![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_sbf8ZDTcAIYt0prZ1cJaIm98qbQ9puikuUIxuYJjVqVpPlrN-t7cWzvvaJjdGtOdYPD0uRdBPV1lLC5yMaZnsGRfqDS1OSeeBx5REbZEQ=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Publicat per
Eduard Batlle
a
12:05:00 a. m.
Per què ens flagel·lem tant?
Estic d'acord que Catalunya està en una cruïlla i que el futur no es projecta sobre unes coordenades basades en l'autodeterminació. Almenys a curt termini. Maragall ha deixat el projecte federal mig aparcat i, diguin el que vulguin, Montilla no el continuarà perquè aposta per un model centrat en la gestió i el diàleg constant amb Madrid. I Mas, tot i connectar amb Rodríguez Zapatero, no buscarà ni aliances ni confrontacions amb el president espanyol. I la previsió, doncs, podríem catalogar que és la d'entrar en un estadi de calma tensa que, de fet, potser és en la que es troba Catalunya en aquests moments.
Fa poc dies m'han regalat el llibre La rectificació (Ediciones Destino) que, vistos els autors, promet molt. Conté sis reflexions com Lluís Bassets, Josep Maria Fradera, Enric Juliana, Ferran Sáez Mateu, Albert Branchadell i l'amic Antoni Puigverd. N'he fet una lectura dels primers autors i hi ha reflecions de tot tipus. Però, en general, tinc la sensació que els referents de consum continuem flagel·lant-se sense en el fons definir-se. Si però no... A mitges... Com sempre, com si tot és negociable...; com si Catalunya ha de conviure amb aquesta ambiguïtat... Doncs no! No som un país, d'acord. Però entrem sovint en una dicotomia -la Catalunya cohibida i la Catalunya frenada- que sembla que els pensadors no vulguin superar. Encara que no som un estat un dels factors més importants és que hi comencem a pensar o, en aquest cas, a reflexionar sense embuts i no amb les mateixes restriccions de fa dues dècades.
Fa poc dies m'han regalat el llibre La rectificació (Ediciones Destino) que, vistos els autors, promet molt. Conté sis reflexions com Lluís Bassets, Josep Maria Fradera, Enric Juliana, Ferran Sáez Mateu, Albert Branchadell i l'amic Antoni Puigverd. N'he fet una lectura dels primers autors i hi ha reflecions de tot tipus. Però, en general, tinc la sensació que els referents de consum continuem flagel·lant-se sense en el fons definir-se. Si però no... A mitges... Com sempre, com si tot és negociable...; com si Catalunya ha de conviure amb aquesta ambiguïtat... Doncs no! No som un país, d'acord. Però entrem sovint en una dicotomia -la Catalunya cohibida i la Catalunya frenada- que sembla que els pensadors no vulguin superar. Encara que no som un estat un dels factors més importants és que hi comencem a pensar o, en aquest cas, a reflexionar sense embuts i no amb les mateixes restriccions de fa dues dècades.Música / Només una cançó # Pep Sala-Gerard Quintana
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
T'apaludeixo, per quan un llibre amb aquestes reflexions?....
els catalans ens flagelem... però acabem amb els misatges de la cancó que has escollit. Sóm així!
Bridget
Comparteixo el teu punt de vista, tot i que he de reconeixer que l'Enric Juliana és una intel·lectual que segueixo, tot al contrari de l'Antoni Puigverd que el trobo una persona qie divaga massa
Publica un comentari a l'entrada