![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_uzToD5QDvdLtpapAVfj8yOg59Bu2IbkOi8bvZ6HzeCNrQ-iRemgU9LNgM60DoVJ1z3JU53HpUMwwa7XWb9_e4NmJkI9J71gp69k8fjWL0=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Tria el Showroom, un local de l'Eixample que es traspassa i que enyorarà perquè s'hi troba còmode. Cafè americà i cafè, en uns sofàs d'un vermell atrevit que conviden a relaxar-se. El veig més despert del que m'esperava perquè una part de la seva vida viu per a l'escriptura, tot i que de la segona novel·la tot just té "els primers esborranys". Però quedem per parlar de política i com es veu des del back-office del PSC.
M'avisa que l'apassiona la gestió de la comunicació: o sigui, l'essència de l'emissor, el receptor i el canal. Un canal que és en temps d'evolució i que amb el concepte 2.0 "s'escapa dels mitjans clàssics com la tele, la ràdio i la premsa". "El món de la comunicació s'espandeix cada vegada més". És cert. Som en època de canvis i moltes transformacions i n'és conscient des de tres eixos professionals: com a cap de premsa, com a soci de la productora Imago i com a escriptor.
Però tot és gestió "perquè l'ofici sempre es té". Em recorda la màxima que "els millors amics dels periodistes són els cambrers" i m'ho demostra al Showroom. Encara queda un periodista que ara es dedica a comunicar la política i que, ja d'entrada, em deixa anar la primera norma: "Cap partit està mai content amb cap mitjà." Ell està ara a l'altre costat de la trinxera, que recorda que "és apassionant però absorvent". Ara, com a enemic, la tasca és saber vendre informació, crear rodes de premsa, com es filtren les primícies i com s'aconsella els polítics.
Pensa que la democràcia és "el millor dels pitjors sistemes" perquè "és la que millor regula l'accés al poder de manera pacífica". Com en tota organització humana, la política no pot evitar "les lluites internes que sempre existiran, com en qualsevol altra organització humana". Per això, agraeix que abans el PP i ara el PSC no li hagin demanat "cap acte de fe" i, per tant, "treballo per a la política però tinc la sort de no dependre'n emocionalment".
Observa el millor i el pitjor de la condició humana amb l'ambició pel poder com un dels mecanismes que menys li agraden. La vanitat és indestriable de la condició política però proclama els nous valors que ajudin a millorar una societat. Per això, mentre rere les cortines del teatre alguns i algunes s'apunyalin ell deu pensar en un "just smile!" que sovint s'autoaplica per no quedar-se amb el passat i pensar en el futur. Una màxima que posa fi a una trobada que "m'ha fet sentir com un Homenot", detall que li agraeixo.
Música / Glory Days # Bruce Springsteen
Música / Blood Brothers # Bruce Springsteen
M'avisa que l'apassiona la gestió de la comunicació: o sigui, l'essència de l'emissor, el receptor i el canal. Un canal que és en temps d'evolució i que amb el concepte 2.0 "s'escapa dels mitjans clàssics com la tele, la ràdio i la premsa". "El món de la comunicació s'espandeix cada vegada més". És cert. Som en època de canvis i moltes transformacions i n'és conscient des de tres eixos professionals: com a cap de premsa, com a soci de la productora Imago i com a escriptor.
Però tot és gestió "perquè l'ofici sempre es té". Em recorda la màxima que "els millors amics dels periodistes són els cambrers" i m'ho demostra al Showroom. Encara queda un periodista que ara es dedica a comunicar la política i que, ja d'entrada, em deixa anar la primera norma: "Cap partit està mai content amb cap mitjà." Ell està ara a l'altre costat de la trinxera, que recorda que "és apassionant però absorvent". Ara, com a enemic, la tasca és saber vendre informació, crear rodes de premsa, com es filtren les primícies i com s'aconsella els polítics.
Pensa que la democràcia és "el millor dels pitjors sistemes" perquè "és la que millor regula l'accés al poder de manera pacífica". Com en tota organització humana, la política no pot evitar "les lluites internes que sempre existiran, com en qualsevol altra organització humana". Per això, agraeix que abans el PP i ara el PSC no li hagin demanat "cap acte de fe" i, per tant, "treballo per a la política però tinc la sort de no dependre'n emocionalment".
Observa el millor i el pitjor de la condició humana amb l'ambició pel poder com un dels mecanismes que menys li agraden. La vanitat és indestriable de la condició política però proclama els nous valors que ajudin a millorar una societat. Per això, mentre rere les cortines del teatre alguns i algunes s'apunyalin ell deu pensar en un "just smile!" que sovint s'autoaplica per no quedar-se amb el passat i pensar en el futur. Una màxima que posa fi a una trobada que "m'ha fet sentir com un Homenot", detall que li agraeixo.
Música / Glory Days # Bruce Springsteen
Música / Blood Brothers # Bruce Springsteen
[Volia triar My Way del mite, però tot i ser eclèptic es decanta per la fidelitat del Boss. A través d'un correu explica el perquè de la doble elecció. "Les dues són genials i parlen de com la vida va passant i alguns s'adapten bé, d'altres es deixen portar i d'altres somien en vells temps que ja no tornaran mai més.]
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentaris:
Els periodistes teniu sempre una gran resposabilitat, dins i fora de l'espai d'un mitjà, per això ens calen persones responsables. I vosaltres en sou exemples, Eduard.
Publica un comentari a l'entrada