Bloc de l'Eduard Batlle

S'acaba l'any i tant el president espanyol com el català ens han demanat que no perdem la confiança en els seus respectius governs. Zapatero ja té més marge de valoració després de gairebé un mandat sencer, mentre que Montilla tot just inicia la seva etapa. Tots dos executen la seva obra de govern en coalició i necessiten el suport de partits nacionalistes com Esquerra, que ha pres el relleu de CiU al Congrés. Ara, a tres mesos vista de les eleccions generals, diria que els catalans no podem ser ni optimistes, com va demanar Zapatero, ni victimistes, com va anunciar Montilla... sinó realistes.

Zapatero és la clau en el nostre procés en aquests quatre anys i juga amb avantatge: no té oponent i el PP -i que duri- no guanyarà mai a Catalunya. I com sempre, ens continuen valorant com a comunitat decisiva per configurar el nou govern. Doncs que es noti! Tinc la sensació, de fa massa anys, que independentment de qui presideixi l'executiu estatal Catalunya mai hi sortirà guanyant. Grans avenços socials -amb l'Església empipada com va demostrar ahir- i millores col·lecitves en reformes respecte els drets humans, però la Constitució sempre privarà els nostres interessos. I aquesta mancança ja fa massa anys i anys que dura mentre la Unió Europea va transformant el mapa geopolític a causa dels nous temps.

Música / Sing of The Faders # UB 40

PD: Bon any 2008 a tothom. Que la força ens acompanyi.

PD2: Música per salvar vides, una bona causa al Palau de la Música.

PD3: Joan Herrera compleix allò d'any nou, propòsit nou. Comença un bloc.

PD4: El polèmic i intencionat vídeo Silenci, de Duran i Lleida.

Sarkozy està publicitant la seva vida privada des de que és el 23 ème Président de la République. D'ençà el maig passat, el seu lideratge suposa un canvi radical amb el tarannà dels presidents de l'Europa moderna i només es comparable al de Berlusconi a Itàlia. Unes vacances estiuenques de luxe als Estats Units, una separació recent i ara una escapada nadalenca amb Carla Bruni. Caure rendit als braços d'una musa per Egipte i tenir amics milionaris ha suposat augmentar la contravèrsia respecte el successor de Chirac. Però l'efecte vendaval i el ressò mediàtic ja interessa a una França en hores baixes, tot i que l'orgull de la France no està per admetre aquest tipus de consideracions.

Per tant, Sarkozy gaudeix de la victòria, compta amb la fortuna de la crisi de l'esquerra francesa, accelera les primeres grans reformes al país i s'ha convertit en l'enveja dels grans polítics perquè la majoria fan el mateix en la intimitat i no s'atreveixen a fer-ho públic (només cal evocar la doble vida de Mitterrand, amb prova del delicte inclosa). I tant Sarkozy com la resta de grans tapats mereixen el mateix respecte amb la seva vida privada. Però en la política, no!... Per això han de ser examinats en el fons i les formes.

Música / 5:55 # Charlotte Gainsbourg

El descontrol del Harlem de Nova York fa 40 anys. És la història real de Ellsworth Bumpy Johnson i Frank Lucas posada en escena pel mestre Ridley Scott, un dels grans directors de les últimes tres dècades. És una història sobre gangsters que volen viure sense lleis i policies que volen lluitar contra la llei del carrer, marcada per la droga i les conseqüències de la Guerra del Vietnam. Són dues hores i mitja d'un film que evoca El Padrí, Un mort entre les flors i Un dels nostres. I el resultat encara és més brillant fins a l'esperada trobada entre els dos protagonistes: Denzel Washington i Russell Crowe. Pel·lícula excel·lent tot i, com passa massa sovint, les presses del final.

L'atemptat contra la vida de Benazir Bhutto són llàgrimes de sang damunt la política que es basa en la valentia i el coratge en defensa de la llibertat a l'Orient Mitjà. Una dona entregada a una causa en un país com el Pakistan, que tenia ideals i que mai va voler sucumbir davant del general Musharraf. Però acabarà com a màrtir. I una vegada més al món islàmic, el fonamentalisme ha guanyat a un símbol de la modernitat.

Música / Imagine # John Lennon

Les compres de Nadal seran un bon exemple per comprovar si la davallada econòmica que s'ha previst en aquest canvi d'any tindrà més repercussió de l'esperada. De moment, caldrà estar atents al conjunt d'indicadors per treure'n conclusions. Hi ha veus alarmistes i d'altres de més optimistes. En tot cas, el sector català relacionat amb els TIC ha acusat el moment actual i alguns empresaris ja comparen la davallada del 2007 amb la postolímpica del 1993. Catorze anys després pot retornar el cicle i, com sempre, la classe baixa és qui més ho patirà. La desinflada de la gran bombolla de la construcció produeix els primers efectes en forma de danys econòmics col·laterals. Però no és sorprenent, els cicles econòmics són una realitat al llarg de la història i, de fet, els exemples més recents són els d'Alemanya, França i els Estats Units. Si som cartesians, ja abans de les grans dades, les sensacions no es fan esperar.

Música / Telegraph Road # Dire Straits

PD: Pixmania, una temptació fiable a la xarxa.

PD2: El ral·li Lisboa-Dakar 2008 ja escalfa motors.

PD3: Ja són 25 anys del primer gran videoclip mundial: Thriller, de Michael Jackson.

Feia temps que deiem de quedar un dia, però no vam posar data fins després del partit de l'Akasvayu Girona amb l'Unicaja. Quedem d'hora a l'Storecoffe, a l'Eixample, a mig camí entre els nostres destins habituals: pren un cafè amb llet i un mini que no sembla tan mini de formatge i pernil dolç. I l'indret és un cafè decorat com a llibreria que, precisament, aguanta els fonaments de la seu del PP (tenyida de colors a la balconada). D'entrada, em fa gràcia la pràctica coincidència de les dues bufandes de moda, ara molt extesa per la fred, i la curosa barba, que el fa més adult que els seus 29 anys. Ho sap i per això somriu.

El primer que em va parlar de Xavier Amores va ser Àlex Sáez i la coincidència en el temps va ser a través de la Jove Cambra Internacional de Girona, arran d'una conferència. Després, hem coincidit amb temes relacionats amb les TIC, la política i el bàsquet. Per això, comencem parlant dels Parcs Científics i Tecnològics i dels parcs d'innovació comarcals empresarials. M'explica en què consisteix el CIDEM i com intenta dinamitzar les inèrcies empresarials de Catalunya i de les demarcacions a través de les seves delegacions. M'agrada quan m'explica la seva etapa professional de cinc anys a l'empresa barcelonina Idom com a consultor empresarial i l'experiència al Panamà, quan van projectar el Parc Científic La Ciudad del Saber. Crec que disfruta parlant d'innovació, projectes relacionats amb les TIC, la dinamització dels clústers, el PCiT de la UdG a Girona... i sempre amb vocació de xarxa col·lectiva.

És l'article de Toti Negre, company seu al PSC, qui ens dóna pas a la política pel seu article a El Punt. Troba encertada l'autocrítica del text, que posa el dit a la llaga sobre el desprestigi actual de la política i el distanciament amb la societat. I admet que tot i que la política "m'agrada molt, no és part de la meva vida". Forma part de la futura generació del partit socialista, just quan som a l'era dels governs de coalició i "quan és impensable que algú vulgui estar més de vint anys a la política". Mentrestant, esmorza amb calma i valora les portades dels diaris deixant anar que "la portada gairebé mai s'assembla amb la informació del seu interior". Parlem també sobre la inèrcia governamental del PSC i sobre el "procés lògic i cíclic de la política", mentre admet que ja té ganes que passin les eleccions generals del març perquè vinguin un parell d'anys d'estabilitat política "i més calma".

Em sento còmode parlant amb ell i a gust en la part final de la conversa, on parlem del bloc que va crear però que no manté i del bàsquet, que encara practica amb els amics en la lligueta municipal, de Jorge Wagensberg, Bruce Springsteen, Pere Condom... Crec que ell també té la mateixa impressió de la trobada. Per això li demano permís per intentar començar un nou cicle al bloc després de la sèrie interactuant, que va coincidir amb vista a les municipals del maig. Després d'uns segons en blanc, accepta la proposta i li agreixo l'atreviment inesperat, que vaig anar donant voltes mentre parlàvem. Vaig recuperar les sensacions de més de mig any enrere i els ànims i la crítica satisfactòria de gent que m'he anat trobant. Ara el cicle serà setmanal i es basarà en la Societat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Espero també que Stic.cat neixi a partir del nou any.

Música / Thunder Road # Bruce Springsteen (Selecciona Bruce i em fa sentir enveja quan em diu que l'ha vist a San Francisco, Milà i Madrid)

Nota: Em recomana quedar amb Pere Bugés, gerent de Pimes a Girona.

PD: Fins i tot la reina Isabel d'Anglaterra s'ha deixat assessorar per tenir un canal propi a You Tube. Com canvien els temps!

PD2: M'hagués agradat que ahir els jugadors del Barça haguessin sortit a l'estadi amb samarretes de suport a Guillem Amor. Potser el club ja és tan universal, que s'oblida dels petits detalls.

No va poder ser el dia 21-D, tal com estava previst, que s'inaugurés el Tren d'Alta Velocitat (TAV) entre Madrid i Barcelona, però sí que ha complert el govern de Zapatero amb les dates de Valladolid (22-D) i Màlaga (23-D). Però encara és impensable que l'eix més important de l'Estat espanyol encara es trobi en aquesta situació. Els catalans hem de continuar pagant aquest desequilibri (com els peatges a les autopistes), quan precisament som la comunitat que més aportem en el conjunt del territori. És evident que n'hi per sentir-nos estafats. I no és culpa de l'executiu socialista que el nostre país es trobi en aquestes condicions. Tinc la sensació que després de 23 anys del govern de CiU, Catalunya ha descansat sobre les grans obres de l'època franquista: els aeroports, les carreteres, els trens i els pantans. Només es pot salvar l'eix transversal i comprovats els resultats, no és que sigui una infraestructura com per lluir-la.

Música / Fast Train # Van Morrison & Salomon Burke

PD: L'Informe sobre la Qualitat de la Nostra Democràcia, del Grup Hayek.

PD2: ViJazz Penedès, més que una temptació.

PD3: Rovaniemi, a la Lapònia finlandesa, es transforma cada any en la capital mundial del Nadal.

PD4: La marca Prada ja prepara la seva sortida a la Borsa de Milà per al 2008.

PD5: La varietat genètica humana, l'avenç de l'any 2007 segons la revista Science.

Les eleccions primàries dels Estats Units són a punt de comencar (3 de gener) i les TIC cada vegada tenen més importància per als candidats. Internet s'ha convertit en un dels grans referents per la interactivitat que es genera entre els partits i els usuaris en la lluita per rellevar Bush a la Casa Blanca. Els candidats aprofiten els webs i els portals de referència com You Tube, Google, My Space o Facebook per posicionar-se: ja no és només a través del text i imatges, ja són vídeos que arriben a l'instant de costa a costa i que no respecten les diferències horàries.

De moment, és Ron Paul qui està més ben situat, segons les recerques als grans buscadors, per davant de John Edwards, Barack Obama, Hillary Clinton, Fred Thompson, Rudy Giuliani... Vídeos promocionals molt plàstics, que contrasten amb d'altres de desastabilitzadors que són promoguts per la competència. I la possibilitat d'obtenir grans recaptacions econòmiques per pagar les campanyes milionàries. A continuació, us deixo alguns enllaços trobats fents algunes recerques.

Las elecciones en el ciberespacio, a BBC Mundo.
El balanç de Ron Paul sobre Internet, a Dailymotion.
Espot de Rudy Giuliani, on explica la seva veritat sobe l'Iran i defensa Ronald Reagan.
Sam Brownback i Tom Tancredo, dos que ja s'han retirat.
Vídeo no oficial de seguidors d'Obama dedicat a Hillary Clinton.
Especial d'Starmedia sobre les primàries dels Estats Units.
Jena, la filla de Bush, telefonant en directe el seu pare des del programa d'Ellen DeGeneres.
La visió d'Antxon Garrogerrikabeitia, amb el bloc Un Vasco en Nashville. Excel·lent!
USAmérica Vota'08. Bona feina!
L'estat d'Iowa, on es donarà el tret de sortida a les primàries.

Música / Twist and Shout # Bruce Springsteen

* La Judit et pot dir que tinc millor caràcter quan els Yankees guanyen que quan perden *

PD: Dinar amb Camil Ros. Ens posem al dia sobre blocs, el sindicalisme i la política. Com a companyia tria un Rigau Ros "el parent! I per fer país!". L'1 de febrer farà deu anys de la seva arribada a Girona i alguna n'haurem de fer.

PD2: Sempre em fa riure Jordi Basté quan dóna pas a l'enllaunat anunci de la Noemí d'El Corte Inglés a RAC1.

PD3: Nou llibre sobre l'esclat universal dels blocs. Aquest d'àmbit estatal: La gran guía de los blocs.

PD4: El 2007 en imatges segons Msnbc, Year in Pictures.

Som a 21-D, el dia que havia d'arribar el Tren d'Alta Velocitat a Barcelona. Però haurem d'esperar. Però mentretant haurem de veure com el TAV arriba abans a Valladolid i Màlaga i les obres seran inaugurades aquest cap de setmana... i per la ministra Álvarez! Després de 15 anys del primer TAV a l'Estat espanyol, l'AVE Madrid-Sevilla va servir per compensar els Jocs Olímpics de Barcelona, és incomprensible que les dues ciutats més productives del territori no estiguin connectades. A cap altre país avançat passaria, però aquí som diferents i si Catalunya moltes vegades s'ha construït a partir de Barcelona, en el cas de Madrid, i per raons polítiques, la diferència és desproporcional. Per cert, bon article de L'Accent per a Nació Digital.

Però amb el TAV no n'hi ha prou, ja que ahir el Congrés va evitar que Catalunya tingui el domini ".ct" reservat als estats. Ens hem de conformar amb el meritori ".cat", però és un símptoma de segona divisió en l'ordre internauta.

Són només dues grans raons d'un dia, que si Catalunya volgués pensar en gran necessitaria també realitats grans. Si el nostre país ni pot desenvolupar-se com mereix quan les societats canvien espectacularment, això ens limita, oficialment com a comunitat i realment com a ciutadans. Per això ens costa molt més ser un país productiu i una societat moderna i avançada, en l'era de la competivitat globalitzada.

Música / Every Morning # Sugar Ray

PD: Eleccions per al 9 de març. Data esperada el 9-M. Mentrestant, els estadistes ja preparen les previsions. Ahir va ser el Centre d'Estudis d'Opinió (PDF). En dos mesos i escaig, costarà molt trobar algun baròmetre independent, tant català com espanyol.

PD2: López Tena, aquest vespre a Girona. Amb articles com aquest, és lògic que cada vegada tingui més adeptes i espectadors en les conferències.

PD3: Catalunya Ràdio torna a apostar per Internet i presenta el canal Mediterràdio a iCat.fm.

PD4: Gràcies una vegada més a Trini Milán per la deferència a La Vanguardia. L'admiració és mútua.

PD5: Prisa i Planeta, però també Mediapro, RBA, Prensa Ibérica, Vocento... Qui guanyarà la partida sobre El Periódico?

PD6: El bloc Clan-destinos progressa. El projecte sobre viatges i turisme del sempre innovador Donaire.

Degut a la gran incertesa que s'havia generat per aquest gran univers que suposen les TIC, després d'un any de retard, el govern espanyol anunciarà avui les mesures per intentar establir una compensació econòmica per un tema tan polèmic com la còpia privada. La votació es farà avui al Congrés i hi ha webs que si oposen com Todos contra el canon. El cànon digital és un tema molt complicat i de mal legislar, però calia ser-hi a temps políticament parlant, quan les eleccions són a tocar. Les pressions a l'executiu existien, d'aquí neix el cànon (no s'inclou en el Conveni de Berna), i s'ha optat per una fórmula salomònica: Es tracta d'una mesura per compensar els creadors pels ingressos que deixen de rebre arran de les còpies digitals.

D'entrada donc el meu suport a la còpia privada, tot i que pagar un cànon d'aquestes característiques un sol cop no el trobo abusiu. Però una vegada més, com a ciutadà, considero que estem sotmeten les nostres vides a uns cànons públics legislatius excessius. Ens cohibeixen com a individus a canvi sempre d'un retorn mercantilista. Ens limiten i ens condicionen sense ni tant sols després valorar-ne les conseqüències. O la llei cau pel seu propi pes després de molts anys o ja vindrà un govern i ja canviarà el cànon que l'executiu anterior se l'ha fet identitari.

Per tant, reivindico un cànon ciutadà a l'Estat per totes les lleis que ens han perjudicat durant anys i que ens han limitat com a persones. O sigui, vull una compensació.

Música / Yo pisaré las calles nuevamente # Pablo Milanés & Víctor Manuel

PD: Festa commemorativa pels 50 anys del Grup Simon a Girona. Un mèrit per celebrar de manera distesa, musical i gastronòmica.

PD2: Les grans cerques al buscador de Google en el 2007.

PD3: NewsBreaker, jugar a l'ordinador i alhora aconseguir notícies.

PD4: American Gangster, una temptació a partir del 28 de desembre.

PD5: Vladimir Putin, l'Home de l'Any segons la revista Time.

És el nou espot publicitari de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que emetrà TV3 en exclusiva durant els pròxims dies. Veure'm què passa amb els diferents missatges subliminals que apareixen de fons. Res és casual perquè els publicistes sempre han jugat amb els dobles sentits visuals (evidentment per estimular les vendes) i rere la pilota i els xutadors urbans hi ha una pintada contra l'ocupació, una paperera molt oportuna davant les Corts i una bandera proseleccions catalanes que oneja damunt d'un edicifi governamental de Madrid. Els dobles efectes salten a la vista i tampoc cal fer-se sang si s'ha volgut ser atrevit i reivindicatiu. És per això que, amb samarreta o sense, xutaria l'esfèrica.

Música / Els teus ulls glaucs # La banda impossible

PD: El rellotge de la salut al món: Poodwaddle.com.

PD2: Domini.cat, el mapa del domini .cat.

PD3: L'últim invent de Google és Knol, que té un objectiu de moda: que els usuaris registrats comparteixin coneixement.

PD4: Gran victòria: Guanya la moratòria de la pena de mort a l'ONU.

PD5: Brillant el manual de l'amic Toti Negre publicat a El Punt.

PD6: La nota negativa: m'avisen per correu i de matinada que La Proa, diari del Baix Empordà, imprimeix divendres el seu darrer número perquè el propietari tancarà a final de mes. Tot el suport als treballadors que seran acomiadats.

Durant els pròxims dies 25, 26 i 27 de gener de 2008 se celebraran al Centre Tecnològic Universitari de Granollers les primeres jornades de la Catosfera, tal com popularment s'identifica a la blogosfera catalana. Sens dubte, considera la més activa de tot l'Estat, però al mateix temps criticada pel seu individualisme.

Em confirmen que, quan encara falta més d'un mes per a la celebració, ja hi ha uns 200 blocaires inscrits, tot un èxit de Marc Vidal, ideòleg i impulsor de les jornades, que va voler realitzar aquest projecte després de veure jornades com en aquesta en diferents punts de l'Estat.

Us puc dir serà un autèntic plaer participar en les jornades, en les quals tindré la sort de moderar la taula rodona de dissabte titulada Blocs i periodisme ciutadà. I els convidats són: Enric Sopena (El Plural.com), Jordi Cabré (El Singular Digital), Joan Camp (Directe.cat), Pau LLop (Bottup.com) i Eduard Mayoral (Aixotoca.cat). Us avanço el programa.

Música / A Moment Like This # Kelly Clarkson

* No hi ha millor prova del progrés de la civilització que el progrés del poder de cooperació *

Posats a què s'ha rectificat i es tornaran a posar notes als alumnes en la comunitat educativa, un insuficient amb majúscules a tots els qui d'ençà el període democràtic han jugat políticament amb el sistema i no s'han preocupat de res més que de complir amb el compromís ideològic i no amb l'educació. D'això també n'hem pagat les conseqüències dels mals resultats en les avalucions de l'informe Pisa. Quan tota la responsabilitat es passa als professors i directors de centre, l'execel·lent hauria de ser per a ells i elles: tots i totes els qui han lluitat i han suportat injustes decisions polítiques durant tants anys.

Tant parlar de l'exemple d'excel·lència de Finlàndia i estaria bé que algú ens demostrés com s'ha dirigit aquell sistema en els darrers anys, a més de com posar-lo a la pràctica. I més enllà de la teoria. Idealitzar un tarannà només en un funció d'un interès és, fins i tot, no voler que el nostre sistema avanci. I si té un insuficient, amb estadístiques a la mà, és perquè ha fallat tot el sistema: de la cúpula a la base. Posat a puntuar... un 2 a tots els manipuladors polítics que només han viscut del sistema i no surten als grans titulars, i un 10 a tots/es les docents (professors/es, directors/es, coordinadors/es...) que han vetllat per l'educació més enllà de les pressions polítiques i surten criticats als titulars.

I l'exemple el tenim ara amb el Procés de Bolonya: un nou canvi en el sistema universitari que està saturant al professorat perquè ni els propis dirigents universitaris saben encara ben bé com l'han d'aplicar. I la culpa mai pot ser dels docents, tot el contrari, ja que molts fan tot el que els diuen.

Música / L'amour # Carla Bruni

PD: Molta salut a Joan Maeso amb la seva jubilació. Són bons records d'una dècada enrere a la delegació gironina de futbol.

PD2: Curbet CCG, o sigui Quim Curbet, canviarà de seu a Girona i sortirà del Barri Vell per una zona més cèntrica i comercial. Llarga vida.

PD3: Els alemanys volen polítics amb la vida privada modèlica. Ui, ui, ui...

PD4: Zygmunt Bauman, sempre. I més amb articles com aquest.

La Fundació Irla, d'Esquerra, presenta avui el seu estudi sobre les balances fiscals d'una dècada (1995-2005) i una vegada més comproves que, independentment de qui governi a l'Estat, Catalunya pateix del mateix mal de sempre: el que els catalans aportem al govern espanyol, no retorna mai de manera equilibrada. L'informe que presentarà avui el conseller Puigcercós serà crític i anunciarà un saldo negatiu total de 18.595 milions d’euros el 2005, l’equivalent al 10,2% del PIB. És quan tens la sensació que el poder es té i no es transforma, i sents la impotència de què després de tants anys d'etapes polítiques i de malbaratar recursos, Catalunya continua com sempre sent utilitzada. I sobreviure a aquesta realitat només pot fer que deixar-nos en evidència una vegada més.

Música / Back for good # Take That

* De la mateixa manera que la riquesa és poder, tot poder atreu infal·liblement cap a si la riquesa per un o altre mitjà *

Solbes dixit: "Els espanyols no han interioritzat què val un euro". Tal com estan les coses, com apunten les previsions, i el desinflament de la bombolla immobiliària, tot un ministre d'Economia ens culpa de no tenir prou coneixement del canvi de moneda. Brillant, molt brillant. Clar que si un cafè val 80 cèntims com deia Zapatero i no un 1 euro amb 10 o 20 cèntims, quan fins fa pocs anys valia cent pessetes... I s'apujaran tantes coses a partir de l'any vinent que aquest govern, tot i ser d'esquerres, no pot ni contenir els preus de les necessitats bàsiques. I si a més ens fan sentir culpables... I de fons, a més, subliminalment ens vénen que comprem el seu marquèting: " La mirada positiva" i "Mil ideas +".

Música / If You Were A Sailboat # Katie Melua

Amb tant de soroll mediàtic respecte els de la crosta nacionalista, on són els socialistes catalans per contrarestar aquestes inèrcies amb tanta fal·làcia? Què ha passat amb el socialisme català després de la renúncia de Maragall? Els dogmes actuals tenen una direcció molt clara i per això ara surten oportunistes com Joan Ferran, Manel Mas i Carme Figueras per intentar resituar-se en els nous temps.

Aquest altaveu tan espanyolista és una mostra més de quin és el domini intern i extern del PSC a Catalunya i que aquestes sigles gairebé estan desapareixent del gran bloc polític espanyol que és el PSOE. Sinó hi ha contrapès hi ha silencis i si hi ha boques tancades és beneficiós per als líders actuals. I després d'anys de la marca PSC a Catalunya, és una falta greu dels socialistes catalans acabar ubicats en aquesta tendència de no haver creat una xarxa potent i amb lideratges clars que poguessin continuar marcant la política del partit. I la desactivació encara anirà en augment: temps al temps.

Música / What I Got # Sublime

PD: Si la Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic que se celebra a Bali no avança el planeta ho acabarà patint.

PD2: Crec que sempre m'agradarà Frank Rijkaard continuï o no al Barça.

PD3: Una bona notícia: l'estat de New Jersey abolirà la pena de mort.

PD4: No perdem l'esperança: Catalunya és el territori amb més empreses innovadores de l'Estat.

PD5: Els primers rumors interessats (El confidencial, Tripartit-Watch, E-notícies) sobre el trencament de l'Entesa i les eleccions a Catalunya per al 9 de març.

Primer Joan Ferran. Després Manel Mas i José Bono. I ahir, Carme Figueras. Lamentable. Front comú socialista contra la crosta imaginària dels mitjans públics com TV3 i Catalunya Ràdio. Com es nota que hi ha nervis a tres mesos de les eleccions. I què volen que sigui la Corpo (CCRTV) sinó catalana? I del país! Què pretenen aquests delators? Si el màxim responsable és Joan Majó, un exministre socialista. Totalment cert: a la Corpo hi ha la crosta nacionalista, però també la socialista, la convergent, la d'esquerra, la d'iniciativa... No tenen prou crosta socialista amb el grup Prisa i Mediapro? I amb TVE i RNE? Ah, és clar, d'això no cal queixar-se si tenim l'altaveu a favor. Hipocresia.

Si Zapatero, quan era a l'oposició, presumia de convertir RTVE en la BBC prou feina té encara i s'ha quedat a mig camí com en els dos altres grans reptes del mandat: la pau al País Basc i l'Estatut de Catalunya. No podem acceptar sempre la visió de qui té el poder i que, a més, arribi a condicionar els professionals de la informació. Per què, és clar, en l'informatiu d'avui del TN qui sap si la premissa dels titulars i la selecció de notícies vindrà condicionada des de Palau. Hauria de ser impensable aquesta hipòtesi si es vol respectar la llibertat d'expressió.

I l'excusa no és si CiU i el PP actuaven amb la mateixa intenció quan governaven perquè, precisament, el socialisme s'ha omplert la boca sempre durant el llarg mandat de Pujol que ells mai ho farien. I això sense governar amb majories. Maquiavèl·lic.

Música /Just Another Day # Jon Secada

* El periodisme és un ofici fàcil. Qüestió d'escriure el que diuen la resta *

PD: S'ha acabat la IV edició de Le Web3 2007 de París.

PD2: BioShock, el millor joc de l'any segons el concurs Spike de Las Vegas.

PD3: Tuenti, el facebook espanyol?

PD4: Idees de combat, el llibre de Josep-Maria Terricabras que recull una selecció de post al seu potent web.

Durants aquests dies alguns amics i blocaires m'han fet arribar els seus ànims a través de paraules, missatges i abraçades. És per això que aquest meme solidari va dedicat en ells i elles més enllà de les meves preferències. I m'heu ajudat i animat a superar el mal tràngol de la inesperada absència del meu pare. A tots vosaltres gràcies i us animo a continuar els vostres blocs per així continuant demostrant que hi ha vida més enllà dels blocs. Jo n'estava segur, però ara encara n'estic més convençut. Per tot això i molt més, gràcies.

M'agrada l'èxit de RAC1 en el darrer informe de l'EGM i m'agrada perquè aposten per una ràdio atrevida i nacionalment catalana. Sembla una contradicció amb el propi tarannà de La Vanguardia al nostre país però l'emissora ha sabut posicionar-se en poc temps en el mercat català, en plena competència amb Catalunya Ràdio, i un saturat dial de cadenes en castellà i moltes d'elles, fins i tot, fetes des de Madrid.

Les Jornades de la Catosfera de Granollers van prenen forma. Un mèrit de Marc Vidal que, com sempre reconeix, intenta posicionar Catalunya en un àmbit com el 2.0 en el qual no ens podem adormir. Un repte que ja compta amb ponents de referència i que donaran més qualitat de la inicialment esperada als tres dies de les jornades. Una vegada més, ànims Marc!

The world needs an alliance – especially of those nations that weigh heaviest in the scales where earth is in the balance. I salute Europe and Japan for the steps they’ve taken in recent years to meet the challenge, and the new government in Australia, which has made solving the climate crisis its first priority.

But the outcome will be decisively influenced by two nations that are now failing to do enough: the United States and China. While India is also growing fast in importance, it should be absolutely clear that it is the two largest CO2 emitters — most of all, my own country – that will need to make the boldest moves, or stand accountable before history for their failure to act.

Both countries should stop using the other’s behavior as an excuse for stalemate and instead develop an agenda for mutual survival in a shared global environment.

These are the last few years of decision, but they can be the first years of a bright and hopeful future if we do what we must.

Belgrad i Prishtina no han arribat a cap acord sobre el procés sobiranista de Kosovo. Era previsible. La independència es divisa en l'horitzó, tot i que és un nucli de tensió massa important per a la pròpia zona, amb el fantasma de la guerra recent, i també per a l'exterior, amb un mapa europeu que té fronts oberts com ara Catalunya, Euskadi, Escòcia i Flandes.

D'entrada, la Unió Europea i els Estats Units donarien suport a la independència de l'actual província, encara que Sèrbia i Rússia no hi estan d'acord. Lògic. Però dominen Washington i Brussel·les. La cursa per al procés d'autodeterminació comença avui i seran molt importants les aliances que pugui rebre la població de Kosovo. I en aquesta divisió, també s'hi ha d'implicar el govern espanyol. Veure'm el seu rol i la pressió que pot sentir a l'esquena amb Catalunya i Euskadi a les portes d'unes eleccions. Donar o no suport a un nou país sortit d'una regió.

Música / Radio # The Coors

* Els núvols no hi ententen de fronteres *

PD: Deixant Alacant sense TV3 el govern valencià comet una injustícia. De nit i sense avisar, pur electoralisme, però que evoca les formes de la Inquisició.

PD2: Suècia viurà avui un dia especial amb l'entrega dels Premis Nobel.

PD3: Tal com estan els preus i els sous era d'esperar: La renda de la classe mitjana catalana baixa des de fa 30 anys.

PD4: Nokia es reinventa per mantenir-se com a marca mundial de referència. Aparcarà el saturat mercat de la telefonia i es vol atrevir a competir amb Google i Yahoo.

Derrière la Gare Saint-Lazare és una de les obres de referència d'Henri Cartier-Bresson, considerat un dels fotògrafs amb més prestigi de la història i amb treballs que han estat presentats en múltiples exposicions arreu del món. Ara, precisament, es pot veure a la Sala Girona de la Fundació "la Caixa" fins el 20 de gener. Una exposició que retrata una manera d'entendre la fotografia i capta molts instants urbans però que bé poden resumir tot un segle. Són 124 segons en blanc i negre d'una màquina manual a través d'una mirada admirable i privilegiada.

Música / Hand In My Pocket # Alanis Morrissette

* Fotografiar és situar en el mateix punt de mira el cap, l'ull i el cor *

PD: La URV i la UB han creat un web que permet valorar els beneficis i riscos de la
dieta.

PD2: La milionària La Bruixa d'Or prepara el web en xinès per captar un nou mercat potencial.

PD3: Bee Movie, per fi una pel·lícula per a nens que s'allunya de la tan quotidiana violència infantil.

Si la Universitat de Tòquio continua amb aquests experiments, encara seran els ximpanzés els qui haurien d'estudiar la conducta dels humans i posar-nos a prova.

Música / My Life in England # Dexys Midnight Runners

PD: L'últim esbós inèdit descobert a Miquel Àngel per la Fàbrica de Sant Pere, segons va publicar L'Obsservatore Romano.

PD2: M'agrada l'èxit de Tomás Alcoverro amb Espejismos de Oriente, les cròniques dels seus dos últims anys penjades al seu bloc Diario de Beirut.

La impotència contra la crisi per les infraestructures tindrà demà la seva jornada d'expressió. Després de molts anys, CiU i ERC junts en un mateix lema. Sembla impossible. Aquesta coincidència és significativa i denota que el PSC ha de resistir el cop a l'estomac després d'una mala gestió, quan ningú pot posar en dubte la necessitat històrica d'aquesta infraestructura. Més de 150 entitats si han adherit i això ja denota que unificar la tan famosa i invocada societat civil ja té un mèrit. El concepte de societat civil en política em fa pensar en el famós entorn del Barça quan el pronunciava el mestre Johan Cruyff.

Ara arriba l'hora de la veritat i és divertit comprovar els reflexos del govern socialista, quan el perspicaç conseller Nadal (l'apagafocs) admet que ell seria a la manifestació si la ministra Álvarez fos del PP. Com s'han enganxat Nadal i Álvarez! Mentrestant, la Plataforma pel dret a decidir ja ha planificat estructurar la manifestació en tres blocs diferents, de manera que els polítics aniran a la cua de la concentració per deixar la capçalera a membres del món intel·lectual, social i cultural i els portaveus de les entitats socials i la segona franja als membres d'aquestes entitats i tots els ciutadans. Doncs per una vegada, està bé escenificar que la política vagi molt per darrere de la societat.

Música / Hoy puede ser un gran día # Joan Manuel Serrat

PD: El curt del geni Martin Scorsese sobre Freixenet Carta Nevada.

PD2: VII Jornades de l'Opinió Catalana. Avui i demà a Cerdanyola del Vallès.

PD3: My location de Google... per saber on som a cada moment.

PD4: Brillant anàlisi sobre el web 2.0 a El País.

PD5: M'agrada que Cesc Fàbregas es trobi entre els finalistes de la Pilota d'Or. Un mèrit com a esportista català.

PD6: Neix Accent Editorial, un nou repte del gironí Oriol Ponsatí-Murlà.

Si com a president de Catalunya està "emprenyat" (amb raó) i ho expressa en públic i mentrestant la ministra Magdalena Álvarez està contenta i xulesca és que alguna cosa està passant. La crisi de les infraestructures se superarà però suportar la prepotència d'aquesta ministra després dels últims quatre anys del PP ja és excessiu. El PSC mai hauria de ser la mateixa cosa que el PSOE perquè després és quan passen aquestes coses i hem de sucumbir una vegada més. Per molt que Zapatero vulgui transmetre talante ara vol ser genio y figura per defensar la seva ministra i no destituir-la. Aquest rol mal gestionat té un preu i tindrà un preu: el mateix que no fer els deures educatius i que Catalunya empitjori segons l'últim informe PISA 2006 (amb SlideShare). Un motiu més pel qual hauríem de protestar dissabte. Mal dia!

Música / Llueve sobre mojado # Joaquín Sabina & Fito Páez

El triatleta Marcel Zamora, en el centre de la imatge, va ser ahir a Girona convidat pel Club Triatló Girona Costa Brava (bloc). Unes quaranta persones van assistir al Centre Cívic Pla de Palau per escoltar les vivències personals i professionals d'aquest atleta que té el mèrit d'haver guanyat les dues últimes edicions de l'Ironman de Niça.

Zamora es dedica a córrer de manera professional des de fa 12 anys i va detallar el gran esforç físic i el sacrifici personal que li suposa intentar guanyar-se la vida amb un esport minoritari com el triatló. Però és feliç perquè va complint els reptes que més feliç l'omplen des de fa temps. Lògicament, té un preu voler ser dels millors del món en un esport que no és assequible ni mediàtic però que admet "que t'enganxa". Personalment, m'agrada escoltar com destaca les tasques de la Federació Catalana de Triatló en un esport que al nord d'Europa està molt més ben valorat.

Aigua, fred, vent, calor, dolor, deshidratació, dieta, revisions, constància, cansament, sacrifici... un cúmul de factors diaris que competeixen contra un mateix. Però també existeix un altre tipus de mèrit: el de sentir un orgull contra les frustracions personals que un atleta ha de patir quan cada dia competeix contra un mateix i vol ser millor. No hi ha anuncis, ni fama, ni portades de diari i potser, amb sort, dos minuts a l'any en una televisió. Però rere la possible fama existeix un atleta en estat pur.

Música / Scattered Leaves # The Be Good Tanya

PD: Luis Enrique, com sempre, progressant com a maratonià després de ser professional com a futbolista.

PD2: Bojan Krkic té web personal i la sort de ser un esportista que està predestinat a triomfar perquè no és cap ovella negra.

PD3: Bruce Springsteen, com sempre, omplirà el Camp Nou, però abans posarà a prova el sistema de venda d'entrades i la revenda.

Estic segur que Manuel Cuyàs elaborarà una brillant trilogia de Jordi Pujol. Des de dijous, ja en tenim la primer part: del 1930 al 1980. Alguns, com Salvador Sostres, ja han criticat el primer volum, fins i tot, abans que es publiqués per dos petits errors que seran corregits en les properes edicions. Però és el país que tenim: si no les escric jo o els meus amics o el meu pool... doncs a criticar-ho. Però Cuyàs serà un brillant biògraf i ahir va ser el dia de la posada en escena.

Pujol, i ho dictarà la història, tindrà un paper rellevant al nostre país i serà valorat en la justa mesura. Però precisament, ara, que quan amb més llibertat pot parlar i aportar la seva experiència, és quan hauria de reconèixer que haver-se saltat una generació durant el seu llarg mandat presidencial és la creu que l'ha d'acompanyar. Perquè tants anys a la Generalitat, no només el va desgastar en ell sinó que va deixar el partit sense estar preparat per al futur. I no hi ha cap altra més evidència que el moment actual.

I aquestes memòries, quan arribi el cas, seran molt dures d'escriure. I no només per a Pujol sinó per a tots els polítics que han governat més de vint anys i que ara, igualment que l'expresident, es troben en la mateixa situació. De teixir lideratges a final del segle XX a governar en xarxa a inicis del segle XXI.

Música / No és nou # Gossos & Beth & Les Violines

PD: La ministra Álvarez té set vides. Ahir, salvada per la campana al Congrés. I és clar, Zapatero ara l'ha de defensar més que mai.

PD2: El poder adquisitiu gairebé no ha variat en l'última dècada segons l'estudi de l'IESE i Adecco.

PD3: Citilab, el primer laboratori ciutadà d'Europa. Nous productes, serveis i tecnologies.

PD4: El 21,6% dels joves catalans d'entre 14 i 19 anys només llegeix diaris en castellà, davant del 3,8% que ho fa només en català, segons dades de l'estudi de la Fundacc i el Baròmetre de la comunicació i la cultura.

PD5: Bush, encara que amb molt retard, intenta el gran repte del seu segon mandat a la Conferència d'Annapolis per posar pau a l'Orient Mitjà.

Noblezza obliga i calia respecte (l'històric off the record) abans de la creació del post al videobloc. En el fons vam interactuar i vam posar cares als blocs. Molt interessant el resum de la trobada de dues hores amb Artur Mas i brillants intervencions dels meus companys en les imatges. I el compromís final de repetir-ho. El mateix Mas, Francesc Homs, Oriol Llop i Roc Fernàndez tenen la paraula. Espero poder tenir la mateixa oportunitat amb altres polítics. Si vaig ser a Còrsega 333 va ser gràcies a l'elecció del mestre Partal. Per tant, gràcies Vicent!

Música / Middle of the Road # The Pretenders

* La finalitat no és només el coneixement sinó la mútua inspiració entre els uns i els altres *

Premis Protagonistas del Año a Barcelona convidat per Punto Radio Girona. Tot perfecte i controlat, com sol passar ja en aquest tipus d'esdeveniments, a banda de petites sopreses durant la vetllada. D'entrada sorprèn l'allau de premsa del cor, que col·lapse l'accés de l'entrada. Joves atrevides i joves sofisticats que van i venen i actuen sense mirament per caçar el famós de torn. Entra Francesc Sanuy i ni el coneixen. Comprovo que un dels millors tertulians del país continua atent com sempre. El mateix passa amb l'accés de Kim Faura, que llueix com sempre. Són els moments inicials d'una celebració que, en conjunt, va permetre a Luis del Olmo acabar amb un somriure a excepció de l'entrega del premi a Pascual Maragall, per la seva trajectòria política.

Maragall va recollir el guardó però el guió va voler que li fos entregat pel president Montilla. I la mala relació es va notar encara més en la distància curta. L'expresident ni va mirar el president i no li va voler donar la mà. Gairebé el va ignorar tant abans com després dels breus parlaments. El silenci de la vetllada es va produir quan va parlar Maragall que, com sempre, va evocar el federalisme. Però la tensió del moment va ser molt freda i marcada per l'excés d'efecte.

Al final, vaig comentar la jugada amb Rubalcaba, que va treure importància a la posada en escena. És murri i llest: com s'ha de ser per sobreviure tan temps en la primera línia política. "Ha estado bien no?". Són les característiques dels qui poden tenir un llarg recorregut; i a més ara ja gat vell. "Entre Zapatero o Rajoy..." Perquè compartir escenari amb Maragall van ser les ombres prèvies al discurs que hores després va fer el president en el seu balanç del primer any de Govern d'Entesa després del Tripartit.

Escolto com Montilla posa més blanc sobre negre i és evident que destaqui l'obra de govern i el convenciment en la coalicació. Mira el passat i el present pensant en les llums, però també hi ha ombres més enllà de la realitat. Com l'actual de Maragall, el caos per les infraestructures i la nova terminal del Prat. Com sempre Montilla en la seva línia, marcant guió i sense cap brindis al sol. De les llums m'agrada que s'atreveixi a dir que cal un altre finançament per a Catalunya i que caldrà negociar-lo el 2008. Són les grans llums i ombres d'un any de mandat.

Música / Ojos de gata # Los Secretos

PD: Llegeixo als diaris l'anunci dels incondicionals de Duran i Lleida a través dels seus de Sentit Comú per a Catalunya.

PD2: L'aeronau ML866 és la joguina del futur d'Aeroscraft per a la conquesta de l'espai.

PD3: Dotze milions d'euros ha costat la restauració de la Galeria dels Miralls del Palau del Rei Sol.

PD4: Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000, més que una exposició a la Virreina.