Els metges se n'han cansat
La vaga dels metges catalans evidencia la situació d'un sistema sanitari que no està al nivell desitjat en l'àmbit europeu. Els metges, els grans protagonistes, han fet vaga i, si cal, en continuaran fent per reivindicar millores econòmiques, menys congestions als hospitals i un progrés de les condicions laborals. La situació que s'ha generat però, l'han pagada una vegada més els ciutadans i el problema és que la continuaran pagant perquè la crisi pot anar a pitjor sinó se soluciona un desànim molt generalitzat. I la solució a la precariatat mai pot ser només la contractació de metges de Sud-amèrica, que ja es conformen només en venir.
Als metges no els va fer gaire gràcia dijous veure la consellera de Salut, Marina Geli, al Congrés mentre s'aprovava el text del Nou Estatut. Geli formava part de la comitiva institucional, mentre a casa nostra els metges complien el tercer dia de vaga amb la sensació que la situació difícilment es canviarà amb la seva reivindicació. Quants van arribar a ser els perjudicats per l'aturada? Unes 200.000 persones potser?
Geli ho té complicat perquè per als diferents plans d'urgència que ha elaborat per resoldre la crisi només necessita una cosa que el seu departament no té: diners per millorar els sous i diners per millorar la gestió. La situació als centres d'atenció primària i als hospitals no es resoldrà a curt termini, com tampoc la saturació dels quiròfans, les immenses llistes d'espera i l'explotació dels MIR.
És soprenent veure la crisi del departament de la Geli, quan els socialistes han tingut un gurú com el catedràtic Vicenç Navarro que sempre havia fet llenya del sistema sanitari convergent. Si ens hem de comparar amb el model sanitari de Suècia com abans exposava Navarro, fem-ho sempre: no només quan s'està a l'oposició.