Bloc de l'Eduard Batlle

El nucli dur

Es pot fins i tot arribar a pensar que els mètodes de finançament de partit de Xavier Vendrell són innovadors i valents en política però m'evoquen massa a una història recent marcada per la repressió contra Catalunya. L'exgerent d'una empresa de transports aprofita que ERC viu un dels seus millors moments i té una progressió constant per marcar la línia dura a seguir. A Vendrell li encanta l'exercici del poder a la sala de màquines i ara ha pensat en com per garantir un finançament "legal" del partit. I es fa públic el sistema perquè així una part dels pressupostos sigui ben transparent. Què vistòs!

Però no. No podem pensar en la bona fe de les persones quan tenen les mans tacades. És evident que Vendrell pretén garantir el futur d'ERC a base d'aportacions dels càrrecs que, no ens enganyem, són els que tenen els millors sous i, per tant, poden tenir una butxaca foradada perquè el seu estatus no se'n resentirà. Però quina part poden arribar a ser del pressupost global aquestes aportacions? Fa riure pensar-ho. A Esquerra i a tot els partits les aportacions anònimes dels empresaris són la 6/49. Si tan important fos aquest mètode, com és que abans CiU i el PSC no ho han possat en pràctica? Doncs perquè ja saben quin és el mètode. Ai els sobres que cauen... quan s'acosten les eleccions... I si fins i tot en falten molts i molts per anar sobrevivint, el ministre Montilla ja sap quina entitat d'estalvis s'ha d'anar a veure de l'Avinguda Diagonal.

Els militants d'Esquerra són persones marcades per la seva convicció de país però està per veure com resolen ara el aquest tema intern dels calés. Ja sabem que quan als catalans ens toquen els quartos... L'exercici de poder de Vendrell només té dues vies: o bé l'extransportista passa directament al congelador una temporada o en surt reforçat.