Ètica i poder
Els grups parlamentaris del Congrés van fer ahir una moció sense precedents en democràcies normalitzades. Tots junts, amb el grup del govern, contra el PP. Semblava l'oposició... i no! Eren el govern i tothom, menys el PP.

Aquesta moció acusava el PP de fer acusacions falses i desprestigiar les institucions democràtiques, perseguint encara una explicació de l’atemptat de l’11-M que diuen no tenir. El PP critica la policia, els jutges, els laboratoris de proves judicials... tot l’Estat pràcticament. Evidentment, amb l’objectiu de crear dubtes sobre la validesa de les eleccions guanyades per Rodríguez Zapatero tres dies després: el 14-M. No s’ho han empassat encara que ells les perdessin, no han suportat no tenir el poder, no han digerit que als socialistes els hi estiguin sortint les coses mitjanament bé, per això el mètode d'acoso i derribo que tan bé els va anar amb Felipe González al seu moment.

No han calculat les conseqüències, per varies raons: no estem en el mateix moment històric i Zapatero no té cadàvers a l’esquena; no es juga amb les víctimes i els morts dels atemptats, i més de la magnitud de l’11-M; i finalment, s’ha de ser coherent, i ni tan sols han estat capaços de ser lleials al seu diari de tota la vida, l’ABC, que es veu denostat per no fer el que el PP diu, que ja tenen El Mundo per fer la feina. Potser millor així, diuen alguns des de l’esquerra. Que la dreta no aixequi cap per un temps el més llarg possible. Potser si, però no és bo, ni saludable per a una democràcia actuacions i fets com aquests; és malaltís i no en volem més d’eslògans com aquell Spain is diferent... A vegades la normalitat és el més difícil d’aconseguir.

Música /
Sara # Revolver - Mikel Erentxun