Publicat per Eduard Batlle a 12:37:00 a. m.


La dieta del préssec

En la seva obra El Príncep, Maquiavel, ofereix nombrosos consells als governants. I després de tants anys, té gràcia que les tesis de Maquiavel siguin encara vigents.El mateix Lluís Prenafeta n'era un enamorat de la seva obra, tot i que així li va anar al final de la seva etapa més notòria tant política com periodística. Una petita i gran demostració de Maquiavel: el primer error d'un príncep nou és sempre el seu gabinet ministerial. I més encara: "El primer judici que ens formem d'un príncep és a partir de l'examen dels homes que té al seu voltant. Un príncep prudent tria els homes sensats". I especificia que una persona qualificada de bèstia és pitjor que una de dolenta perquè una de dolenta té remei.

Així doncs, Maragall ja sabem de què està envoltat, tal com van les coses darrerament. Aquests dies no n'hi ha prou amb l'embolic i les retallades del nostre Estatut a Madrid, que no paren de filtrar-se notícies sobre els malbarataments de la cuina del tristpartit (com li diuen alguns, fins i tot, des del mateix executiu). I és clar, són els diners de tots els ciutadans els malmesos. De tots! I tant que alguns no es cansaven de dir allò del ventilador i mans nétes... I d'altres de tenir consellers a l'ombra i de què calia higiene democràtica i bla, bla, bla... Veient com encara tenen alguns elefants al govern els socialistes, com podien criticar Pujol.... Si l'expresident no para de rebre visites al seu despatx del Passeig de Gràcia on només li demanen la seva opinió sobre l'actualitat i li supliquen consells... I més coses, lògicament.

Però això de les despeses encara no és res! Només és una part del que es filtra als mitjans. Sé el cas d'algunes reunions d'alt nivell governamental on alguns dels documents han acabat perduts en un vagó del tren o enmig de carpetes on hi havia contractes d'ofertes de l'agència Halcon en un 2x1. La senyora, amb càrrec de CiU i presumint de marit alcalde i amb cadireta a Madrid, viatjant amb un 2x1 d'Halcon. I el prestigi? I en força reunions en una conselleria en concret, durant un temps, la conversa de moda era la dieta del préssec. I aquesta senyora convergent continua encara ocupant el càrrec, és clar!

I així anem tirant... A esquenes dels ciutadans, les cuines fan llàstima i remouen els estómacs dels qui encara confiem en aquest país! Nosaltres no són els préssecs però. Són ells: són la senyora del senyor alcalde que fa política a Madrid. Sí, sí ella. Perquè per sort gent amb prou dignitat i orgull treballen a la seva ombra perquè aquesta mena de gent ens fotin a nosaltres i al país el menys possible.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)