Bloc de l'Eduard Batlle

Era de les interaccions que havíem deixat pendents per a després de les municipals. Tria la Xocolateria l'Antiga perquè com a bon banyolí, encara que ara s'hagi de conformar amb Sant Feliu de Guíxols -allò de les formes-, vol fer pàtria. Arriba puntual i du només El Punt, que a mida que anem parlant vol regalar als extres. Però no té fortuna. Seiem a l'hora punta de l'esmorzar sota una voltes immòbils que si parlessin... Demana un tallat i a la seva esquena arriba el triumvirat socialista de l'ajuntament: Pagans, Pluma i Salamaña. Seuen a certa distància mentre ell va posant en marxa la ironia en un matí generós de sol.

No té ni temps d'entrar a valorar els resultats d'Esquerra que ja entra en escena una periodista (i més coses) que li pregunta amb atreviment per tota l'actualitat del partit. Ell, mentrestant, es desentén del tema fent-se passar per un savi despistat. Fa un personatge que té molt preparat i que, en ocasions, suposo que és millor tenir-lo a punt. Per part de la interessada no hi ha un bon dia, per exemple, i si la pregunta de si Enric Vilert serà el president de la Diputació. És el preu de ser a la "milla d'or", com bé defineix ell. I a mida que va parlant, de qualificatius ni en sobren. "Aquí és on es mastega el poder. La casa gran, la Dipu, delegacions territorials..." I té raó.

Reprenem la conversa i passa el seu homòleg del PP. També entra en escena a la gironina: "Miquel! Si volien filtrar un tema ho podies fer més dissimuladament i no en públic!". Somriures. Ara, més relaxats, parlen del moment. El peix ja està tot venut i només queda posar la imatge dels pactes arreu de la demarcació. ERC representa el tripartit i el PP, el partit que ansia el seu moment a les espanyes. Les generals dictaran sentència. Conversem sobre Esquerra i és evident que ell visiona un moment més optimista que la majoria. Amb la fredor del perfil professional que representa, comenta els resultats però sense mullar-se. Parlem de Banyoles, Sant Feliu, Torroella, Figueres...

Coincidim amb la valoració de la sortida de Puigcercós del govern, amb les especulacions que circulen de què serà immediata, que entra un altre personatge en escena. És l'alcaldable del seu partit, Cristina Alsina, que denota una cara de circumstàncies. Seu amb Josep Maria Aguirre al mateix temps que arriben els homòlegs d'Iniciativa Joan Olòriz i Núria Terés. Som a tocar. És el matí de la veritat i el dia D i l'hora H. Toca reeditar tripartit, ara és l'Entesa, i això té un preu.

Al final, acabem per relativitzar el submón que ens condiciona a tots i parlar de literatura, amb la novel·la que ja té enllestida i que "tracta sobre els últims dies d'una organització armada". I del bloc on s'evadeix de la realitat: vidal confidencial. "Alguns dels que hi escriuen ja no sé ni qui són i això s'ha convertit en l'era d'una casa de pagès, que és un espai públic". Són les etapes d'una època canviant i si bé els periodistes, caps de premsa, articulistes, opinadors i escriptors tenen la sensació que s'ho poden mirar des de la distància, en el fons, tenen un dels millors arguments per anar obrint la paradeta cada dia. Un proverbi xinès pregona: "Aquell que no pugui somriure, no ha de tenir una botiga". Després d'un cafè tan mogut al nostre escenari particular i amb els temps polítics que circulen, un proverbi català hauria de pregonar: "Aquell que no tingui un bon guionista, no s'ha de dedicar a la política".

Música / Deltoya # Extremoduro

* Òstia santa! *
[La resposta de no trobar-ne cap]

PD: Ara sí! Núria Pòrtulas... lliure!

PD2: Article recomfortant del president Pujol. Això si toca!

PD3: El Festival de Jazz de Begur recorda Montoliu. Homenatge merescut.

PD4: Articles a la revista Forbes sobre els nous temps.

PD5: Dídac Lee em va proposar l'ecomeme per suggerir-me una mesura per millorar el medi ambient. M'agradaria que les hortes de les Ribes del Ter tinguessin quilòmetres d'extensió a banda i banda i que Girona pogués presumir d'un pulmó verd que necessitarà al segle XXII. Em toca enviar l'ecomeme a 10 persones més i accedeixo a la columna del lateral. Camil Ros, Dolors Bassa, Jordi Martinoy, Àlex Sáez, Pia Bosch, Jordi Xuclà, Narcís Genís, Jaume Soler, Trini Milán i Francesc Grau.