Bloc de l'Eduard Batlle

L'home més ric del món i un dels més poderosos ha decidit que deixarà de treballar i que es vol dedicar a la seva fundació a mida que es vagi desvinculant de Microsoft. Em sembla molt lloable la decisió que ha pres i molt encertada la planificació en el temps. Bill & Melinda Gates Foundation és un projecte que va anunciar fa uns anys i que ara vol potenciar per ajudar als qui més ho necessiten del planeta. Quan semblava que les noves tecnologies no tenien ànima i que els multimilionaris no tenen sentiments, Bill Gates ha demostrat que hi ha causes més estimulants que dirigir un imperi de 63.000 treballadors i gestionar una fortuna de 46.000 milions de dòlars. Per tant, el repte professional l'ha complert amb escreix i ara li queda gaudir d'un gran repte mundial i que amb una persona no n'hi ha prou. Un vídeo presentat ahir mateix a la fira (CES) de Las Vegas parodiava el seu comiat amb humor al mateix temps que Gates deixava un testament visionari: "ara s'inicia una segona dècada digital, més enfocada a connectar persones."

Música / Méditation from Thais # Jules Massenet

* El poder té por d'Internet *

PD: El buscador Wikia Search ja funciona. Més competència per a Google.

PD2: Brillant entrevist al gurú Manuel Castells a El País.

PD3: Totalment d'acord amb l'elogi de Marc Vidal (sempre imprescindible) sobre Jesús Palomar: "pel seu sobiranisme ben entès i pel seu nacionalisme elegant".

PD4: Roger Miralles m'anuncia per correu el bloc La Veu de Sils.

PD5: Sant Cugat del Vallès ha creat el portal multimèdia Cugat.cat per unificar els mitjans municipals i incorpora un nou diari electrònic. El futur.

En relació les primàries als Estats Units (per cert, demà New Hampshire), la visió de la cursa electoral mai es veu amb la mateixa visió al país nord-americà que a Europa. Des d'Occident, amb una perspectiva més freda i menys sentimental, s'intenta analitzar que convé o no a la primera potència mundial. I els anàlisis no encaixen. Aquest paral·lalisme es pot traslladar perfectament a casa nostra, on Catalunya fa una lectura política que no correspon a la resta de l'Estat. En les generals, els resultats a Catalunya són comparables al País Basc, però la resta d'autonomies en fa una interpretació més global i menys partidista. O sigui, no hi ha el target identitari en els vots.

Fins ara, he llegit i escoltat les primeres crítiques contra Rajoy abans de, fins i tot, la precampanya. Però des de la visió gallega, manxega o murciana potser el líder del PP sí compleix amb el perfil que li demanen els 9,6 milions de votants del març del 2004. És evident que no té la decissió d'Aznar ni un lideratge com Sarkozy, però l'actual governant també li ha posat fàcil perquè es pugui recuperar a temps, quan semblava que tot ho tenia perdut i els seus ja ni confiaven en ell. El govern de Zapatero ha estat el reformista social i, tot i el mèrit i les lloances, ha rebut el càstig de l'Església. Que tal com diu la dita... a l'Església i els militars (ara policia) millor no emprenyar-los. Però pel que fa la resta, el president espanyol ha decebut a més d'un: mala gestió de l'Estatut, el fracassat acord de pau amb ETA, la crisi de les infraestructures a Catalunya, l'augment de preus... I tot això es paga a les portes d'unes eleccions.

Música / Rehab # Amy Winehouse

PD: Quedo sorprès de les visites que encara té el confidencial Busot, tot i estar desactivat des de fa gairebé un any. I altres dos blocs de referència com Tripartit-Watch i La Santa Espina continuen aturats en aquest 2008, com també el secundari Girona-Madrid. Dels que queda actiu hi ha Tu diràs. Ara es tornarà a la càrrega, quan només queden dos mesos per al 9 de març.

PD2: Enquesta telefònica sobre les generals. Pregunta en castellà: "Ha votat sempre el mateix partit?". Bona pregunta! Resposta: "No". Suposo que com la gran majoria he votat les persones més enllà dels partits.

PD3: Curiosa coincidència entre els titulars del suplements esportius de l'Avui i El Periódico respecte el moment del Barça: L'hora H.

Tres peticions per aquesta nit perquè els Tres Reis Mags de l'Orient, en aquest cas d'Internet, encara que no passin pel meu portàtil no s'oblidin de les demandes més necessàries del nostre Planeta, més enllà de les compres innecessàries i compulsives de Nadal i Reis. I tres reivindicacions que van, especialment, contra la publicitat televisiva que juga amb els sentiments dels infants dels països rics per potenciar-ne les vendes. No hi ha codis deontològics en els espots perquè les multinacionals dominen el sector i no invoquen el sentiments sinó el tenir i consumir. Si els nens fossin conscients dels grans desequilibris de la Terra, segur que voldrien un món molt més just. Tenim el repte d'educar-los, fins i tot, contra la publicitat enganyosa i encoberta.





Música / Hope There's Someone # Antony And The Johnsons

* Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible *

No crec que es pugui parlar de sorpresa en relació les victòries del demòcrata Obama (38%) i el republicà Huckabee (34%) en el caucus d'Iowa. La sopresa sí que ha estat l'excel·lent resultat d'Edwards (30%), que ha superat fins i tot Clinton (29%). Els vídeos de cada candidat, els informatius i l'opinió dels analistes a MSNBC, la CNN i Fox News.

Estem acostumats a veure les eleccions dels Estats Units amb la visió europea i, fins ara, s'ha relativitzat la cursa electoral amb la possible victòria d'un home de color i una dona. Però veure'm si els Estats Units estan preparats per aquest canvi o bé es decanten pel tapat Edwards i si confien en relleu de Bush: Huckabee. Els republicans sempre tenen perfils més conservadors però si guanyen és perquè potser és el que volen els ciutadans dels Estats Units. De moment, en el primer round, els joves s'han decantat per Obama i els més adults per Huckabee.

Les properes eleccions seran a New Hampshire d'aquí quatre dies (8 de gener). D'aquesta manera cada partit anirà escollint el seu candidat preferit i, el que guanyi el major nombre d'estats, serà designat pel seus partits per enfrontar-se en les eleccions presidencials. Tant el caucus d'Iowa com el de New Hampshire són considerats clau en el procés de la cursa presidencial.

DATES CLAU
* 3 gener: caucus d'Iowa
* 8 gener: primàries de New Hampshire
* 15 gener: primàries de Michigan
* 19 gener: caucus de Nevada; primàries a Carolina del Sud (republicans)
* 26 gener: primàries de Carolina del Sur (demòcrates)
* 29 febrer: primàries de Florida
5 febrer: primàries a 20 estats, inclosos Califòrnia, Nova York i Nova Jersey

Música / I Want You # Fiona Apple & Elvis Costelo

* Després d'un recompte electoral, només importa qui és el guanyador. Tots els altres són perdedors *

Alguns amics em van criticar per haver assistit a la trobada de blocaires amb Artur Mas, però en tinc un bon record de l'experiència perquè vaig poder posar cara a molts blocs que consulto habitualment. A més, va ser motiu d'orgull sentir-me entre els escollits. El gest del líder de Convergència va ser elogiant, just després de l'esperada conferència del 20-N, per l'esperit d'innovació. I m'agradaria repetir-ho, tal com li vaig dir a Mas i als seus assessors.

Com ara espero que els mateixos que em van criticar siguin capaços de gestionar una trobada de blocaires amb Carme Chacón. D'aquesta manera també es demostraria que la ministra i candidata del PSC per Barcelona vol aprofitar el videobloc que acaba d'estrenar per anar més enllà de personalismes i podem dialogar amb transparència i obertament de la política, que cada vegada més necessita la interactivitat d'internet per sobreviure als nous temps. El videobloc però, és un pas perquè encara es pot anar més enllà. En Mas en va prendre nota. Tot es qüestió de proposar-s'ho.

Música / Everybody Here Wants You # Jeff Buckley

PD: El nou Kindle d'Amazon impressiona.

PD2: Brillant article sobre la tercera edat d'Internet.

PD3: La xarxa social Facebook, l'element de l'any 2007 a Internet.

PD4: Marlango a Girona per a l'11 de gener. Un luxe.

Pràcticament tot s'ha apujat amb l'entrada del 2008: electricitat, gas, butà, telèfon, peatges, tren, metro, autobús, correus, taxes dels aeroports... O sigui, que any nou... preus més alts i pràcticament els mateixos sous. Quan viatges a d'altres països europeus que tenen la mateixa moneda t'adones que els preus cada cop són més similars però quan ho compares amb els sous, l'Estat espanyol no té una economia de "Champions League", tal com va anunciar Zapatero.

Aquest serà un peatge que passarà factura al govern socialista a tres mesos vista de les generals (El Mundo publica una enquesta amb empat tècnic entre el PSOE i el PP), amb l'afegit de les declaracions de tot un ministre que criticava que els ciutadans no han interioritzar l'euro amb l'exemple de les propines als restaurants. Diria que Solbes el que no ha interioritzat són els sous i si vol, i posats a fer comparacions, que analitzi què cobra un ciutadà de classe mitjana a Alemanya, Bèlgica, França i Holanda. Resultat: la mateixa moneda per a tots, gairebé els mateix preus i els sous incomparables.

Música / I Will Survive # Chantay Savage

PD: Woody Allen amb la New Orleans Jazz Band al Liceu. ADN i La Vanguardia.

PD2: No tenim el Nou Estatut aprovat, però avui inaugurem l'Agència Catalana Tributària.

PD3: Una temptació més que juvenil abans de Reis: la botiga Zeppelin.

PD4: Una petició als tres reis: Una novela de barrio portada de la llibreria Negra y Criminal.

S'acaba l'any i tant el president espanyol com el català ens han demanat que no perdem la confiança en els seus respectius governs. Zapatero ja té més marge de valoració després de gairebé un mandat sencer, mentre que Montilla tot just inicia la seva etapa. Tots dos executen la seva obra de govern en coalició i necessiten el suport de partits nacionalistes com Esquerra, que ha pres el relleu de CiU al Congrés. Ara, a tres mesos vista de les eleccions generals, diria que els catalans no podem ser ni optimistes, com va demanar Zapatero, ni victimistes, com va anunciar Montilla... sinó realistes.

Zapatero és la clau en el nostre procés en aquests quatre anys i juga amb avantatge: no té oponent i el PP -i que duri- no guanyarà mai a Catalunya. I com sempre, ens continuen valorant com a comunitat decisiva per configurar el nou govern. Doncs que es noti! Tinc la sensació, de fa massa anys, que independentment de qui presideixi l'executiu estatal Catalunya mai hi sortirà guanyant. Grans avenços socials -amb l'Església empipada com va demostrar ahir- i millores col·lecitves en reformes respecte els drets humans, però la Constitució sempre privarà els nostres interessos. I aquesta mancança ja fa massa anys i anys que dura mentre la Unió Europea va transformant el mapa geopolític a causa dels nous temps.

Música / Sing of The Faders # UB 40

PD: Bon any 2008 a tothom. Que la força ens acompanyi.

PD2: Música per salvar vides, una bona causa al Palau de la Música.

PD3: Joan Herrera compleix allò d'any nou, propòsit nou. Comença un bloc.

PD4: El polèmic i intencionat vídeo Silenci, de Duran i Lleida.

Sarkozy està publicitant la seva vida privada des de que és el 23 ème Président de la République. D'ençà el maig passat, el seu lideratge suposa un canvi radical amb el tarannà dels presidents de l'Europa moderna i només es comparable al de Berlusconi a Itàlia. Unes vacances estiuenques de luxe als Estats Units, una separació recent i ara una escapada nadalenca amb Carla Bruni. Caure rendit als braços d'una musa per Egipte i tenir amics milionaris ha suposat augmentar la contravèrsia respecte el successor de Chirac. Però l'efecte vendaval i el ressò mediàtic ja interessa a una França en hores baixes, tot i que l'orgull de la France no està per admetre aquest tipus de consideracions.

Per tant, Sarkozy gaudeix de la victòria, compta amb la fortuna de la crisi de l'esquerra francesa, accelera les primeres grans reformes al país i s'ha convertit en l'enveja dels grans polítics perquè la majoria fan el mateix en la intimitat i no s'atreveixen a fer-ho públic (només cal evocar la doble vida de Mitterrand, amb prova del delicte inclosa). I tant Sarkozy com la resta de grans tapats mereixen el mateix respecte amb la seva vida privada. Però en la política, no!... Per això han de ser examinats en el fons i les formes.

Música / 5:55 # Charlotte Gainsbourg

El descontrol del Harlem de Nova York fa 40 anys. És la història real de Ellsworth Bumpy Johnson i Frank Lucas posada en escena pel mestre Ridley Scott, un dels grans directors de les últimes tres dècades. És una història sobre gangsters que volen viure sense lleis i policies que volen lluitar contra la llei del carrer, marcada per la droga i les conseqüències de la Guerra del Vietnam. Són dues hores i mitja d'un film que evoca El Padrí, Un mort entre les flors i Un dels nostres. I el resultat encara és més brillant fins a l'esperada trobada entre els dos protagonistes: Denzel Washington i Russell Crowe. Pel·lícula excel·lent tot i, com passa massa sovint, les presses del final.

L'atemptat contra la vida de Benazir Bhutto són llàgrimes de sang damunt la política que es basa en la valentia i el coratge en defensa de la llibertat a l'Orient Mitjà. Una dona entregada a una causa en un país com el Pakistan, que tenia ideals i que mai va voler sucumbir davant del general Musharraf. Però acabarà com a màrtir. I una vegada més al món islàmic, el fonamentalisme ha guanyat a un símbol de la modernitat.

Música / Imagine # John Lennon

Les compres de Nadal seran un bon exemple per comprovar si la davallada econòmica que s'ha previst en aquest canvi d'any tindrà més repercussió de l'esperada. De moment, caldrà estar atents al conjunt d'indicadors per treure'n conclusions. Hi ha veus alarmistes i d'altres de més optimistes. En tot cas, el sector català relacionat amb els TIC ha acusat el moment actual i alguns empresaris ja comparen la davallada del 2007 amb la postolímpica del 1993. Catorze anys després pot retornar el cicle i, com sempre, la classe baixa és qui més ho patirà. La desinflada de la gran bombolla de la construcció produeix els primers efectes en forma de danys econòmics col·laterals. Però no és sorprenent, els cicles econòmics són una realitat al llarg de la història i, de fet, els exemples més recents són els d'Alemanya, França i els Estats Units. Si som cartesians, ja abans de les grans dades, les sensacions no es fan esperar.

Música / Telegraph Road # Dire Straits

PD: Pixmania, una temptació fiable a la xarxa.

PD2: El ral·li Lisboa-Dakar 2008 ja escalfa motors.

PD3: Ja són 25 anys del primer gran videoclip mundial: Thriller, de Michael Jackson.