Kosovo, lliure i independent (II)



És difícil d'entendre com després de tants anys de reivindicació i haver patit una guerra i una dictadura, Catalunya encara es trobi a mig camí entre el seu procés d'independència. Quan el mapa europeu s'ha transformat en les dues últimes dècades, amb un abans i després de la caiguda del Mur de Berlín, l'autodeterminació de Catalunya i Euskadi encara sembla una utopia. I, en el fons, encara veig més factible el procés basc que el català. O sigui que mentre s'ha anat transformant l'Europa de l'Est amb cada vegada més repúbliques al marge de l'imperi rus, nosaltres encara ens hem de sentir sotmesos a la gran monarquia espanyola.

Sempre recordaré les cares d'un jove estonià quan aquest estiu no entenia com Catalunya encara estava igual que fa trenta anys, quan ells sempre ens havien tingut com a referent. I en el fons, sents la impotència que ens comprèn un ciutadà a quatre mil quilòmetres de casa i no ens vol entendre un ciutadà a sis-cents quilòmetres. Per això, els d'aquí a prop ara, en la causa kosovar, donen suport a Rússia i no als Estats Units. Per això, Moratinos és ministre.


Música / Free # Lighthouse Family

PD: Descobreixo una freda Carme Chacón al Twitter.

PD2: Presenten Go! La Girona optimista. El 10 de març serem optimistes? I l'11?

PD3: Camil Ros acabarà de cuiner perquè dissabte m'explicava que ja ha reservat el domini fogons.cat.

PD4: El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, ha guanyat el premi Enrique Padrós, com a millor bloc polític.