Ho ha intentat però els dos grans reptes dels mandat de Zapatero, com són el procés de pau al País Basc i l'estat federal de les autonomies, ja no donen marge de maniobra al seu govern. La fractura és massa importat i més a les portes de les eleccions generals que arrencaran a la tardor: s'avancin o no a final d'any. La data màxima del març del 2008 és massa a prop i els moviments polítics a Madrid ja van en aquesta direcció. Si han fracassat les negociacions s'arriba a un camí sense sortida on la solució tornen a ser les armes. Però si el govern socialista ha comès errors i li toca pagar-los, és evident que el nou escenari dóna més esperances a les ànsies de govern del PP.
Si els mentideros especulaven amb si Gallardón seria el dos de Rajoy en un possible gir al centrisme del PP és lògic que amb fi de la treva torni la guàrdia pretoriana: Acebes, Zaplana, la San Gil i l'ultradretà Mayor Oreja. Si un acord de pau al País Basc és inevitable que necessiti l'acord de les dues grans formacions espanyoles, és impensable que el PSOE ho pugui aconseguir amb aquests perfils polítics. És frustrant pensar-ho... Per això no s'avança. En el fons, de què serveix discutir si no es pot dialogar?
Música / There is a Light That Never Goes Out # Morrissey
* Dos monòlegs no constitueixen un diàleg *
PD: La Vanguardia Digital es modernitza. Són els nous temps.
PD2: Mapes digitals, gairebé reals... QDQ és Barcelona a un click.
PD3: La nova Guerra Freda entre els Estats Units i Rússia. Tensió mundial.
PD4: World Circuit. Més que un circuit mundial.
PD5: Parlar del projecte Dono és fer-ho del soft gratuït.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada