La Setmana de la Mobilitat

Renfe s'està lluint en aquesta setmana que s'ha anomenat de la Mobilitat i Sostenible i Segura. Tot això de batejar dies i setmanes una vegada a l'any amb un nom concret està molt bé per mentalitzar la societat de les diferents problemàtiques que afecten al col·lectiu, però perquè la idea funcioni en uns aspectes concrets, com pot ser l'Alzheimer - avui es commemora el Dia Mundial d'aquesta malaltia - i tantes altres enfermetats, no vol dir que l'èxit es mantiguin al llarg de l'any. Encara recordo Joan Clos, quan era alcalde de Barcelona, i es va desplaçar a Catalunya Ràdio en cotxe oficial quan es conscienciava als ciutadans de l'ús del transport públic... En Bassas encara deu riure quan ho recorda: per una vegada que el locutor improvisa i surt del guió...

Ara mateix tinc un anunci sencer d'una plana d'un diari en la qual volen que prenem consciència de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i decidim deixar el cotxe a casa i viatjar amb el transport públic. I precisament, amb el tren. I concretament, amb la Renfe. Doncs tot el recital de problemes que afecten a Renfe aquests dies només acaben repercutint en l'usuari, que és el gran perjudicat i no té cap tipus de compensació. És quan et trobes perjudicat en aquests casos que ja no creus en més dies ni setmanes de l'any. I l'únic consol que et queda és esperar a la primavera de l'any vinent, que serà quan el Síndic de Greuges presentarà un balanç del 2006 i seràs tan sols un número més dels indignats i no compensats.

Música / Voyage Voyage # Desireless