![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_vXCg8k3hAYrHZtpUaMPeBysMGNVEG46IR1zruO3zSsj9fGBITz9T7vljlOghPkF_RvSVPjVN4Dp6g1oYVIaq5PTuxoNnC_bmWAMQdROCI=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Restaurant Edelweis. Dos cafès amb la companyia de l'incombustible Agustí Ensesa, que es resisteix a tancar però que ja té la ment posada en què al centre de Girona hi ha problemes d'aparcament. C'est la vie. Interactuar amb un amic és fàcil i difícil alhora i més si ens acompanya un nen de sis anys. Per sort, pacient. M'avisa que no tindrà coses interessants per explicar-me sense saber que m'agrada la seva humilitat.
En Jordi és pacient, planer i pragmàtic. Sempre he tingut aquesta sensació d'ell, ja quan ens vam conèixer fa uns quinze anys quan era el president de la Unió Esportiva Sarrià. El "balonmano", com li agrada dir , és una de les seves passions, com les motos i jugar a tennis. I la política, és clar. Ara pateix perquè vol que "la UES" salvi la categoria i es quedi a Primera Nacional "però ens queden tres partits de lliga molt complicats". M'avisa que el vell pavelló, propietat de l'entitat, podria passar a millor vida i morir perquè neixin edificis. Són els nous temps. C'est la vie aussi.
És un dels referents de la candidatura de CiU a Sarrià de Ter. Espera amb il·lusió les eleccions i també espera que el poble hagi captat la il·lusió del partit, que reivindica un altre Sarrià "que no visqui d'esquenes al riu". Per això, en els actes com els de diumenge amb Fernández Teixidor, Eudald Casadesús i Carles Puigdemont es farà allà. Sarrià viu una època de transformacions amb l'entrada del TGV, "que serà soterrat", l'autovia, l'autopista "que passarà de quatre carrils a vuit" i els vols de baix cost, "amb els avions que ja tenen la primera balisa a Sarrià". "El tren ens travessarà per baix, l'autopista i l'autovia per terra i Ryanair pel cel. Ja només falta que els vaixells de Palamós passin pel riu". Em fa riure. Li parlo sobre la possible facultat de medicina a Sarrià, a tocar el Trueta, i em contesta "que això és l'única cosa bona que ens pot tocar".
Viatjar amb la seva Honda Pan European l'evadeix de la comptabilitat de l'empresa, que es dedica a la construcció. Un sector que en podríem parlar molta estona però que ja certifica els canvis dels darrers anys "perquè ara costa més vendre". Els taurons han transformat més per malament que per bé el nostre entorn i, ara, el sector apunta la rehabilitació dels habitatges "on sempre hi haurà camp per córrer".
Deixem Convergència per al final. Opina que encara és una "bona marca, una marca de govern i prestigi", comença dient. És optimista i crític quan valora que "potser haver governat tants anys ens va donar massa comoditat". I té raó. Valora que Convergència és un partit "gens polemitzador i que s'estima Catalunya, es digui el que es digui. Es va fer molt per Catalunya i ara es veu". Defensava el pacte CiU+ERC però entén que la teoria "és una cosa i la pràctica, una altra. Una cosa són les altes esferes i una altra, les baixes".
En Jordi és pacient, planer i pragmàtic. Sempre he tingut aquesta sensació d'ell, ja quan ens vam conèixer fa uns quinze anys quan era el president de la Unió Esportiva Sarrià. El "balonmano", com li agrada dir , és una de les seves passions, com les motos i jugar a tennis. I la política, és clar. Ara pateix perquè vol que "la UES" salvi la categoria i es quedi a Primera Nacional "però ens queden tres partits de lliga molt complicats". M'avisa que el vell pavelló, propietat de l'entitat, podria passar a millor vida i morir perquè neixin edificis. Són els nous temps. C'est la vie aussi.
És un dels referents de la candidatura de CiU a Sarrià de Ter. Espera amb il·lusió les eleccions i també espera que el poble hagi captat la il·lusió del partit, que reivindica un altre Sarrià "que no visqui d'esquenes al riu". Per això, en els actes com els de diumenge amb Fernández Teixidor, Eudald Casadesús i Carles Puigdemont es farà allà. Sarrià viu una època de transformacions amb l'entrada del TGV, "que serà soterrat", l'autovia, l'autopista "que passarà de quatre carrils a vuit" i els vols de baix cost, "amb els avions que ja tenen la primera balisa a Sarrià". "El tren ens travessarà per baix, l'autopista i l'autovia per terra i Ryanair pel cel. Ja només falta que els vaixells de Palamós passin pel riu". Em fa riure. Li parlo sobre la possible facultat de medicina a Sarrià, a tocar el Trueta, i em contesta "que això és l'única cosa bona que ens pot tocar".
Viatjar amb la seva Honda Pan European l'evadeix de la comptabilitat de l'empresa, que es dedica a la construcció. Un sector que en podríem parlar molta estona però que ja certifica els canvis dels darrers anys "perquè ara costa més vendre". Els taurons han transformat més per malament que per bé el nostre entorn i, ara, el sector apunta la rehabilitació dels habitatges "on sempre hi haurà camp per córrer".
Deixem Convergència per al final. Opina que encara és una "bona marca, una marca de govern i prestigi", comença dient. És optimista i crític quan valora que "potser haver governat tants anys ens va donar massa comoditat". I té raó. Valora que Convergència és un partit "gens polemitzador i que s'estima Catalunya, es digui el que es digui. Es va fer molt per Catalunya i ara es veu". Defensava el pacte CiU+ERC però entén que la teoria "és una cosa i la pràctica, una altra. Una cosa són les altes esferes i una altra, les baixes".
Música / De Londres a México # Tomeu Penya
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Es digui el que es digui el futur de CiU és gris.
eduard, cada dia tinc més ganes de interactuar amb tu,aquesta vessant humana que saps treure a cada "cafetaire" oenso que et dignifica.M' agrada que la crítica al teu pensament la sàpigues fer amb tanta subrtilesa. Tu prens cafè amb persones no amb ideologia i això et fa més interessant.En jordi és un amic!
Gris el futur de CiU? Des del moment que ara fa pocs dies un antic membre del PSAN em va dir que, ara per ara i vist el que fa ERC en el govern, el millor és votar CiU, veig més clara la victoòria de CiU a les generals a Catalunya i a la Generalitat.
Eduard, no vas passar gana a l'Edelweis?
CiU està com la construcció i l'expressió que toca és de capa i caiguda.
Publica un comentari a l'entrada