De Marbella a Castelló i anar pujant
El cas de Marbella ha fet obrir els ulls al govern espanyol i a la justícia però és ja tan tard que desmoralitza només de pensar-hi. Aquest desfase tan flagrant entre corrupció i justícia demostra que aquest l'Estat encara porta la pandareta enganxada com en els vells temps. Ara, en el 2006, tot just es crearà una fiscalia per investigar els delictes urbanístics i contra el Medi Ambient després de la crisi a Marbella. Si el fiscal Antonio Vercher Noguera es posa a treballar pot començar per Marbella i anar pujant. Segur que pot fer una bona aturada al País Valencià. Des de Benidorm a Terra Mítica, de Marina d'Or a Castelló, on el de la imatge (Carlos Fabra), que n'és el president de la Diputació i també del PP a la província, n' ha fet de molt groses.
Ep! Però que no s'aturin a la Costa Daurada només eh! Que pugin, que pugin... que poden arribar fins a l'Alt Empordà. La Costa Brava no se'n pot escapar. No siguem hipòcrites.
La Marbella de Gil i Gil tenia tanta corrupció que semblava que fins i tot alguns empresaris catalans que hi han invertit i, evidentment fet molts calés, pensessin que mentre continués l'especulació urbanística mutís i a la gàbia. Sé el cas d’un empresari barceloní que es dedica al moviment de terres que feia temps que es posava les mans al cap cada vegada que li parlaven de dur a terme un projecte en aquella ciutat. Entre els xeics àrabs, la màfia russa, la bombolla urbanística, el mutisme de l'Ajuntament i la Justícia i el descontrol policial se'n feia un tip de riure però també, en el fons, sabia que la inversió es podia acabar en qualsevol moment i haver de marxar per cames i sense cobrar. I d'això ja fa anys.

Si ell, a mil quilòmetres de distància ja se'n donava compta... com és que tot ha esclatat amb tant retard? Doncs perquè la majoria veia passar els diners, n'agafava la part que li corresponia i la resta, els deixava passar.