L'aposta del referèndum
Continuo sense entendre perquè s'ha de celebrar un referèndum de l'Estatut a Catalunya. El nostre país ha escollit uns polítics perquè ens representin i vistos els resultats electorals i l'obra de govern, el millor que es pot fer és deixar el poble tranquil perquè, aquest, ja va expressar el seu vot en les darreres eleccions. En funció de la seva ideologia, els polítics tenen la obligació d'aplicar les lleis, les mesures i els canvis que creguin oportuns per al bé del país, ja que per això els vam votar. I si nosaltres, el conjunt dels ciutadans, estem o no satisfets amb la seva gestió que no es preocupin que ja tindran la nota pertinent en la propera evaluació.
Aquest referèndum és un desgast innecessari per al país i una despesa més per a Catalunya, i només té sentit si s'observa en clau de partit. I això demostra que una vegada més els partits estan més pendents del seu guany electoral que no del bé col·lectiu. Per tant, el que estan obligats a transmetre els assessors als polítics és que la societat el que realment demana és un executiu que governi, que executi i que ens representi. I si el que pretenen ara és obtenir el clam popular encara hauran de vigilar que la iniciativa no se'ls torni en contra i més si tenim en consideració les esquerdes tan profundes que té aquest tripartit i, a més, tal com està la situació a Alemanya i a França, més val que no juguem amb foc.
I aquí ja no entro a valorar què votaran la resta de partits i, sobretot, Esquerra Republicana i els seus satèl·lits. Ho trobo tan secundari que més igual si a ERC s'acaben decidint pel no al referèndum que pel vot nul (aquest debat intern ja demostra que el partit no és una minoria). En tot cas, aquest és el seu problema i no el del conjunt del país. Per tant, que no es busqui el bany de masses amb si a l'Estatut perquè les eleccions ja es veuen a venir i temps hi haurà per saber què pensen els catalans. I aleshores sempre serà en clau de país, que d'això es tracta.