Bones Festes
És fàcil pensar en molta gent alhora de desitjar Bones Festes. Però és fàcil deixar-se algú, encara que gràcies a les TIC ens ho posen més fàcil perquè sigui instantani i arribi a l'altra punta del món. Cada vegada són menys les cartes que s'envien -i si no que li preguntin al Pare Nöel- i opten pels correus electrònics i els missatges a mòbil. És fred, però funciona. El més important és pensar en algú abans de desitjar-li de tot: felicitat, pau, amor, salut... Com a tu, sí, a tu, ara que llegeixes aquestes quatre ratlles posades tal com han sortit. Bones Festes!
La llista de bons desitjos seria interminable perquè fem referència al que sentim i cadascú de nosaltres podem sentir de manera diferent. En tot cas, mentre intento fugir del gran consum i pensar en el món global, em veig en l'obligació moral de recordar algú a qui li desitjo Bones Festes i no puc fer-ho. És algú amb qui voldria parlar i no podré. A qui voldria escoltar i no passarà. A qui voldria abraçar i no el trobaré. Ell és allà i jo sóc aquí però l'admiro de fa anys. I com que parla el meu inconscient, és per això que escric del que més sento i em surt de dins. Molta felicitat Vicenç Ferrer, Bones Festes en companyia dels teus i que la salut t'acompanyi.
Música / S'Wonderful # Diana Krall