En camp contrari
Era de preveure que de Madrid no arribessin bones notícies per al Nou Estatut. L'última maniobra del PP ha apartat el jutge Pérez Tremps, que no podrà intervenir en la reunió que ha de resoldre els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra l'Estatut. I és que just ahir, el ple del Tribunal Constitucional va acceptar la recusació presentada pels populars per 6 vots a 5. Quin panorama! Sense el magistrat al ple del Constitucional hi queda una majoria conservadora que pot condicionar el resultat dels recursos. Seran onze magistrats, cinc dels quals han donat suport al PP en un intent de paralitzar la tramitació de la reforma catalana a les Corts. A més, d'aquests onze, sis han decidit apartar Pérez Tremps. Ara, la presidenta del tribunal, María Emilia Casas, que va fer costat a Pérez Tremps, té un vot que val per dos.

Després de tantes esperances catalanistes, posades en escena mediàtiques, sessions parlamentàries, confiances dipositades en el tripartit, il·lusions amb Zapatero i molts diners invertits en el projecte... si aquest procés queda encallat a Madrid per acabar-ne sortint sota mínims, el resultat serà tan decebedor que sentir parlar del Nou Estatut serà una frustració. Perquè si mutilen l'Estatut, retallen un segon somni històric d'ençà la transició. I si no progressem la patacada serà tan forta que no ens quedarà ni l'excusa d'afirmar que és el PP qui governa a l'Estat espanyol.


Música / One Step Too Far # Faithless - Dido

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tan sovint que volem anar amb el cap ben alt a Madrid que despres tornem amb la cua entre cames. Personament encara espero en la remuntada

Jaume Soler Albertí ha dit...

Personalment crec que la remuntada serà complicada. Tenim un Estatut catalanista, pero amb el nou tripartit, amb un President de la Generalitat -i no ens enganyem-, espanyolista com és José Montilla i amb l'inestimable recolçament d'ERC (i no oblidem que va votar-ne en contra)...poques coses podem esperar

Anònim ha dit...

Està clar que no importava com fós l'Estatut que arribés a Madrid, que d'una o altra manrea seria retallat, minorat o directament rebutjat pel sistema parlamentari o judicial espanyol.

L'Estatut havia d'arribar a Madrid de la mateixa manera com va sortir del Parlament, sense variar ni una coma, i amb la unió de tots els partits que varen aprovar-lo a Barcelona. Al final també hagués estat retallat, minorat o rebutjat, però com a mínim ens hauríem estalviat l'espectacle mediàtic d'alguns.

Bela Lugosi.

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord amb el comentari anterior.