Carta a l'amic Joan

No sé com tu has fet però has tingut la sort d'acabar "immaculat" després de la teva decebedora sortida del FC Barcelona. Hi ha coses que no s'entenen i la primera i la més clamorosa que em ve al cap és que Joan Laporta no aixequés la catifa del club després de tant anunciar-ho durant la seva precampanya. I penso... què va passar pocs dies després de la victòria d'en Jan? Què va passar a l'Hotel Arenas després de la reunió que vau mantenir tu, en Laporta i el seu sogre (Juan Echevarría)? La trobada "secreta", ara ja no tant, va acabar amb abraçades al carrer. Ai, ai, ai Jan... Quines amistats més perilloses.

Des de l'aleshores, la teva ascensió ha estat meteòrica. Has tornat al primer pla de l'actualitat esportiva a través de la Federació Espanyola de Futbol gràcies a "l'amic" Ángel Villar, que sempre s'ha recordat de tu. I també, t'has mantingut en l'èlit empresarial catalana, com si el teu pas pel Barça fos brillant. I tu saps que va ser llastimós. Amb Laporta, es pot dir que fins i tot us heu fet amics, amb regals de claus incloses.


I ara , a més, resulta que José María Cuevas, el president dels empresaris espanyols (CEOE), vol que tu siguis el president de Foment del Treball en substitució de Joan Rosell. No volies caldo, dues tasses! L'atrevit Rosell, gran amic d'ERC per cert, va intentar disputar la presidència de la CEOE a Cuevas, però l'experiència de l' empresari espanyol va ser aclaparadora. Ara, com a revenja, Cuevas vol que tu siguis l'home fort dels empresaris catalans. Quina por!


I es que tu Joan, ja vas ser un dels fundadors d'Alianza Popular, l'origen democràtic de l'actual PP. Amb això, ja està tot dit. En el fons encara penso que algun mèrit tindràs si és que després del teu descrèdit al Barça encara et veus amb cor de ser pretendre ser un empresari modèlic i un referent emprenador per a la nostra societat.