L'esclat mediàtic de la Xina



La Xina és encara per a molts un país que és un gegant adormit. Per exemple, alguns dels ciclistes espanyoles olímpics encara deien que esperaven trobar només cases baixes durant la cursa. Però no, el gegant asiàtic ja és una altra cosa: és una gran potència que comença a avançar. I aquest estiu del 2008 suposarà un punt d'inflexió per les seves ànsies de demostrar la seva grandesa, que alhora servirà també per amagar la manca històrica de drets humans en un país que vol oblidar ràpid el passat. I les olimpíades li van com anell al dit perquè suposen una gran finestra al món per demostrar que l'esport uneix cultures i té prou potència mediàtica per amagar els defectes d'un país. Però ara la Xina té una oportunitat històrica i, probablement, sinó és per culpa d'un atemptat terrorista demostrarà que el futur és seu. No volíem globalització, doncs preparem-nos a la vella Europa.

I aquesta és l'altra gran realitat que s'amaga rere la competició. Hauria d'interessar l'esport i només hauria de ser això: el moment de glòria dels atletes. Però no és així. És un muntatge massa milionari i mediàtic perquè només interessin les medalles. És una competició mundial de països en la qual es necessiten records i espectacle per vendre més ídols i tenir més audiència. Per això, tanta despesa en seguretat i organització i, per això, tant dopatge entre els atletes. I tot perquè cada quatre anys, els jocs siguin recordats com els millors de la història. Ara Beijing, però d'aquí tres setmanes el gran repte serà per a Londres 2012.


Música / I Really Want You # James Blunt

PD: Més dany moral, més despeses i més reivindicacions incomplertes amb l'Estatut. Tot esperant que Montilla doni el cop d'esfecte més esperat del seu mandat.