Bloc de l'Eduard Batlle

Joan Carretero va presentar ahir a Girona el seu projecte amb el suport del seus. Quan l'Estat espanyol tendeix a la bipolarització de la Guerra Freda entre el PSOE i el PP, a Catalunya la divisió pel catalanisme té cada vegada més tangents entre els tres grans partits CiU, PSC i ERC. Precisament, La conferència nacional d'ERC serà dissabte i Carretero s'ha anat musculant per intentar convertir Reagrupament.cat en alguna cosa més que una plataforma. D'entrada, defugir de la demagògia és fàcil quan tots els partits paguen peatges interns.

Carretero s'ha convertit en la veu de la consciència d'ERC. Amb frases com «una cosa és estar al govern i l'altra és governar» s'allunya de la direcció, de l'efervescent divisió bicefàlica entre Carod i Puigcercós, per marcar territori i captar adeptes independentistes amb una tangent directa i que suposa l'altaveu de l'autocrítica. La tesi és la regeneració i les bases són els ideals d'un eix ètic, amb el factor humà com a raó de ser per tenir el dret a l'autodeterminació. És la nova bandera de l'autonomisme a l'independentisme. La bandera que vol jugar a la lliga de la globalització com han fet altres estats europeus. Ell l'ha aixecada, ara estic convençut que només l'ha d'agafar un líder com Joan Laporta i naixerà la quarta via a Catalunya.

Música /Perfect # Simple Plan

* A Joan Carretero o se l'estima o se'l detesta *

PD: Si el Planeta té un guanyador predestinat, m'alegro que hagi estat Juan José Millás. I Boris Izaguirre, en la línia dels perfils de les comparses que se seleccionen. Què deu pensar Marsé...

PD2: Llibre rebut: El estado de Àfrica, de Matthew Lockwood.

PD3: Walter Veltroni és la nova via política a Itàlia.

PD4: Interessant article sobre el bookmarking més social.

ETA va deslluir ahir a Bilbao un discurs que els catalans recordarem molt de temps. Quim Monzó va demostrar perquè és un dels escriptors de referència de la nostra literatura moderna i va deixar constància de per què serveix la Fira de Frankfurt per als catalans. Bona estrena! Com si fos el destí, les dues notícies del dia d'ahir demostren quin el procés que han seguit les dues, de moment, autonomies que reivindiquen la seva autodeterminació. Una vegada més, al País Basc deixant constància de la força i intentant segar vides humanes. A Catalunya, amb un pas més reivindicatiu però només amb paraules.

La Diada, un any més, ha estat molt per damunt de tots nosaltres. Ha estat important l'aportació del president Montilla i l'astut segon pla en què s'ha volgut situar abans de les eleccions generals, també ha estat un referent la visió dels expresidents Pujol i Maragall, així com la de l'oposició, entitats i activistes. Va tornar a ser el dia de l'exhibicionisme perquè avui el termòmetre del país ja ha tornat al seu estat atenuat. Però encara és més vital davant de tanta oferta, rituals i dosis de ferramalla, el llegat de la nostra pròpia història. És inqüestionable. La Diada som nosaltres, el nostre país i les ganes de reivindicar-nos: ara... i si cal també al segle XX. I això és molt més superior i ens ha de fer sentir orgullosos més enllà del què s'hagi proclamat, escridassat, cantat, menjat o exhibit. I alguns, a més, passejat per provocar-nos.

Música / You Know I'm no good # Amy Winehouse

PD: UNE Weblog és el bloc de les editorials universitàries.

PD2: Cooper-Hewitt: Disseny per al 90% de la població del món que no pot pagar-se'l.

PD3: Una descoberta anònima blocaire més: Regidora accidental.

Contra la doble moral, el cinisme, la hipocresia i l'establishment, Catalunya necessita retrobar-se a sí mateixa per demostrar que la indepèndencia pot ser alguna cosa més que un sol espai electoral. La colònia catalanista no pot ser un reducte dels catalanets de sempre, que són una colla d'incompresos i no són un cavall guanyador en l'escenari mediàtic. Però en certa manera, els poders fàctics continuen tenint el timó d'aquest país i són els suports de tot el que cal aguantar perquè el país no avanci més enllà. Quan sembla que cada partit té la seva pròpia recepta i marca un dietari clar al seu electorat, la Diada només serveix per unificar un ritual que recorda la derrota. Ells drets i nosaltres, agenollats. Per tot això i pensant en futures generacions més agosarades, preparades i valentes: independència!

Música / This Land Is Your Land # Bruce Springsteen

PD: Una entrevista de present i futur a Alex Salmond.