Bloc de l'Eduard Batlle

Quan veig el mapa o l'atles i veig Catalunya des de la distància i relativitzo tots els problemes que patim en la nostra societat. Igualment, em passa quan marxo de viatge i deixo el nostre país. A més, és quan sempre tinc la sensació que nosaltres som els gals lluitant contra el romans. Un poblat contra un imperi. Avui però, no era dia de baralles, ni internes ni externes. Era tot el contrari, el moment de celebrar la nostra Diada que ens permet obrir-nos al món amb prestigi i amb una marca universal: Sant Jordi. Un dia de llibres i roses; roses i llibres. El bon temps s'ha afegit a la festa i ha permès que tinguem una commemoració plàcida, distesa i gratificant. No cal parlar de vendes, ni de les gentades perquè el més important és que tenim una Diada que és envejada per molts països i que el Japó, fins i tot, ha volgut copiar-la (o franquicar-la, com es vulgui).

La nostra personalitat en una jornada històrica com aquesta està per sobre de tots els mals que tenim: la crisi del tripartit, un president debilitat, la negociació del Nou Estatut, el finançament, el desgast de la nostra economia, la manca d'infraestructures, els problemes de la Sanitat, la integració de la immigració, el mal històric de l'Eduació, la grip aviària (continua existint però no se'n parla)... I és que Catalunya està molt sobre de tots els mals que pugui patir i encara que els nostres dirigents no s'ho pensin, el nostre país sempre caminarà per damunt de les crisis, de les persones, de les empreses i dels polítics.

Ara, precisament, no tenim cap Astèrix ni cap Obèlix que ens permetin pensar en trepitjar fort per avançar amb fermesa i guanyar els romans, però ja vindran temps millors. Potser Albert Uderzo haurà de trencar molts llapisos abans, però és igual. Tard o d'hora arribarà la pòcima per als nostres dos herois. Som gals i estem acostumats a patir, a ser inferiors, a perdre, a aixecar-nos... Per sort, tenim diades que en el fons ens obliguen a rendir un homenatge al país i recompensen el nostre orgull. I com sempre i un any més, qui hi guanya és Catalunya.