On està el límit de la nostra intimitat?
Franco Frattini, el vicepresident de la Comissió Europea, ho va raonar aquesta setmana al Parlament Europeu: On està el límit de la intimitat de les persones? I és que la Unió Europea no estava disposada a cedir a qualsevol preu el fet d'entregar totes les peticions d'informació que reivindicava el govern dels Estats Units. Però no ha estat així, perquè el nou acord provisional no esmena la situació de vulneració dels drets ciutadans denunciada pel Parlament, sinó que, contràriament, l'agreuja encara més. Està clar que les conseqüències de l'11-S encara tenen atemorida l'administració Bush, que ha guanyat la partida i, finalment, la UE donarà dades personals dels passatgers d'avió a la CIA i a l'FBI.

Tanta llibertat que tenim els europeus per moure'ns en el nostre continent que ara patirem el contrast dels EUA, amb un control exhaustiu i el perill que les nostres les dades no quedin protegides confidencialment. Tant que ens ha costat deslliurar les fronteres del vell continent del control duaner i ara l'administració Bush aposta per tot el contrari i decideix bloquejar tota entrada per temporal que sigui.

Aquest exhaustiu control dels EUA i el debat sobre on està la intimitat de les persones arriba en l'època que els catalans i els espanyols resulta que és quan més viatgem a l'estranger i més endeutats ens trobem a nivell familar. És un contrast complicat d'entendre però que demostra que cada vegada més els ciutadans estan més al dia i aprofitem les línies de baix cost per anar a destins fins fa poc impensables, això sí, amb el permís del Sr. Bush.

Música / Nothing's Meant to Last # Brookville

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si més no hem conseguit controlar quines informacions es donaran, que ja és, perquè no poden deixar de viajar al centre del món, mal que ens pesi..

Anònim ha dit...

Els Estats Units ens tenen com xaiets i després ells quan viatgen volen tots els privilegis perquè pensen que amb la targeta or poden comprar el que vulguin