwaGYSR1p0itimLVYDLjLwta_Fmo-eDo56IejSGag8E3Pm6g-zLuL7jDE=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Laporta està contra les cordes i s'ha quedat pràcticament sol en el projecte engrescador que va iniciar quan va arribar el Barça. És com un ídol caigut que tenia massa enemics a la ciutat esperant el seu moment. La pressió mediàtica és cada dia més gran i els resultats de la moció de censura han acabat per dividir els pesos pesants de la junta. Soriano i companyia s'han aprofitat del seu lideratge i han estat massa benèvols: no calia Barcelona confidencial, no calia la baixada de pantalons a l'aeroport, la mala gestió del cas Echevarría, la caiguda lliure de Rijkaard... Masses silencis a favor de l'ídol. Però l'han deixat sol: marxen perquè volen el seu lloc d'aquí a poc temps. Està comprovat.
Com a president del Barcelona, ha complert les espectatives amb el repte de fer un club més adaptat als nous temps i amb els objectius de modernitat i catalanitat que s'havia proposat. Però ara el desgast és de la persona i tot el que això comporta. És el persona qui és crucificada i no el president del Barça. I en aquesta dicotomia queda dividida l'afició del Barça: té els seus incondicionals a l'estil Cruyff (qui el va crear) i els qui no el poden suportar. I les crítiques, que tothom comença a conèixer, són duríssimes. Són personals, familiars i professionals. Com si fos un cantant de rock o un futbolista brasiler o la Pantoja per a les revistes del cor. I haver de resistir a la caiguda i, a més, entrar a aspectes tan lamentables és injust. Joan Laporta ni abans era tan àngel ni ara és tan dimoni.
En el fons, hem d'admetre que una vegada més hi ha aspectes que rebelen la personalitat dels catalans i com som capaços més d'autodestruir-nos que de reconèixer els mèrits als qui intenten liderar la nostra societat. Per tant, que es prepari Sandro Rosell, tot i que, de moment, està actuant amb intel·ligència. Però, després de tanta rivalitat i destrosses, hi haurà una tercera via?
Música / A Case of You # Diana Krall
PD: Felicito Roc Fernández pel projecte 2.0 en el 15è Congrés de Convergència.
Com a president del Barcelona, ha complert les espectatives amb el repte de fer un club més adaptat als nous temps i amb els objectius de modernitat i catalanitat que s'havia proposat. Però ara el desgast és de la persona i tot el que això comporta. És el persona qui és crucificada i no el president del Barça. I en aquesta dicotomia queda dividida l'afició del Barça: té els seus incondicionals a l'estil Cruyff (qui el va crear) i els qui no el poden suportar. I les crítiques, que tothom comença a conèixer, són duríssimes. Són personals, familiars i professionals. Com si fos un cantant de rock o un futbolista brasiler o la Pantoja per a les revistes del cor. I haver de resistir a la caiguda i, a més, entrar a aspectes tan lamentables és injust. Joan Laporta ni abans era tan àngel ni ara és tan dimoni.
En el fons, hem d'admetre que una vegada més hi ha aspectes que rebelen la personalitat dels catalans i com som capaços més d'autodestruir-nos que de reconèixer els mèrits als qui intenten liderar la nostra societat. Per tant, que es prepari Sandro Rosell, tot i que, de moment, està actuant amb intel·ligència. Però, després de tanta rivalitat i destrosses, hi haurà una tercera via?
Música / A Case of You # Diana Krall
PD: Felicito Roc Fernández pel projecte 2.0 en el 15è Congrés de Convergència.
Etiquetes de comentaris: Esports
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentaris:
Preciosa cançó, encertada anàlisi, com sempre...
Publica un comentari a l'entrada