L'altre futbol
És patètic veure cada any l'assemblea de socis compromissaris del Real Madrid. S'han convertit en un seguit d'escenes tragicòmiques que exposen com es gestiona un dels clubs més grans del món i que més fidels mobilitza. El Madrid i les entitats d'elit com el Barça són com multinacionals que necessiten alimentar-se mediàticament de les consignes dels seus fidels socis, però aquestes posades en escena no tenen sentit. El Madrid, per exemple, funcionant com una gran companyia i gestionant milions d'euros no necessita l'opinió d'un dels seus petits compromisaris per millorar. En tot cas, si fos així, les assemblees està demostrat que no són el millor mètode. A més, una multinacional necessita cada any l'opinió d'un dels seus treballadors?

El futbol d'avui dia ja sabem com funciona. Després d'anys d'actors a l'estil Hugo Chávez com Gil, Caneda, Cuevas, Roig, Lopera, Maria Teresa Rivero, Lendoiro, Mendoza, Sanz... s'ha passat a un estil menys populista però més empresarial. Encara que per molt que passin els anys, a les llotges es continuaran realitzant els grans negocis i on un president, amb més o menys gràcia i encert, farà i desfarà perquè per alguna cosa ha posat els milions i milions. Sense els diners, no s'arriba i perdre'ls tampoc és l'interés de ningú. Fitxatges, vendes de terrenys, intercanvis, fundacions, associacions, televisions, viatges... hi ha massa en joc com per deixar-ho escapar.
Música / What Am I To You? # Norah Jones

1 comentaris:

Anònim ha dit...

ni el madrid ni el barça són SAD...

i els compromisaris tenen que votar-li els presupostos i altres coses a la junta....

per cert jo vaig veure un troç de l'útlima del barça per barçaTV i és com la del madrid...

els socis queixant-se de les butaques o similar...

sembla una junta d'accionistes però aquí no pots comprar accions en tot cas pots fer soci a tota la familia.