Bloc de l'Eduard Batlle

Conferència del torrollenc Joan Torrent a la Cambra de Comerç. Poca assistència i encara menys, empresaris. Però brillant exposició per sintetitzar el que transmetia el títol: TIC, productivitat i competivitat a l'empresa catalana. És possible la quimera? Després de la pluja fina d'idees, contrastades amb els indicadors, doncs sí! Però per als empresaris caldria dir a la part final si... És possible guanyar més diners sense invertir? Seria el que voldrien els mecenes, però sense posar-se aquest títol alternatiu en aquesta conferència inaugural sobre el cicle de les Noves Tecnologies, Torrent va desgranar un conjunt de dades per acabar amb una conclusió prevista però necessària: «Catalunya pateix un problema gravíssim de la innovació». Per sort, alguna dada encara ens fa ser optimistes.

La revolució digital ja és concepte de negoci important en països com els Estats Units, els tan anomenats països nòrdics, Irlanda, el Regne Unit... en fi... la nova gran fractura mundial, com en el seu moment ho van ser els canvis en el món agrícola i industrial. I ja fem tard. L'anglès domina el mercat i nosaltres estem immersos en la taxa de creixement de la productivitat més baixa de la UE, tot i que som els que treballem més hores. Segons Torrent, si les empreses utilitzessin més adequadament les TIC, «Catalunya seria el que ha de ser». Objectius com que ha de canviar l'organització del treball, «ser estables però més flexibles amb els horaris», inversió en capital humà, cultura innovadora, reorientació estratègica amb la globalització, descentralització organitzativa, treballadors amb més presència directiva... tot un conjunt de valors, calculats i demostrats en els països capdavanters, que demostren que per ser revellants en la Societat del Coneixement no cal una fórmula màgica. Només és qüestió de creure-s'ho.

Música / Bad # U2

* La veritat és el més valuós que tenim, economitzem-la *

Això no toca! «Oi que em respectareu els Off the Record?», va reivindicar en força ocasions. Off the Record de Jordi Pujol a Girona per la iniciativa del president del Col·legi de Periodistes, Narcís Genís, i la gestió de la sempre brillant Susanna Quintana. Doncs això mateix... això ara no toca! Gràcies president.

Música / Unbreakable # Alicia Keys

PD: Felicitats a Mònica Terribas pels mil programes de La nit al dia. Un mèrit lloable del que hauria de ser un espai informatiu en la televisió pública.

Cada vegada conec més gent que en demanarà un com aquest. El vol i té pensat esperar-se que arribi Nadal per poder-lo comprar. De moment, aquesta nova sensació mundial s'estrenarà aquest divendres als Estats Units. El nou avennç d'Apple es posarà a prova al mercat nord-americà i es podrà comercialitzar sis mesos després a casa nostra a un preu d'uns 600 euros. Suposo que si molts es reserven deu ser per alguna cosa. I és que l'iPhone és una petita revolució tecnològica que ha destroçat uns quants models de la competència: per això aquest salt generacional és l'excel·lència de la competivitat.

Música / Under Pressure # Freddie Mercury and David Bowie

* Narrant els principis, tots els arguments semblen ser falsos *

PD: Oportuna com sempre la Marta Morera m'avança el I Cicle de Conferències de la Cambra de Comerç de Girona. El primer ponent serà Jordi Bosch, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació. La cita: dijous al matí, a partir de a 2/4 de 10.

PD2: Iniciativa del mestre Dylan a la xarxa perquè els internautes seleccionin la seva millor cançó. Potser pel moment... Like A Rolling Stone.

PD3: Xuxulanstrum, un projecte per lluir fet a casa nostra. Les germanes Algueró estrenen web per promoure encara més bé les seves creacions. Ànims una vegada més!

PD4: Blade Runner compleix 25 anys. Un referent del cinema, que ja és un clàssic.

PD5: 40 anys del caixer automàtic. L'invent dels mundialment famosos quatre dígits.

La ministra de Sanitat i Consum, Elena Salgado, va participar divendres com a convidada de Tribuna de Girona. A la seu de "la Caixa" va exposar els objectius del ministeri, però a les acaballes d'una legislatura, és hora dels balanços. I entre els assistents, la majoria professionals de la matèria, hi havia desànim i la sensació que ha existit una mala gestió. Per tant, la "doctrina Salgado" va quedar en evidència davant de crítiques d'experts com el president de Col·legi de Farmacèutics de Girona, Carles Conejero, que va lamentar que "en 30 anys el sector mai havia estat tan malament". Lògicament, la ministra ho va negar i va donar una altra visió molt més optimista. Entre tanta divisió, a qui ens hem de creure? Què no hi ha un terme mig?... si és que hi és.

Però a banda del rebuig existent al copagament en la Sanitat, Salgado va tenir una altra creu més i va ser comprovar en directe el distanciament amb la consellera de Salut, Marina Geli. Salgado i Geli van tenir una vetllada freda perquè la tibantor ve de fa temps: especialment, quan la primera optava a la presidència de l'Organització Mundial de la Salut i la segona volia fer el salt a Madrid. Totes dues van fer aigua.

Música / My first, my last, my everything # Pavarotti & Barry White

* Sed buenos, y si por lo que fuera no podéis, seguid siendo malos, la diferencia es mínima *

PD: Thierry Henry és la nova temptació del Barça, que té a punt la nova samarreta de Nike.

PD2: El lideratge de Gordon Brown arrenca al mateix temps que el dia 1 de Wimbledon 2007.

PD3: Gran Hotel La Florida. Un encant a Barcelona.

PD4: Cafè imprevist amb el viatjant Jordi Xuclà. Conversa sobre el futur amb Unió i la predicció que els nous temps fan prescindible la coalició amb la formació democristiana.

PD5: Felicitats a Carles Puigdemont, que en plena revetlla de Sant Joan els va desvetllar el neixement de la Magalí.

Luis del Olmo complirà demà els 10.000 programes. Un registre que amb el temps segur que tindrà el seu mèrit, ja que ara potser encara és massa recent. 10.000 programes són moltes hores, dies, setmanes, anys... de ràdio i de, sobretot, tenir el mèrit de marcar un estil. El matí de divendres, en directe des de Saragossa, serà el moment de les celebracions amb tots els qui han fet possible aquest gran registre en el món de la ràdio. És un rècord que voldrien molts professionals i que, per exemple, Iñaki Gabilondo sempre valorava quan era la competència directa a la SER. És per això que Del Olmo gaudeix ara d'aquest gran mèrit i que, probablement, es mantindrà durant molts i molts anys en el llibre de rècords. I si la glòria avui és tota seva, el mèrit és també de professionals com Julià Bernabé i Eduard Cid (no em voldria deixar l'Anna Gil) que, des de Girona, també hi han posat el seu valuós gra de sorra. Per tant, felicitats a tots!

Música / Imbranato # Tiziano Ferro

* L'home mai sap del que és capaç fins que ho intenta *

PD: Camins de ferro, com sempre, fascinant i escrit amb sentiment.

PD2: El periodista Chandrasekaran, un escriptor amb un premi merescut.

PD3: El català ha guanyat una altra batalla, ara la dels signes, perquè aquells que no el poden parlar amb sons ho puguin fer amb els gestos.

PD4: Matas es retira de la política. Ja els té fets, d'acord,... però un de menys!

La Biblioteca del Barri Vell de la Universitat de Girona ha completat l'esperada ampliació amb el CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) i una de les sales s'ha dedicat a la memòria de l'Anna Mir, que va ser cap del departament de Llengua d’El Punt. Prosseguint amb els records de l'anterior post, el d'avui ha estat un altre tipus de sensació: agradable, entranyable i un detall humà. Un modern seminari adaptat a les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha destapat un conjunt de moments i converses que molt sovint convidaven a l'aprenentatge. I amb el temps i anys pel mig, encara es troben a faltar i serien necessaris.

Música / Thinking About You # Norah Jones

PD: M'ha agradat penjar aquest text i que Google ja m'ho permetés fer en el meu idioma. Com si es volgués afegir a la dedicatòria.

Va ser Joan Manel Trayter, catedràtic de dret administratiu de la UdG, qui em va anunciar que la gironina Gemma Geis ha aconseguit una beca per finalitzar la tesi a Harvard. Serà partir del gener i durant tres mesos llargs que podrà complementar la recerca que va iniciar a la Universitat de Florència i després a La Sorbonne de París. Una tesi basada en posar les bases legals per resoldre el delictes contra el medi ambient i l'urbanisme sempre té un reconeixement després que s'ha arribat a cometre en un indret tan valorat com el nostre. Però la seva recerca, va més enllà i el treball servirà de referència per als municipis i ja ha rebut algunes peticions d'algun fiscal de Madrid perquè explica els seus avenços.

El sistema tan fràgil que tenim falla perquè amb la llei del sol s'han comès grans fortunes i grans injustícies. Ara, encara que massa tard, s'intenta posar-hi remei. Treballs, recerques i esforços com els de Gemma Geis van en aquest intent i és molt lloable que aquest projecte pioner comenci a Girona i a la UdG. De moment, és professora associada però, tal com estan les coses, la deixeble de Trayter té moltes possibilitats de fer un gran salt a un gran despatx d'advocats. Girona, Florència, París... aviat Boston i, finalment, retorn a Girona per presentar una tesi que serà un referent a l'Estat.

Música / I'll be there for you # The Rembrants

PD: Eye-Fi és càmera de fotos amb targeta wi-fi pe renviar les fotos directament al pc.

PD2: Innovate és un web per a innovadors europeus.

PD3: Netvibes ens permet posar-hi de tot, com un bloc.

PD4: El rècord a l'espai de Sunita Williams.

Arriba el moment final dels pactes: l'hora de la veritat als ajuntaments. Després del mercadeig, no intuia mai que unes negociacions d'un municipi costaner podien caure de manera tan baixa. En cap moment s'ha parlat de programa, ni de ideologies: s'ha tractat el repartiment de poder i de com fer-ho creïble. Entenc que sobretaules en restaurants de qualitat omplen estómacs i buiden cervells que no tenen escrúpols. En definitiva, hi perd la política i a la llarga, tots plegats perquè la ideologia que s'ha sembrat és la que tard o d'hora s'acabarà recollint. Però si la bombolla immobiliària comença a tenir data de caducitat per als taurons, a la tonyina municipal no els quedarà més remei que trencar el mirall dels somnis.

Tocar de peus a terrra voldrà dir començar a pensar que ser regidor és ser alguna cosa més que un poder públic. Però, és clar, avui dia aspirar a ser només un representant del poble sembla que no té mèrit. Doncs això passa quan es compleixen les tres dècades de la nostra democràcia. I això si que té un valor inqüestionable i un record que hem processat massa ràpid. Potser, fins i tot, per la voràgine dels nous temps. Però no és excusa. El record de 30 anys encara permet pensar en què cal invocar l'orgull 0 si més no, recomposar el mirall. El mirall dels somnis trencats.

Música / You and Me # The Cranberries

* Alguns escolten amb les orelles, alguns amb l'estómac, alguns amb la butxaca i alguns no escolten en absolut *

PD: No sé si RAC1 sacrificarà Xavier Bosch, però té mèrit el seu món diari.

PD2: M'han agradat especialment les Creus de Sant Jordi 2007 per a la pedagoga Sara Blasi -un detall del govern socialista- i al Casal dels Infants del Raval.

PD3: La banda ampla creix a l'Argentina un 72,5% en un any.

PD4: La temptació del golf és el U.S. Open.

PD5: Sony promourà demà la renovada PlayStation 3 a Corea del Sud. El model europeu i dels Estats Units té 60 GB, el de Corea, 80, a canvi de 415 euros.

La Fira del llibre de Frankfurt té de convidada d'honor la cultura catalana en l'edició d'enguany. És un gran honor per a Catalunya, ja que és la primera vegada que la invitació es fa a una cultura i una llengua sense estat propi. Per tant, la responsabilitat és doble i el pressupost també, prop de 12 milions d'euros que se'n van en exposicions, invitacions, trobades, rodes de premsa, regals i publicitat dels llibres que s'editen a Catalunya. Perquè aquesta fira és d'editors.
Dit això, què és el que s'està fent malament perquè aquesta invitació excepcional i única i aquest pressupost importantíssim només donin notícies negatives als diaris, com l'article del Frankfurter Allgemaine? Doncs ben bé no s'acaba d'entendre si no pensem que algú està fent una utilització política de tot plegat.

La discussió originària era: Què entenem per cultura catalana? La que s'escriu en català o tota la que es fa a Catalunya, sigui en català o castellà? La discussió no tindria sentit en qualsevol context normalitzat: la cultura és la que es genera en la llengua del lloc, però aquí hi ha dues llengües i s'escriu en totes dues. I el que no hauria de ser un problema, ho és. Però... per a qui?

L'aparador que significa Frankfurt és tan preciós per promocionar la nostra llengua i la nostra cultura que ens hem perdut en banalitats, i els escriptors ara ja no volen saber res de qui va convidat i qui no. Com pot ser que un escriptor com Sergi Pàmies no hi vulgui anar? Com pot ser que Quim Monzó hi sigui? Quina diferència hi ha entre tots dos, que els han fet situar-se en llocs oposats? La raó podria ser que els responsables polítics n'han fet un bumerang de la fira i que, ara, fins el més sensat vulgui desfer-se'n. Mala peça al teler. Bargalló ha volgut posar tothom al mateix sac, quan ja és tard i quan no tothom pot estar a dins. Una altra ocasió perduda per fer visible Catalunya i el català al món? Potser que ens ho fem mirar.

Música/ Knocking'on heavens door # Bob Dylan

*Al meu parèixer, el millor govern és el que deixa a la gent més temps en pau *

PD: Climate savers Computing Initiative.Ordinadors més ecològics. La novetat de les grans empreses informàtiques i WWF .

PD2: Mateo Valero, director del Centre de Supercomputació de Barcelona obté el premi Eckert-Mauchly.

PD3: La Documenta de Kassel té com a convidat estrella d'enguany a Ferran Adrià, i serà a El Bulli on hi haurà el Pavelló G d'aquesta fira de l'art mundial.

PD4: Molts records de l'adolescència són del Cafè L'Arc de Girona, que demà divendres celebra els 50 anys. Van ser emocions a peu de catedral.

PD5: L'amic Toti Negre ha dit prou a la política. Llegit el testament final respecto que tiri la tovallola. Jo el trobaré a faltar.

La proposta d'Alfons Cornella i Antoni Flores és arribar a definir amb una breu descripció allò que és significatiu per a innovar, concepte emergent que significa allò que cal fer per poder tenir èxit en el món global actual. Ells ho plantegen a nivell empresarial, però es pot aplicar a qualsevol sistema com ara l'educatiu o el sanitari, no necessàriament l'empresa, tot i que seria el lloc clau per definició.

Observació de l'entorn, capacitat de definir amb què comptem, necessitat de temps i espai per pensar, donar oportunitats a tothom, qualsevol que sigui que formi part d'un projecte, i saber definir on està la novetat i on radica la possibilitat de millora respecte del que ja es té.

Les característiques del món global on vivim fan que sigui necessari una real utilització de les tecnologies punta, la capacitat de saber triar les idees que signifiquen valor afegit, la urgència d'una autèntica formació relacionada amb l'entorn i el mercat; i la sort, com a eina a utilitzar. Trets fonamentals dels innovadors són: tenir un objectiu que va més enllà de la pura producció; relacionar la seva tasca amb l'entorn proper per expandir-la a nivell global amb carisma i capacitat de lideratge; i carència de prejudicis, tothom té dret a ser escoltat.

Finalment, la passió i el risc com a motors d'allò que s'ha de fer, la necesitat d'anar més enllà, el gaudir de l'èxit en funció de l'objectiu, ampli i considerat en funció de les persones. La humanització de la feina, sense deixar de ser exigents. O sigui, el futur més present que ens espera.

Música / Come As You Are # Nirvana

* Els febles tremolen davant l'opinió, els ximples la desafien, els savis la jutgen, els experts la dirigeixen *

PD: El mestre Woody Allen ja és a Barcelona. Benvingut!

PD2: La temptació de la música techno té un nom. El Sónar 2007 ja està a punt.

PD3: YouTube vol expandir-se a Europa començant per l'Estat francès. Mentrestant, Myspace prepara l'assalt a l'Estat espanyol. Myspace és garantia d'èxit.

PD4: El mèrit de Vilaweb i la seva ascenció. Un referent a casa nostra.

PD5: Born in the U.S.A és el millor àlbum de la història segons la BBC. Una llegenda.

Barcelona. Bus Turístic i compromís amb visitants. La ciutat sembla que està com sempre però pateix unes altes temperatures que han arribat de cop. Turistes de moltes nacionalitats i la possibilitat de veure el millor del centre de la ciutat gràcies a les línies blava i vermella. La segona té una demanda que arriba a inquietar els visitants perquè en algunes parades han d'esperar més d'una hora. I el motiu és l'èxit de l'atractiu de baixar davant del Camp Nou. El Barça, arrassa! I mentrestant, el servei de l'autocar ofereix la possibilitat d'escoltar en vuit idiomes els encants de la capital de Catalunya. Si tries el català, t'expliquen amb correcció tots els monuments, entre el fil musical que s'utilitza per a les pauses.

Però quan inesperadament t'expliquen què és Catalunya entens massa coses. Breu i com si fos un compromís. És clar que s'explica que es parlen dues llengües i que sóm 7 milions de persones però el turista que, bocabadat va veient les meravelles, acaba baixant del bus turístic sabent que ha estat a Barcelona però ben bé, la veritat, no sabria dir si ha visitat Catalunya. I és que en el fons som així, ens expliquem però no podem dir ni fer entendre quin país som i quina és la nostra pàtria. La dualitat de sempre i el protocol de rigor. I així ens veuen: com ens mostrem.

Música / Barcelona # Freddie Mercury & Montserrat Caballé

* Les condicions essencials de tot el que facis han de ser, oportunitat, amor i passió *

PD: Isidre Esteve. Ara, un campió d'una cursa humana que commou.

PD2: Euroscience Open Forum: el futur! Barcelona, del 18 al 22 de juliol.

PD3: AC Miramar, molt més que un hotel. Vistes espectaculars de Barcelona.

PD4: El post de binary law, un bloc que obliga a reflexionar.

PD5: Lebron James, el nou ídol de la NBA, amb els Cavaliers de Cleveland.

Era de les interaccions que havíem deixat pendents per a després de les municipals. Tria la Xocolateria l'Antiga perquè com a bon banyolí, encara que ara s'hagi de conformar amb Sant Feliu de Guíxols -allò de les formes-, vol fer pàtria. Arriba puntual i du només El Punt, que a mida que anem parlant vol regalar als extres. Però no té fortuna. Seiem a l'hora punta de l'esmorzar sota una voltes immòbils que si parlessin... Demana un tallat i a la seva esquena arriba el triumvirat socialista de l'ajuntament: Pagans, Pluma i Salamaña. Seuen a certa distància mentre ell va posant en marxa la ironia en un matí generós de sol.

No té ni temps d'entrar a valorar els resultats d'Esquerra que ja entra en escena una periodista (i més coses) que li pregunta amb atreviment per tota l'actualitat del partit. Ell, mentrestant, es desentén del tema fent-se passar per un savi despistat. Fa un personatge que té molt preparat i que, en ocasions, suposo que és millor tenir-lo a punt. Per part de la interessada no hi ha un bon dia, per exemple, i si la pregunta de si Enric Vilert serà el president de la Diputació. És el preu de ser a la "milla d'or", com bé defineix ell. I a mida que va parlant, de qualificatius ni en sobren. "Aquí és on es mastega el poder. La casa gran, la Dipu, delegacions territorials..." I té raó.

Reprenem la conversa i passa el seu homòleg del PP. També entra en escena a la gironina: "Miquel! Si volien filtrar un tema ho podies fer més dissimuladament i no en públic!". Somriures. Ara, més relaxats, parlen del moment. El peix ja està tot venut i només queda posar la imatge dels pactes arreu de la demarcació. ERC representa el tripartit i el PP, el partit que ansia el seu moment a les espanyes. Les generals dictaran sentència. Conversem sobre Esquerra i és evident que ell visiona un moment més optimista que la majoria. Amb la fredor del perfil professional que representa, comenta els resultats però sense mullar-se. Parlem de Banyoles, Sant Feliu, Torroella, Figueres...

Coincidim amb la valoració de la sortida de Puigcercós del govern, amb les especulacions que circulen de què serà immediata, que entra un altre personatge en escena. És l'alcaldable del seu partit, Cristina Alsina, que denota una cara de circumstàncies. Seu amb Josep Maria Aguirre al mateix temps que arriben els homòlegs d'Iniciativa Joan Olòriz i Núria Terés. Som a tocar. És el matí de la veritat i el dia D i l'hora H. Toca reeditar tripartit, ara és l'Entesa, i això té un preu.

Al final, acabem per relativitzar el submón que ens condiciona a tots i parlar de literatura, amb la novel·la que ja té enllestida i que "tracta sobre els últims dies d'una organització armada". I del bloc on s'evadeix de la realitat: vidal confidencial. "Alguns dels que hi escriuen ja no sé ni qui són i això s'ha convertit en l'era d'una casa de pagès, que és un espai públic". Són les etapes d'una època canviant i si bé els periodistes, caps de premsa, articulistes, opinadors i escriptors tenen la sensació que s'ho poden mirar des de la distància, en el fons, tenen un dels millors arguments per anar obrint la paradeta cada dia. Un proverbi xinès pregona: "Aquell que no pugui somriure, no ha de tenir una botiga". Després d'un cafè tan mogut al nostre escenari particular i amb els temps polítics que circulen, un proverbi català hauria de pregonar: "Aquell que no tingui un bon guionista, no s'ha de dedicar a la política".

Música / Deltoya # Extremoduro

* Òstia santa! *
[La resposta de no trobar-ne cap]

PD: Ara sí! Núria Pòrtulas... lliure!

PD2: Article recomfortant del president Pujol. Això si toca!

PD3: El Festival de Jazz de Begur recorda Montoliu. Homenatge merescut.

PD4: Articles a la revista Forbes sobre els nous temps.

PD5: Dídac Lee em va proposar l'ecomeme per suggerir-me una mesura per millorar el medi ambient. M'agradaria que les hortes de les Ribes del Ter tinguessin quilòmetres d'extensió a banda i banda i que Girona pogués presumir d'un pulmó verd que necessitarà al segle XXII. Em toca enviar l'ecomeme a 10 persones més i accedeixo a la columna del lateral. Camil Ros, Dolors Bassa, Jordi Martinoy, Àlex Sáez, Pia Bosch, Jordi Xuclà, Narcís Genís, Jaume Soler, Trini Milán i Francesc Grau.

En l'estadi que tots els partits es dediquen a veure l'ampolla mig plena després de les municipals, Esquerra no és una excepció i té la seva cruïlla particular. Però el preu de fer-se gran com a partit i desplegar-se arreu del territori, també té uns peatges com els d'avui: Carod i el conseller Maragall anunciaran que cada escola decideixi si aplica la tercera hora de castellà. La pressió dels republicans al PSC ha servit perquè a partir d'ara la polèmica tercera hora vagi en funció de quin sigui l'entorn sociolingüístic de cada centre. S'ha salvat l'acord per la tensió que s'havia generat i, amb la decisió salomònica, es dóna llibertat a cada escola: no és problema de diners però és una petita hipoteca a llarg termini per al desenvolupament d'un país petit. És qüestió de coherència.

Una tranquil·litat fictícia però una responsabilitat real més per als claustres i els equips directius, que hauran de donar la cara davant dels pares. Un país no necessita pedaços i l'Esquerra global, que hauria de ser valenta, hauria d'haver sabut políticament trencar motlles amb el sistema educatiu. Catalunya, si s'ha de fer valdre, també ha de ser pel valor afegit del coneixement i el sistema educatiu. Valorat l'acord, és per això que no és fàcil que la militància d'Esquerra accepti tanta doctrina i el mateix Ridao ja va dir el que pensava. Però aquest exemple també serveix per entendre la tercera via de Joan Carretero, la progressió de la CUP i una desestabilització més amb Esquerra Independentista, el corrent crític que acaba de néixer contra la direcció.

I Esquerra té el repte d'anar assimilant aquest debat intern que no difereix com el d'altres partits. El PSC, per exemple, té la quota de la pugna constant amb el PSOE. CiU el repte de si finalment Unió es desmarca de la Coalició. ICV també té debats interns amb el cas injust de Núria Pòrtulas i la protesta dels Mossos contra Saura. I el PP pateix els efectes dels intents de Ciutadans per ser encara més espanyolistes.

Música / The Real McCoy # The Silencers

* La reflexió és l'ull de l'ànima *

PD: Ricard Fornesa deixa de ser a partir d'avui el director general de La Caixa. L'elegant Isidre Fainé feia temps que ho esperava.

PD2: Taller de blocs recomanable com a nou mitjà de comunicació en línia.

PD3: Elisenda Paluzie impulsa el web l'Observatori del Finançament de Catalunya per viligar que es compleixi el finançament que incorpora el Nou Estatut.

PD4: Intermón ha dit part del que pensa sobre l'Àfrica, a Heiligendamm, en la cimera del G-8.

PD5: Baltasar Porcel té un premi més. Òmnium ha estat al nivell.

Ho ha intentat però els dos grans reptes dels mandat de Zapatero, com són el procés de pau al País Basc i l'estat federal de les autonomies, ja no donen marge de maniobra al seu govern. La fractura és massa importat i més a les portes de les eleccions generals que arrencaran a la tardor: s'avancin o no a final d'any. La data màxima del març del 2008 és massa a prop i els moviments polítics a Madrid ja van en aquesta direcció. Si han fracassat les negociacions s'arriba a un camí sense sortida on la solució tornen a ser les armes. Però si el govern socialista ha comès errors i li toca pagar-los, és evident que el nou escenari dóna més esperances a les ànsies de govern del PP.

Si els mentideros especulaven amb si Gallardón seria el dos de Rajoy en un possible gir al centrisme del PP és lògic que amb fi de la treva torni la guàrdia pretoriana: Acebes, Zaplana, la San Gil i l'ultradretà Mayor Oreja. Si un acord de pau al País Basc és inevitable que necessiti l'acord de les dues grans formacions espanyoles, és impensable que el PSOE ho pugui aconseguir amb aquests perfils polítics. És frustrant pensar-ho... Per això no s'avança. En el fons, de què serveix discutir si no es pot dialogar?

Música / There is a Light That Never Goes Out # Morrissey

* Dos monòlegs no constitueixen un diàleg *

PD: La Vanguardia Digital es modernitza. Són els nous temps.

PD2: Mapes digitals, gairebé reals... QDQ és Barcelona a un click.

PD3: La nova Guerra Freda entre els Estats Units i Rússia. Tensió mundial.

PD4: World Circuit. Més que un circuit mundial.

PD5: Parlar del projecte Dono és fer-ho del soft gratuït.

Com si es tractés de l'últim eslògan promocional de "la Caixa", Càritas diocesana a Girona va demanar ahir als polítics catalans que, una vegada acabades les municipals, seria l'hora de parlar de cooperació. O sigui, de posar-se les piles i gestionar els programes pendents de treballs en xarxa perquè reptes com la integració siguin més eficients. Però la reivindicació de Càritas sempre té efectes contraris perquè mentre els qui es dediquen a ajudar als més febles de la societat intenten trobar idees per progressar, els nostres governants es preocupen de desfer els empats tècnics per posar ordre a les seves qüotes de poder municipals. Entre les peticions de Càritas, destaca la creació d'un fons econòmic públic i privat per atendre les situacions d'urgència. Idea global per atacar possibles problemes puntuals. Parlem-ne?

Música / Missing You # Tina Turner

PD: Un nou tractament pel mieloma múltiple, un èxit més l’Hospital Clínic de Barcelona.

PD2: Larry Flynt torna a la càrrega. Té el sexe al cap o el cap al sexe.

PD3: Maternitat virtual a Second Live. Una moda més per tenir audiència.

PD4: Torna el boss. Live in Dublin ja està a la venda.

Per Sant Joan es publicarà el primer llibre de la col·lecció Els llibres de l'Òmnium, una sèrie de llibres pensats i escrits per introduir i mantenir en el debat públic les qüestions de “llengua, cultura, país que més ens interessen". Nació.cat, escrit pel periodista Saül Gordillo amb la col·laboració de Vicent Partal, explica com es va aconseguir el .cat, el primer domini d’Internet que representa una comunitat lingüística. Repassar una victòria del moviment col·lectiu i una inquietud de país, que nacionalment està diluït, ajuda a pujar la moral i a pensar que la trascendència social va més enllà de les oscil·lacions polítiques del moment. El nostre futur com a país i com a llengua també pot obrir-se al món a través de la xarxa. Nacio.cat és la necessària Catalunya que vol entrar amb força al segle XXI.

Música / Seguirem somiant # Sopa de Cabra

* L'univers virtual seria molt fred sinó fos perquè hi ha consultors que saben demostrar que al darrera d'aquest món hi ha persones *

PD: Els blocs, d'Enric Bruguera, un altre llibre que també resumeix un moviment.

PD2: Per primera vegada premien els vídeos a Internet dels Emmys.

PD3: Panoramio és la primera empresa creada a l'Estat i comprada per la multinacional Google.

PD4: Tres dècades de la revista El Jueves. Felicitats! Trenta anys i molts records de l'adolescència.

PD5: La UE analitza Google i el misteri (o no) de la recerca.