Tarda estiuenca al centre de Girona amb pocs gironins. Terrassa del Carlemany: una cervesa, "perquè he passat calor", i una aigua gas. Sabia que seria puntual per això de residir a Brussel·les i treballar a un lloc tan metòdic com el Parlament Europeu, on s'encarrega de les relacions amb els parlaments dels estats membres de la Unió. I a més, veig que el rellotge que du hi acompanya. El destí va voler que dissabte ens trobéssim a Celrà i que l'endemà poguéssim quedar. Està de vacances a Girona per motius familiars.

Cada vegada queda menys d'aquell gironí que va estudiar a la Salle i que un bon dia va decidir estudiar Ciències Polítiques a Madrid, "quan no es podia fer enlloc més". Després ja ha estat treballant "fora de casa" i ara fa un any i mig que és a Brussel·les, on arriba després de set anys a Luxemburg. Resideix a la Comuna d'Etterbeek, a prop de la feina, i té el luxe d'arribar-hi a peu i cada vegada menys sense el paraigües: "perquè amb això del canvi climàtic el cel ja no és tan gris."

La política "és la meva feina" i s'autodefineix com un home de pensament obert i dialogant, "però que no se sent identificat amb cap partit". Lògicament és un europeïsta convençut i que sempre s'ha mirat el món amb una visió més global, "amb la fascinació sobre què passava en l'àmbit internacional". Fa autocrítica, com gairebé tots els qui treballen al Parlament, però creu que l'estament hauria de ser tan valorat com ho són els altres en els seus respectius països. "Quan el Parlament de Catalunya o el Congrés aproven una llei, es critica la llei, però no la institució. I en el nostre cas, es critiquen les dues coses dient que és burocràcia", explica mentre afegeix que "una cosa és el continent i l'altre el contingut, que és el que cal valorar".

La casualitats també van fer que en trobéssim en tres ocasions al Parlament Europeu, on sempre l'he vist pendent de tot i vestit impecable. Demostrava i demostra que creu en el projecte i que "és un factor positiu per fer millor la feina". A més de 1.200 km de casa, lloa la diversitat de polítics que interactuen a la cambra i "com s'adapten ràpid als canvis, com ara fan els dels països de l'Est". Com que és defineix com un optimista de la política, lloa les lluites que el Parlament ha sabut dur a terme per fer-se més gran en períodes històrics com "en les guerres, contra el comunisme, el petroli i ara el canvi climàtic i el despertar asiàtic". I és això el que necessita el Parlament: "un gran estímul per demostrar la seva grandesa".

Se sent còmode al país dels bombons, els còmics, Jacques Brel, els musclos amb patates fregides, la cervesa, el menut Mannekin Pis... i la UE! Té moltes escapades a prop: París, Londres, Amsterdam, Luxemburg, Colònia, Bonn... i li agrada el tipus de vida "clar, que si ho compares amb Girona i la Costa Brava". Encara està empadronat a Caldes de Malavella, on resideixen els seus pares, i sempre que ha pogut hi ha anat "només" per votar "perquè m'agrada el ritual de dipositar el vot". No sap encara qui votarà de la mateixa manera que no sap fins quan viurà a Brussel·les. Sembla que va per llarg; el que va per curt és el bloc, que no en té, però com que li agrada molt llegir i escriure el seu tarannà "solitari" potser trobarà un espai on desenvolupar-se.

Música / Le Plat Pays # Jacques Brel