En l'estadi que tots els partits es dediquen a veure l'ampolla mig plena després de les municipals, Esquerra no és una excepció i té la seva cruïlla particular. Però el preu de fer-se gran com a partit i desplegar-se arreu del territori, també té uns peatges com els d'avui: Carod i el conseller Maragall anunciaran que cada escola decideixi si aplica la tercera hora de castellà. La pressió dels republicans al PSC ha servit perquè a partir d'ara la polèmica tercera hora vagi en funció de quin sigui l'entorn sociolingüístic de cada centre. S'ha salvat l'acord per la tensió que s'havia generat i, amb la decisió salomònica, es dóna llibertat a cada escola: no és problema de diners però és una petita hipoteca a llarg termini per al desenvolupament d'un país petit. És qüestió de coherència.
Una tranquil·litat fictícia però una responsabilitat real més per als claustres i els equips directius, que hauran de donar la cara davant dels pares. Un país no necessita pedaços i l'Esquerra global, que hauria de ser valenta, hauria d'haver sabut políticament trencar motlles amb el sistema educatiu. Catalunya, si s'ha de fer valdre, també ha de ser pel valor afegit del coneixement i el sistema educatiu. Valorat l'acord, és per això que no és fàcil que la militància d'Esquerra accepti tanta doctrina i el mateix Ridao ja va dir el que pensava. Però aquest exemple també serveix per entendre la tercera via de Joan Carretero, la progressió de la CUP i una desestabilització més amb Esquerra Independentista, el corrent crític que acaba de néixer contra la direcció.
I Esquerra té el repte d'anar assimilant aquest debat intern que no difereix com el d'altres partits. El PSC, per exemple, té la quota de la pugna constant amb el PSOE. CiU el repte de si finalment Unió es desmarca de la Coalició. ICV també té debats interns amb el cas injust de Núria Pòrtulas i la protesta dels Mossos contra Saura. I el PP pateix els efectes dels intents de Ciutadans per ser encara més espanyolistes.
Música / The Real McCoy # The Silencers
* La reflexió és l'ull de l'ànima *
PD: Ricard Fornesa deixa de ser a partir d'avui el director general de La Caixa. L'elegant Isidre Fainé feia temps que ho esperava.
PD2: Taller de blocs recomanable com a nou mitjà de comunicació en línia.
PD3: Elisenda Paluzie impulsa el web l'Observatori del Finançament de Catalunya per viligar que es compleixi el finançament que incorpora el Nou Estatut.
PD4: Intermón ha dit part del que pensa sobre l'Àfrica, a Heiligendamm, en la cimera del G-8.
PD5: Baltasar Porcel té un premi més. Òmnium ha estat al nivell.
2 comentaris:
Això és la llavor de l'inici de la creació i consolidació de dos comunitats lingüísitiques (la bilingüe i la monolingüe castellana) amb coartada político-institucional, precisament allò que molts hem estat intentant evitar des de la recuperació de l'autogovern. Fins i tot el PSC hi havia ajudat. No obstant, ara estem governats pel PSOE, i això té conseqüències pràctiques.
Mbé una vegada més el teu suport a Núria Pòrtulas.
Publica un comentari a l'entrada