Generadors de generacions


L'inquiet bisbalenc Xavier Besalú hi té molt a veure en aquest llibre editat per l'imprescindible Quim Curbet. Els esforços dels qui ens han format i ens continuaran formant sovint no troben la recompensa que moltes vegades volem i voldrien. Però sempre, tot i qüestionar el sistema per progressar, trobes un gest, divises una esperança, guardes un moment, t'expliquen un detall... que et permeten pensar que els mestres del segle XXI s'han de continuar sentint professors perquè així algú eduqui i formi les futures generacions. El país no pot esperar. I la rúbrica, com si fos predestinada, estava escrita aquest migdia en una pissarra de paper de la sala d'actes de la facultat d'Educació i Psicologia de la UdG: "En un món just, els grans mestres serien pagats com les estrelles de cine, respectats com presidents i adorats com uns sants".
Música / Miss You # The Rolling Stones
* Aprèn el que sap el mag i ja no hi haurà màgia *

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Dubto de la bona fe d'en Xavier Besalú, va de pobret, de progre, de cooperació, de solidari, i de intel.lectual però fa llibres amb els treballs dels seus alumnes s'aprofita de càrrecs o institucions -perquè estava en el consell nacional d'educació i en nom de quina entitat hi estava? - i amés cobr per fer xerrades i discursets en els pobles.

Trina Milan ha dit...

Eduard, tota la raó per al que diu la frase de la pissarra de paper. A banda de qui fa el llibre, la importància dels professionals de l'educació hauria d'estar per sobre dels interessos de la política i del sistema. Ara que tothom té a Finlàndia com a model a seguir en l'educació, ells paguen molt més que nosaltres als mestres, la consideració social és molt superior, i el respecte per la professió és total. A veure si Carod, Maragall i Huguet n'han prés nota en el seu darrer viatge...Gràcies