Bloc de l'Eduard Batlle

Si ja ho deia l'Etoo

Reflexionava Salvador Cardús, dimecres a Catalunaya Ràdio, sobre el fet d'una experiència d'una parella de catalans mentre parlaven en la nostra llengua en un bar de les Espanyes. I deia que van ser malvistos per la resta de clients perquè no parlaven en castellà. I era un exemple per exposar la tensió adversa que s'ha generat arreu de l'Estat contra els catalans. De fet, sempre ha existit aquesta animadversió i, amb els temps que corren, ha anat a més. Ara ja hi ha boicot contra tot el que ve de Catalunya.

Però tampoc ens hem d'enganyar. En molts indrets del Principat també s'ha tingut aquest rebuig als fatxes, als militars i als símbols espanyolistes. La Guerra Civil va deixar moltes seqüeles i no podem amagar el cap sota l'ala: també existia una animadversió a casa nostra. I de fet, conec gent que el boicot al productes castellans fa temps que els aplica: compra llet d'aquí, l'aigua, les galetes i tot el que troba etiquetat en català.


Aquesta altra realitat no estava situada en el primer pla de l'actualitat perquè en aquell moment no s'havia tibat tant la corda com ara. Els extrems dels dos territoris estan crispats. De fet, el PP hi té molt a veure. Als populars ja els va bé aquest panorama de desgast contra el PSOE per intentar recuperar el poder a l'Estat espanyol. L'última derrota electoral va ser de tan mal pair per a la dreta espanyola, que ara s'agafen a un ferro roent -l'excusa poden ser els papers, el cava, «la Caixa», el Barça...- per guanyar adeptes en els territoris on no hi ha una identitat nacional pròpia arrelada. O sigui, cal descomptar el País Basc i Catalunya, bàsicament.

Però, tant de desgast tampoc és bo. I, si no, que li ho diguin a Mariano Rajoy, que quan va venir aquests dies a Barcelona, els empresaris catalans li van tocar el crostó. Li van dir que ha arribat el moment de treure el peu del pedal perquè la "tensió" ja comença a passar factura. Els empresaris només ententen un llenguatge, el del diner, i quan un tema polític comença a passar-los factura ja saben què han de fer. Si els polítics volen rebre el sobre sotamà per poder anar mantenint els seus ruïnosos partits, necessiten que els empresaris vagin bé. Com més bé vagin, més calés cauran! I com va dir l'Etoo després del «Madrid! Cabrón!...», mai pots mossegar la mà de qui et dóna de menjar.